La Coctelera

Categoría: Jacques Brel

25 Abril 2007

Jacques Brel ha sido uno de los referentes de los históricos de la cançó, entre ellos de Joan Isaac, quien desde siempre fue un enamorado de la música de Jacques Brel, tanto como de la canción italiana.
Isaac mostró su agradecimiento por la música de Brel con esta bella canción en su honor, incluida en su LP Barcelona, ciutat gris de 1980.
En la foto superior Joan Isaac en 1980, cuando publicó su canción Amic Jacques (foto de Albert Oliver).



AMIC JACQUES
(Lletra i música: Joan Isaac)
Ai! quants cops m'has lliurat de les valls de la por
i quants cops he vibrat només sentint el teu nom
i quants cops t'he xiulat més d´una cançó
ai! no em deixessis mai mestre Brel, amic Jacques.

Saps molt bé que com tu tinc un País callat
on les boires sovint ceguen els campanars
de tu he après que és molt gran veure un amic plorar
ai! no em deixessis mai mestre Brel, amic Jacques.

I perdona si avui m'atreveixo a cantar
sempre he estat molt conscient fins on puc arribar
quan t'escolto ulls clucs em fa riure el meu cant
ai! no em deixessis mai mestre Brel, amic Jacques.

Quan t'arribi el moment de dir adéu als teus camps
del silent pla país que tú em vàres mostrar
dorm tranquil mestre Brel, amic Jacques
que el teu cant vola baix com les aus de la mar.

Traducción al castellano:
AMIGO JACQUES
(Letra y música: Joan Isaac)
Ay, cuántas veces me has liberado de los valles del miedo
y cuántas veces me he conmovido oyendo sólo tu nombre
y cuántas veces he silbado más de una de tus canciones
ay, no me dejarás nunca, maestro Brel, amigo Jacques.

Sabes muy bien que como tú tengo un país callado
donde las nieblas a menudo ciegan los campanarios
de ti he aprendido la importancia de ver a un amigo llorar
ay, no me dejarás nunca, maestro Brel, amigo Jacques.

Y perdona si hoy me atrevo a cantar
siempre he sido muy consciente de hasta dónde puedo llegar
cuando te escucho con los ojos cerrados me hace reír mi canto
ay, no me dejarás nunca, maestro Brel, amigo Jacques.

Cuando te llegue el momento de decir adiós a tus campos
del silente y llano país que tú me mostraste
duerme tranquilo, maestro Brel; amigo Jacques
que tu canto vuela bajo las aves de la mar.

24 Abril 2007

12 canten brel idea i direcció joan ollé - música jacques brel - espai lliure de barcelona

Homenaje: 12 cantan a Brel - 24 y 25 de octubre de 2003 - Teatre Lliure - Barcelona El 25° aniversario de la muerte de Jacques Brel, el 9 de octubre de 2003, inspiró en Barcelona una iniciativa singular, la comento por aquí para ver si cunde el ejemplo con este tipo de espectáculos por su especialinterés:Seórganizóun doble recital a cargo de una docena de intérpretes amparado por el Teatre Lliure que tuvo lugar el viernes 24 y sábado 25 de octubre de 2003en el Espai Lliure de Montjuïc. Joan Manuel Serrat, Loquillo, Paco Ibáñez, Joan Isaac (éstos dos últimos, sólo el sábado), Quico Pi de la Serra y Sílvia Comes (ésta, sólo el viernes) son algunas de las voces que participaron en "12 canten Brel", con idea de Joan Ollé. La elección del repertorio fue libre, y cada intérprete actuó o bien solo o acompañado de un músico. Serrat atacó, con el apoyo del piano de Ricard Miralles, "Les vieux", y Paco Ibáñez se atrevió con el célebre "Ne me quitte pas". Loquillo abordó "Con elegancia", una pieza que grabó en el disco del mismo título, y Quico Pi de la Serra hizo suya "Les paumés du petit matin". Joan Isaac, que venía del festival Tenco, en San Remo, para actuar en el pase del sábado, adaptó, en catalán, "La chanson des vieux amants". "Cantar como Brel es imposible, así que trato de pasar sus canciones por mi metabolismo interno, con toda la humildad del mundo", señaló entonces Joan Isaac. El recital, que se desarrolló por orden alfabético, concluyó con una grabación en vídeo del propio Brel. Dejo aquí constancia de aquellos magníficos conciertos.Viernes 24 de octubre 2003
Intérpretes

