

AÑO 2007: El mítico grupo de artistas Els Setze Jutges, pionero de la Nova Cançó, es galardonado por fin y con décadas de retraso con la Medalla d´Or del Parlament de Catalunya, buena muestra de que en este país la memoria es bien caprichosa y la cultura no es un bien tan preciado como debiera serlo, en Francia sin ir más lejos su obra se estudiaría en las escuelas.
Así, ayer simbólicamente Delfí Abella y Miquel Porter i Moix ya fallecidos, y Remei Margarit, Josep Maria Espinàs, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Maria del Carme Girau, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, Lluís Llach y Guillermina Motta, quien coherentemente
decidió quedarse en casa o quizá ir al cine (m´agrada més el cine que la realitat, decía en una canción),
recibieron esta alta distinción de los representantes del pueblo catalán, así como Lluís Serrahima quien escribió el artículo "Ens calen cançons d´ara" (Nos hacen falta canciones de ahora) y que diera impulso a ese núcleo fundador de la cançó.
Igualmente importantes y merecedores de reconocimientos públicos -si bien el popular ya lo tienen- han sido entre otros: Raimon, Ovidi Montllor, Joan Isaac, Grup de Folk, Salvador Escamilla, Esquirols, Guillem d´Efak, Pau Riba, Jaume Sisa, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Marina Rossell, Miquel Pujadó, Maria Cinta, Celdoni Fonoll, Tete Montoliu, Núria Feliu, Germanes Serrano, Maria Laffitte, Salomé, Josep Guardiola, Xesco Boix, Al Tall, Toti Soler, Manel Camp, Joan Baptista Humet, Enric Hernàez, Santi Vendrell, Josep Maria Bardagí, Ricard Miralles, Francesc Burrull, Peret, Moncho, Gato Pérez, Sau, Loquillo, por nombrar sólo algunos de ellos, la mayoría ya veteranos, otros ya desaparecidos,muchos otros se me escapan en esta relación, también se pueden incluir grupos musicales (orquestas, folclore, pop, rock...), promotores culturales, productores, autores, músicos y periodistas que con su labor han colaboradoa que la cançó fuera lo que es. Para todos ellos también este homenaje.
A continuación resumen de prensa de hoy en relación a la noticia, si estáis interesados en el tema no os perdáis los dos articulos que firma Jordi García-Soler, un gran entendido en cançó, con dos libros y una serie de televisión dedicados a la Nova Cançó.
**********************************************
El País 14-4-2007
MARIA DEL MAR BONET CRITICA EL MAL TRATO DE LA GENERALITAT A LA CANÇÓ EN EL HOMENAJE A ELS SETZE JUTGES
Por JORDI GARCÍA SOLER - Barcelona - 14/04/2007
Han tenido que pasar más de 45 años desde la fundación de Els Setze Jutges para que este grupo de cantautores, pionero de la Nova Cançó, recibiera por fin un reconocimiento institucional. Lo recibió ayer en la sede del Parlamento de Cataluña, que en acto público otorgó a sus 16 miembros -Miquel Porter (fallecido), Remei Margarit, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella (fallecido), Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs y Lluís Llach, así como a Lluís Serrahima, uno de sus impulsores- la Medalla de Honor otorgada por la cámara en su máxima categoría.
A pesar de la importancia de este tardío reconocimiento institucional, en el acto de ayer se hizo patente, primero en la intervención de Mònica Terribas como glosadora de la importancia del grupo y luego también en palabras del presidente de la cámara, Ernest Benach, la queja por la marginación de que ha sido objeto y víctima la Nova Cançó desde el restablecimiento definitivo de la Generalitat. No obstante, fue Maria del Mar Bonet quien, al agradecer el galardón recibido en nombre de sus compañeros presentes o representados en el acto -todos con la única excepción de Guillermina Motta, que no quiso asistir al mismo-, formuló una muy dura crítica al mal trato dado desde la Generalitat, y en especial desde los medios de comunicación de titularidad pública, a la canción catalana. La reivindicación de Maria del Mar Bonet fue refrendada por todos sus compañeros y por todo el público con una cálida y entusiasta ovación.