joan anguera, mon père disait / miquel comamala (josep maria borràs, piano), la quête / silvia comas, ne me quitte pas / lluís miquel (enric murillo, piano), amsterdam / loquillo (marc prat, contrabaix; jordi pegenaute, guitarra; sergi fece, piano), con elegancia / salvador oliva (joan alavedra, piano), le plat pays / quico pi de la serra (toni olaf sabater, piano), les paumés du petit matin / joan manuel serrat (ricard miralles, piano) les vieux / ramon simó (joan alavedra, piano-acordió), l’ivronge / alfonso vilallonga, la valse à mille temps / ana cristina werring, j’arrivey jacques brel.
Sábado 25 de octubre 2003
Intérpretes

joan anguera, mon père disait / jordi collet (josué feble, guitarra elèctrica), mathilde / miquel comamala (bárbara granados, piano), la fanette / paco ibañez, ne me quitte pas / joan isaac, (enric colomer, piano), la chanson des vieux amants / loquillo (marc prat, contrabaix; jordi pegenaute, guitarra; sergi fece, piano), con elegancia / salvador oliva (joan alavedra, piano), le plat pays / quico pi de la serra (toni olaf sabater, piano), les paumés du petit matin / joan manuel serrat (ricard miralles, piano) les vieux / ramon simó (joan alavedra, piano-acordió), l’ivronge / alfonso vilallonga, la valse à mille temps / ana cristina werring, j’arrive y jacques brel.Brel, la nostra educació sentimental
Roda de premsa de presentació de 12 canten Brel

En la roda de premsa de l’espectacle Joan Ollé –emprant el concepte de Manolo Vázquez Montalbán– va definir Brel com a patrimoni de la nostra “educació sentimental”, un element del paisatge de la nostra memòria, la banda sonora de molts records. Si s’ha escollit Brel per als 12 d’aquest any ha estat pel que ha significat per a vàries generacions, més enllà de la coincidència de la celebració del 25é aniversari de la seva mort. El cantant belga va obrir uns camins que reunien dalt l’escenari música i teatre, perquè el seu gest, la seva expressió, el moviment corporal, eren també part d’allò que volia fer arribar al seu públic.
Tots els convidats a l’escenari de l’Espai Lliure els dies 24 i 25 d’octubre, han cantat algun cop o altre algun tema del cantant belga, en privat o en públic. Aquesta és la única condició comú a tots els intèrprets, ja que tots ells abordaran Brel des de la seva personal perspectiva. Cadascú, segons Ollé, ha triat la cançó que ha volgut i es poden acompanyar d’un músic, si així ho volen.
Joan Isaac que acompanyava Ollé i Rigola a la taula de presentació, i que cantarà La chanson des vieux amants, va parlar de Brel com d’una bèstia dalt de l’escenari que no es pot mirar d’imitar perquè és del tot inimitable. A Brel “només t’hi pots apropar des de la humilitat i des d’una via pròpia, cal agafar les seves cançons i passar-les pel teu propi metabolisme. Davant Brel tots som aprenents”.

31 Marzo 2007

Muestra de la admiración que Dalida sentía por Jacques Brel es esta canción que le dedicó con referencias a la obra y a la vida del cantante belga, también habla la canción del lugar donde reposa Brel, en las Islas Marquesas, en una isla al sol entre olas de cielo, mientras llueve y llueve en Bruselas.
Dalida y la Bruselas que le vió nacer lloraban la muerte del gran Brel en 1978, con 49 años.
Il pleut sur Bruxelles
Homenaje de Dalida a Jacques Brel (1981)

Y a Jeff qui fait la gueule
Assis sur le trottoir
Depuis qu'il est tout seul
Il est pas beau à voir
Y a aussi la Mathilde
Qu'est jamais revenue
Y a aussi la Mathilde
Qui ne reviendra plus
Et puis y a la Frida qui n'a aimé que lui
Chez ces gens-là, on est jamais parti

Mais lui il s'en fout bien
Mais lui il dort tranquille
Il n'a besoin de rien
Il a trouvé son île
Une île de soleil et de vagues de ciel
Et il pleut sur Bruxelles

Les marins d'Amsterdam
S'mouchent plus dans les étoiles
La Marieke a des larmes
A noyer un canal
Et puis y a les Flamandes
Qui n'oublient rien du tout
De Vesoul à Oostende
On s'habitue, c'est tout
Seules Titine et Madeleine
Croient qu'il est encore là
Elles vont souvent l'attendre au tram 33

Mais lui il s'en fout bien
Mais lui il dort tranquille
Il n'a besoin de rien
Il a trouvé son île
Une île de soleil et de vagues de ciel
Et il pleut sur Bruxelles

A force de dire "j'arrive"
A force d'en parler
A force de dire "J'arrive"
Il y est quand même allé

Il a rejoint Jojo,
La Fanette et Fernand
Peut-être un peu trop tôt
Mais lui il est content

Il n'a pas entendu
Que des milliers de voix
Lui chantait
"Jacky ne nous quitte pas!"

Mais lui il s'en fout bien
Mais lui il dort tranquille
Il n'a besoin de rien
Il a trouvé son île
Une île de soleil et de vagues de ciel
Et il pleut sur Bruxelles

Mais lui il s'en fout bien
Mais lui il dort tranquille
Il n'a besoin de rien
Il a trouvé son île
Une île de soleil et de vagues de ciel
Et il pleut sur Bruxelles

6 Marzo 2007

Ne me quitte pas de Jacques Brel o If you go away, Don´t leave me, Bitte, geh nicht fort, Non andare via, Não me deixes mais, Laat me niet alleen, Al tilchi mikan, Ne ovstavljaj me, No me dejes, No em deixis mai...es una de las canciones más versionadas de la música moderna, toda una curiosidad ir descubriendo sus diferentes interpretaciones, la han cantado entre otros y en diferentes lenguas Simone Langlois (primera versión), Edith Piaf, Barbara, Charles Aznavour, Nina Simone, Frank Sinatra, Sylvie Vartan, Juliette Gréco, Marlene Dietrich, Shirley Bassey, Johnny Halliday, Yves Montand, Marie Laforet, Mari Trini, Isabelle Aubret, Claude Challe, Chantal Chamberland, Marianne Faithfull, Sting, Faudel, Gilbert Becaud, Mireille Mathieu, Dalida, Fagner, Damita Jo, Maysa Matarazzo, Ray Charles, Maria Bill, Frida Boccara, Hugues Aufray, Natacha Atlas, Belinda Carslile, Lana Cantrell, Frank Cools, Oscar Benton, Acker Bilk, Michael Ball, Roy Bayley, Glen Campbell, Dee Dee Bridgewater, Deborah Boily, Vicky Leandros, Ute Lemper, Klaus Hoffmann, Salomé, Nina, Albert Fibla, Mikel Laboa, Alberto Cunha, Camané, Pierre Bachelet, Neil Diamond, Sandy Shaw, Tom Jones, Sheena Easton, Paco Ibáñez, Ana Reverte, Estrella Morente, Juañares, Miguel Bosé, Julio Iglesias, Patricia Kaas, Paloma Berganza, Forrester, Kalle Freynik, Rita di Ghent, Bobby Goldsboro, Edyta Górniak, Yossi Banai, Angélique Beauvence, Nicole Martin, Alison Moyet, Vadim Piankof, Laurika Rauch, Catherine Ribeiro, Susanna Haavisto, Ester Hana, Rie Helmig, Toots Thielemans, Al Hirt, Robyn Hitchcock, Nanette Workman, Shirley Horn, Jocelyne Jocya, Alfred Janson, Ciara Adams, Daniel Guichard, Petru Guelfucci, Laurika Rauch, Liesbeth List, Yuri Buenaventura, Sandy Aruba, Costa Cordalis, Gino Paoli, Ornella Vanoni, Patty Pravo, Petra Magoni, Roberto Ferri, Franco Califano, Duilio del Prete, Maurizio Vandelli, Rossana Casale, Ainhoa Arteta...

Jacques Brel la compuso a finales de 1958 durante una gira por Francia y fue publicada en 1959 con una primera versión de Brel en el disco La Valse à mille temps. En 1961, grabó una versión en neerlandés titulada Laat me niet alleen. En 1972, Jacques Brel graba una nueva versión para el album del mismo nombre, Ne me quitte pas.
La emoción hecha canción, todo el dolor y su máxima expresividad en la intensa, inigualable interpretación del propio Jacques Brel que aquí os dejo.