************************************************
Opinión en La Vanguardia por Donat Putx

************************************************
Diari Avui, 14-4-2007
El Parlament atorga la seva Medalla d'Or als membres del grup, gest que suposa el primer reconeixement institucional per als pioners i impulsors de la Nova Cançó
SETZE JUTGES MENYS TRES
Per Teresa Bruna
La curta i intensa vetllada de l'homenatge als Setze Jutges, tan desitjat, tan merescut, ha fet esclatar un cúmul d'emocions. La Sala Auditori del Parlament és plena a vessar, amb més mèrit perquè tots els assistents hi són per rigorosa invitació, és a dir, sense assistència de fans. L'homenatge envolta el lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament, en la categoria d'or, als que van integrar el col·lectiu. En falten tres: Miquel Porter i Delfí Abella, que ens han deixat, i Guillermina Motta, que no ha volgut assistir a l'acte perquè "el reconeixement arriba massa tard".
Els Jutges o els seus representants són dalt l'escenari: són 15, a més de Lluís Serrahima, impulsor del grup. És evident que algú s'ha preocupat de fer-los seure per ordre cronològic, però tot i així Lluís Llach és al costat de Joan Manuel Serrat. ¿Complicitat de vinyaters? Vés a saber! Rafael Subirachs seu a l'última cadira, la que tocaria a Llach. No passa res: Llach i Subirachs tenien tots dos 18 anys quan es van fer jutges!
Mònica Terribas és l'encarregada de fer el primer parlament: "No sé per què m'han donat aquest honor. Potser perquè vaig néixer l'any que es van dissoldre (1968). Però us he de dir que, de petita, quan sentia el nom m'ho imaginava literalment i ho trobava horrorós", bromeja. El seu discurs fa èmfasi en el retret. "Prop de 40 anys després de la dissolució del grup sorgeix el primer reconeixement. Per què no s'ha fet fins ara?". Tant és, benvingut sigui: "Ells tenien l'esperança que quatre dècades després no s'haurien de preocupar de la difusió del català a la ràdio...", continua. Queda molt per fer, però hi ha feina feta: "Dels Setze Jutges en van sorgir dos himnes que perduraran: Paraules d'amor i L'estaca".
Terribas explica que li van regalar un bé de Déu de discos petits d'Els Setze Jutges, d'Edigsa, amb frases, que llegeix. Tot un patrimoni: "Ells són no només la banda sonora d'un temps i d'un país, sinó un patrimoni sense el qual molts no entendríem ni ens hauríem explicat la nostra pròpia vida en la nostra llengua".
L'entrega de les medalles
Ernest Benach fa entrega de les medalles als jutges i jutgesses, com es diu ara. La primera és per a Lluís Serrahima. Segueix Josep Porter Moix, que la recull en nom del seu germà Miquel Porter; Maria Serrahima, filla de Lluís Serrahima i Remei Margarit, que la recull en nom de la mare, que no hi ha pogut assistir. Arriba el torn de Josep Maria Espinàs, el segueix Mercè Roca Junyent, vídua de Delfí Abella. Més medalles per a Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elias, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach -a qui fan passar davant de Subirachs per no esgarriar l'ordre de les cadires i que es treu la seva inseparable gorra de llana per agafar la medalla- i, finalment, Rafael Subirachs. El públic, eufòric, acaba aplaudint de peu dret.
Maria del Mar Bonet parla en nom de tots. Agraeixen l'homenatge però demanen que vagi acompanyat d'un reconeixement "que s'ha de fer real, amb una promoció amb continuïtat de les cançons en la nostra llengua, tan escassa als mitjans al llarg de 30 anys de democràcia. Necessitem que ens assegurin una presència viva de les nostres velles i noves cançons, en tots els registres".
És l'hora del parlament del president Benach. Comença recordant el franquisme i destaca la contribució dels Setze Jutges a la difusió de la Nova Cançó i a la normalització de la llengua en un temps en què la cultura catalana passava per moments difícils. Benach assenyala que actualment la llengua encara no té un camí de roses al davant i reconeix que el Parlament fa un exercici de dignitat amb aquest homenatge, en participar en el procés de recuperació de la memòria cultural i artística del país.
L'acte acaba amb un concert de Manel Camp, que interpreta al piano temes de cada un dels cantants. El públic, ple de cares conegudes de la política (Joan Rigol, Montserrat Tura, Joan Manel Tresserras, Felip Puig, Miquel Iceta, Joan Ridao, Jaume Bosch, Jordi Portabella, Xavier Trias...) i de la cultura (Josep Tero, Jofre Bardagí, Àngel Casas, Salvador Escamilla, Josep Thió, Feliu Ventura, Maria Cinta, Francesc Borrull, Ferran Madico...), va abandonar la sala amb un somriure de satisfacció. A fora no se'ls va esborrar: els esperava un piscolabis!
***********************************************
El Periódico de Catalunya, 14-4-2007
RECONOCIMIENTO
MEDALLA PARA ELS SETZE JUTGES
• Solo Guillermina Motta rechazó la Medalla de Honor del Parlament
Fotos: SERGIO LAINZ
Lluís Llach y Joan Manuel Serrat, una foto histórica
Por MARTA CERVERA
BARCELONA
El Parlament de Catalunya rindió ayer un homenaje a los integrantes de Els Setze Jutges. Lluís Serrahima, Josep Maria Espinàs, Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Aurèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Martí Llauradó y Rafael Subirachs recogieron ayer la Medalla de Honor que les entregó uno a uno Ernest Benach, presidente del Parlament. Las de Miquel Porter Moix y Delfí Abella, ya fallecidos, fueron recogidas por amigos y familiares, así como la de Remei Margarit, que no pudo asistir.
El acto concluyó con una actuación del pianista Manel Camp que ofreció una selección de la Nova Cançó cuyas canciones en defensa de la lengua y la cultura catalana, en los años 60, abrieron una ventana a la esperanza durante la dictadura de Franco. Como recordó Maria del Mar Bonet, en su discurso de agradecimiento en nombre del colectivo, sus voces eran espíritus libres que cantaban en catalán en pos de "un mundo mejor, más libre y feliz". Lejos de ser complaciente, aprovechó para preguntar a los políticos presentes, entre ellos el responsable de Cultura, Juan Manuel Tresseras, por la escasa presencia de la música catalana en los medios. "Muchas cosas quedan por hacer", concluyó antes de terminar con versos de La Balanguera, de Joan Alcover.
La ausencia de Guillermina Motta, la única jutge que rechazó el reconocimiento, por llegar tarde y proceder de políticos, fue muy comentada. "Me parece absurdo esta polémica. La Generalitat de Catalunya representa a mi país, no a los políticos, y merece un respeto", sentenció Josep Maria Espinàs. El escritor criticó la ausencia entre los invitados de Ermengol Passola (Concèntric Promotora) y Josep Espar (Edigsa). "Sin ellos no habría discos de la Nova Cançó".
Joan Manuel Serrat destacó el valor de la medalla pero confesó ser poco optimista sobre la música catalana. "A mi edad, he visto pocas veces que se trabaje para hacer cultura de país con una visión generosa independientemente de los réditos".
------------------------------------------------------------
OPINIÓN-EL PERIÓDICO 14-4-2007
LA CONCESIÓN DE LA MEDALLA DE ORO DEL PARLAMENT A UN COLECTIVO EMBLEMÁTICO// JORDI GARCÍA-SOLER
ELS SETZE JUTGES, 45 AÑOS DESPUÉS
• Nadie puede negar al grupo un papel básico en la vida sociocultural de Catalunya hasta la transición
Por Jordi García-Soler. Periodista.