NE ME QUITTE PAS

Ne me quitte pas
Il faut oublier
Tout peut s'oublier
Qui s'enfuit déjà
Oublier le temps
Des malentendus
Et le temps perdu
A savoir comment
Oublier ces heures
Qui tuaient parfois
A coups de pourquoi
Le coeur du bonheur
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Moi je t'offrirai
Des perles de pluie
Venues de pays
Où il ne pleut pas
Je creuserai la terre
Jusqu'après ma mort
Pour couvrir ton corps
D'or et de lumière
Je ferai un domaine
Où l'amour sera roi
Où l'amour sera loi
Où tu seras reine
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Ne me quitte pas
Je t'inventerai
Des mots insensés
Que tu comprendras
Je te parlerai
De ces amants-là
Qui ont vu deux fois
Leurs coeurs s'embraser
Je te raconterai
L'histoire de ce roi
Mort de n'avoir pas
Pu te rencontrer
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

On a vu souvent
Rejaillir le feu
D'un ancien volcan
Qu'on croyait trop vieux
Il est paraît-il
Des terres brûlées
Donnant plus de blé
Qu'un meilleur avril
Et quand vient le soir
Pour qu'un ciel flamboie
Le rouge et le noir
Ne s'épousent-ils pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Ne me quitte pas
Je ne vais plus pleurer
Je ne vais plus parler
Je me cacherai là
A te regarder
Danser et sourire
Et à t'écouter
Chanter et puis rire
Laisse-moi devenir
L'ombre de ton ombre
L'ombre de ta main
L'ombre de ton chien
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas.

LAAT ME NIET ALLEEN (NE ME QUITTE PAS EN NEERLANDÉS) POR JACQUES BREL

4 Marzo 2007

"Ce qui compte, c'est l'intensité d'une vie; pas sa durée"

JACQUES BREL ( Schaerbeek, Bélgica 8 de abril de 1929 - París 9 de octubre de 1978)

Quand on n´a que l´amour (1956)

Quand on n'a que l'amour
A s'offrir en partage
Au jour du grand voyage
Qu'est notre grand amour
Quand on n'a que l'amour
Mon amour toi et moi
Pour qu'éclatent de joie
Chaque heure et chaque jour
Quand on n'a que l'amour
Pour vivre nos promesses
Sans nulle autre richesse
Que d'y croire toujours
Quand on n'a que l'amour
Pour meubler de merveilles
Et couvrir de soleil
La laideur des faubourgs
Quand on n'a que l'amour
Pour unique raison
Pour unique chanson
Et unique secours

Quand on n'a que l'amour
Pour habiller matin
Pauvres et malandrins
De manteaux de velours
Quand on n'a que l'amour
A offrir en prière
Pour les maux de la terre
En simple troubadour
Quand on n'a que l'amour
A offrir à ceux-là
Dont l'unique combat
Est de chercher le jour
Quand on n'a que l'amour
Pour tracer un chemin
Et forcer le destin
A chaque carrefour
Quand on n'a que l'amour
Pour parler aux canons
Et rien qu'une chanson
Pour convaincre un tambour

Alors sans avoir rien
Que la force d'aimer
Nous aurons dans nos mains
Amis le monde entier.

Sobre Desde Barcelona

Avatar de Carles
Barcelona, España
ver perfil »
contacto »
Bitácora de Carles Gracia Escarp
(Barcelona, 1967). De vocación letrista, poeta urbano, cronista musical, caminante. Contacto: carlesgracia@yahoo.es
Algunas de mis aficiones las iréis descubriendo en los diferentes contenidos que con el tiempo van a ir creciendo, si seguís a mi lado quizá quiera decir que alguna cosa tenemos en común. Bienvenid@s.
Nota: Edito mi "cuerpo poético" en catalán y en castellano en el apartado de poesía de mi blog. Copyright y autorización para uso de textos propios del apartado "Poesía":
© Carlos Gracia Escarp
Free counter and web stats

la blogoteca

directorio de weblogs. bitadir
Directorio de Blog
http://www.wikio.es
BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog
Who links to my website?
Locations of visitors to this page
site statistics

Fotos

Carles todavía no ha subido ninguna foto.

¡Anímale a hacerlo!

Categorías