El Parlament de Catalunya concederá mañana su Medalla d'Or a Els Setze Jutges. Esta es la primera distinción institucional concedida al grupo pionero de la Nova Cançó. ¡Ya era hora! Porque fue el 19 de diciembre de 1961 --es decir, hace ya más de 45 años-- cuando Els Setze Jutges cantaron por primera vez en público. Lo hicieron en un piso de la calle de Santaló de Barcelona, entonces sede de un incipiente CICF (Centre d'Influència Catòlica Femenina), delante de bien pocas personas.
Aún no se llamaban Els Setze Jutges, nombre con el que actuaron a partir de 1962, pero ya eran el embrión del que nacería un grupo que estuvo formado por Miquel Porter, Remei Margarit, Josep M. Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs y Lluís Llach. Por lo tanto, pese a la inexistencia de límite previo alguno, en apenas seis años llegaron a ser 16, y dejaron de existir como grupo a partir de 1968, cuando el éxito individual de algunos de sus miembros --sobre todo Serrat, pero también Llach, Bonet, Pi de la Serra, Barbat, Motta o Subirachs-- hizo que Els Setze Jutges perdiesen su razón de ser como grupo de cantantes.
Nadie puede decir que Els Setze Jutges crearon la Nova Cançó, pero nadie puede negar a este grupo un papel esencial en los primeros años de vida de un fenó- meno de cultura popular sin el que sería muy difícil entender la vida de Catalunya hasta la recuperación de la democracia. Un fenómeno que contribuyó de forma decisiva al inicio de nuestra normalización lingüística y cultural, a la dignificación de la cançó como género y a la sensibilización democrática, y por tanto antifranquista, de amplios sectores de la sociedad catalana.
La Nova Cançó nació de una serie de iniciativas surgidas por todos los territorios de habla catalana: los primeros discos de éxitos internacionales de la época traducidos al catalán y cantados por las Germanes Serrano y Josep Guardiola por iniciativa del maestro Casas Augé; las interpretaciones de Miquel Porter de canciones propias en los intermedios de las sesiones del Teatre Viu o en otros locales; la publicación en la revista montserratina Germinàbit del artículo de Lluís Serrahima Ens calen cançons d'ara; la aparición radiofónica de Font Sellabona como "el trovador de Catalu-
nya"; las sesiones de cançó catalana celebradas a partir de septiembre de 1961 en el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, con los Diàvolos, Miquel Porter y Josep Guardiola; la fundación de la discográfica Edigsa; la aparición, en Valencia, de Raimon, y de Jordi Barre en Perpinyà...
No obstante, la labor de Els Setze Jutges fue absolutamente decisiva. Fueron ellos quienes, en circunstancias muy adversas y en unos años muy difíciles tanto para la lengua y la cultura catalanas como para la libre expresión, luchando contra las prohibiciones gubernativas y la censura, recorrieron repetidamente el país para hacer llegar a todo los rincones sus canciones. A sus primeros tres miembros --un librero cinéfilo como Porter, una psicóloga y madre de familia como Margarit y un novelista como Espinàs-- se les sumó enseguida un psiquiatra como Abella y, seguidamente, de 1962 a 1967, el grupo se amplió con gente mucho más joven, hasta llegar a ser ya 16.
Los primeros miembros de Els Setze Jutges jamás pensaron en convertirse en cantantes profesionales. Cantaron por su voluntad de servicio al país, a su lengua y cultura, contra una dictadura fascista, y también con muchas ganas de dignificar la cançó como género artístico, tomando como referencia a los grandes autores e intérpretes de la canción francesa de la época. Su trabajo como cantantes, actuando en todas partes en condiciones difíciles y a menudo sin cobrar, fue una labor militante, propia de "homes de fer feines", como Espinàs se definía a sí mismo, en una época en la que bastante gente asumió lo de "entre todos lo haremos todo", con una firme voluntad de reparación colectiva y contando con la complicidad de los sectores más conscientes del país.
Que hayan tenido que pasar más de 45 años para que Els Setze Jutges hayan sido reconocidos institucionalmente como se merecen es un signo bien claro del menosprecio, la marginación y el olvido al que se quiso condenar la Nova Cançó desde la recuperación de la democracia y la libertad. Una condena nunca explicitada, pero que fue ejecutada de un modo implacable, especialmente desde los nuevos medios audiovisuales creados por la Generalitat, en los que la cançó catalana ha estado casi totalmente ausente durante muchos años. Una condena dictada por los que, como Raimon ha afirmado en más de una ocasión, quisieron arrinconar a la Nova Cançó en una especie de Museo de la Resistencia Antifranquista, como si ya solo fuera algo del pasado. Los escasos reconocimientos concedidos a algunos cantantes por parte de las instituciones no han hecho justicia a la Nova Cançó ni han contribuido a normalizar la existencia de la cançó catalana.
La Medalla d'Or del Parlament a Els Setze Jutges llega tarde. Miquel Porter y Delfí Abella, dos de sus primeros miembros, ya no podrán recibirla porque están muertos. Pero llega. ¡Ya era hora!
*************************************************
Texte en català del Parlament de Catalunya:

El Parlament lliura la Medalla d'Honor a Els Setze Jutges
El president, Ernest Benach, ha lliurat aquest vespre la Medalla d'Honor del Parlament, en la categoria d'or, als components d'Els Setze Jutges. Aquest és el primer reconeixement institucional que es fa a aquest col·lectiu, fundat el 1961.
La màxima distinció de la cambra s'ha atorgat a Els Setze Jutges en reconeixement a la seva decisiva contribució a la cultura catalana, i en concret per l'impuls que van significar per a la Nova Cançó i la normalització de l'ús del català.
L'acte s'ha fet a la Sala Auditori del Palau del Parlament i ha començat amb l'himne nacional. El president ha lliurat la medalla a Lluís Serrahima, impulsor del col·lectiu, i als membres del grup Josep Maria Espinàs, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. Josep Porter, germà de Miquel Porter, mort el 2004, i Mercè Roca, vídua de Delfí Abella, mort l'1 de febrer d'enguany, han recollit les medalles a títol pòstum d'aquests dos components del col·lectiu. En nom de Remei Margarit, que no ha pogut assistir a l'acte, ha recollit la medalla la seva filla Maria Serrahima. Finalment, Guillermina Motta no ha assistit a l'homenatge.
El lliurament de cadascuna de les medalles ha estat seguit de llargs aplaudiments del públic, que ha acabat ovacionant dempeus els guardonats.
Entre els assistents hi havia els vicepresidents primer i segon, Higini Clotas i Ramon Camp respectivament; la secretària primera, Lídia Santos; el secretari segon, Antoni Castellà; el secretari tercer, Jordi Miralles; l'expresident Joan Rigol; la consellera de Justícia, Montserrat Tura; el conseller de Cultura, Joan Manel Tresserras; el síndic major de comptes, Joan Colom; els portaveus dels grups parlamentaris Felip Puig (CiU), Miquel Iceta (PSC-CpC), Joan Ridao (ERC) i Jaume Bosch (ICV-EUiA); el tinent d'alcalde de Barcelona, Jordi Portabella, i el president del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, entre altres personalitats i representants de la societat civil.
El president ha començat el discurs recordant els darrers anys d'un franquisme que era "ombra de foscor i de silenci" i davant el qual Els Setze Jutges van comportar "l'expressió més dura de la reivindicació de llibertat". Al seu parer, Els Setze Jutges eren un "grup de persones que van trencar el silenci" i que representaven "la lluita per ser", van ser una peça clau per a la recuperació de "la llibertat davant les imposicions sofertes" i "un crit" que va ressonar amb força arreu del territori, una força que ha definit com una "suma de veus, estils, visions i plantejaments diferents empenyent un objectiu comú". "L'explosió d'una realitat", ha afegit, d'un país que "anhelava respirar, viure i ser lliure".
Benach tampoc no ha volgut oblidar la contribució d'Els Setze Jutges a l'articulació d'una xarxa de difusió de la Nova Cançó i a la normalització de la llengua en un moment en què la cultura catalana passava per moments difícils.
També ha subratllat que amb aquest acte el Parlament fa un "exercici de dignitat" i participa en el "procés de recuperació de la memòria cultural i artística" del país. Un moment, l'actual, que ha qualificat de clau, amb un Departament de Cultura que està aconseguint "un ampli consens i suports" amb l'objectiu d'impulsar, modernitzar i dinamitzar el llegat cultural.
En aquest punt, ha insistit que la cultura catalana "no té un camí de roses al davant", sinó "moments complexos i difícils". Això sí, ha recordat que hi ha referents com el d'Els Setze Jutges i també "voluntat de futur", una voluntat que "no es pot aturar".

Maria del Mar Bonet, que ha intervingut en nom d'Els Setze Jutges, ha agraït la distinció, tot i que ha reconegut que "el millor homenatge que se'ns podria fer seria el de reconèixer la nostra tasca i mantenir-ne la continuïtat". En aquest sentit, ha demanat als responsables polítics que es preguntin "si la nostra tasca s'ha resolt bé, si té continuïtat, si vostès mateixos han volgut recollir la nostra inquietud; ens representen, vostès?", ha preguntat. Així mateix, ha fet una crida al Parlament: "Ara que tenim el nostre Govern, assegurin la presència viva de les nostres velles i noves cançons, que continuen parlant de llibertat, d'amor, que asseguren la continuïtat de la parla natural dels Països Catalans. Moltes coses estan per fer."
La cantautora ha acabat el seu discurs citant la darrera estrofa de La Balanguera: "La balanguera fila, fila, la balanguera filarà", que ha estat seguit d'un llarg aplaudiment.
En l'acte han intervingut també la secretària general, Imma Folchi, que ha llegit l'acord de Mesa del 20 de febrer amb què s'atorga la distinció a Els Setze Jutges, i la periodista Mònica Terribas, que ha fet la glossa del col·lectiu.

Terribas, que ha repassat les etapes d'Els Setze Jutges i la trajectòria dels components del grup, ha assegurat que en el moment en què es fa aquest homenatge "els únics retrets han d'anar dirigits a un país que no ha fet fins ara, quaranta-sis anys després de la seva fundació, el reconeixement de país al grup, no únicament pel que va comportar d'original, de revolucionari, d'enriquidor per les aportacions d'altres cultures, com la francesa, d'insòlit i de resistent al règim franquista, sinó per la seva extraordinària creativitat i fertilitat".
Terribas ha afirmat que "la cançó i la música en català ha tingut i té vida, encara que des dels mitjans, públics i privats, hàgim ajudat poc, abans i ara, a potenciar-la i divulgar-la", i ha afegit que "uns ho atribueixen al fet que els governs Pujol no van voler donar altaveu als qui ideològicament eren als antípodes, però per una cosa o per una altra els mitjans públics han estat un amplificador precari de la creativitat musical del país".
La periodista també ha dit d'Els Setze Jutges que "són amb altres altaveus, no solament la banda sonora d'un temps i d'un país, sinó un patrimoni sense el qual molts no entendríem ni ens hauríem explicat la nostra pròpia vida en la nostra llengua". "Els Setze Jutges són la prova que no tot està per fer. Per la cultura, per la música, per la llengua, per la nostra educació, per la nostra consciència col·lectiva, Els Setze Jutges van fer molt", ha afirmat. Per tot això ha demanat "a les generacions que tenim per sota que siguin capaces de tractar millor moviments, grups i iniciatives com la d'aquest col·lectiu".


MÉS FOTOS OFICIALS DE L´ACTE - WEB PARLAMENT DE CATALUNYA