Seguimos con la serie "Rincones de Barcelona", aunque el de hoy más que un rincón es una gran avenida, razón de peso para dedicarle dos posteos, os quería mostrar el Passeig de Sant Joan y sus encantos (Paseo de San Juan), en pleno Eixample, el ensanche de Barcelona. El Passeig de Sant Joan es una avenida amplia como pocas en Barcelona que lleva desde el barrio de Gràcia cruzando el Eixample en dirección montaña-mar y que se une en dirección mar con el Passeig Lluís Companys a la altura de Arc de Triomf (Arco de Triumfo), paseo que a su vez conecta con el Parc de la Ciutadella y la Barceloneta, formando en total un eje viario de unos 4 kilómetros. Recorrerlo en su totalidad en un buen día resulta un agradable paseo, ya que es un lugar arbolado, plácido y muy tranquilo en algunos tramos, con sus jardines, sus placitas, sus fuentes y sus edificios modernistas de gran belleza e interés artístico. Aquí os traigo algunas fotos que estuve tomando esta semana, espero que os gusten, he dividido la visita en dos tramos, en este primer posteo y siempre en dirección montaña-mar, el paseo empieza junto al barrio de Gràcia, en Travessera de Gràcia, para ir bajando hacia el mar, y llegar hasta la Plaça de Jacint Verdaguer, más o menos en la mitad del camino:
Monumento a Josep Anselm Clavé(Barcelona, 1824-id., 1874) Maestro de coro, compositor, poeta y político. Fundador de los Coros Clavé. Foto anterior y siguiente, con ese monumento se inicia el Passeig de Sant Joan.
Vista de la práctica totalidad del Paseo, al fondo se divisa el nuevo edificio de Gas Natural en la Barceloneta
Fuente de Hércules (foto anterior)
Fuente de Caperucita y el Lobo Feroz (foto anterior y siguiente)
Fuente y Monumento a Verdaguer al fondo
Palau Macaya, obra modernista de 1901,obra del gran arquiteco Josep Puig i Cadafalch.
Fachada y detalles del Palau Macaya
Balcón del Palau Macaya
Detalle del esgrafiado en la fachada del Palau Macaya (anterior)
Detalle con la Sagrada Familia de Gaudí al fondo
Monumento al poeta en la Plaça de Jacint Verdaguer
Detalle del Monumento al poeta Mossèn Jacint Verdaguer
Antonio Alviárez
9 sep 2006 | 08:18 PM
Es el lugar más bello de esta ciudad a mi parecer, un sueño poder vivir en el.
Saludos
Desde Barcelona
19 sep 2006 | 06:26 PM
... la principal la pudimos apreciar en los dos posteos señalados sobre el Passeig de Sant Joan. (1) - <a href="http://www.lacoctelera.com/desdebarcelona/post/2006...
LLUÍS
24 feb 2009 | 05:23 AM
He visistat el teu bloc de 2009 a 2006. Paro aquí, al Passeig de Sant Joan que el conec bé. El recorrecut d'aquests dos anys i mitg fotogràfics per recons de Barcelona i altres llocs del planeta és ágil i evocador. Més que més que una part del bloc està salpimentat amb la inclusió de referents a l'art i la música que t'agrada.
És agradable pasejar pel teu bloc, però voldria deixar una sensació plasmada i un suggeriment.
La sensació que tinc després de visualitzar uns centenars de fotos dels carrers i edificis de Barcelona és que la gent no hi és. El Passeig de Sant Joan és un exemple. Un element que captiva del Passeig de Sant Joan de Dalt és la fussió de classes socials i edats a les pastilles centrals. Aquestes s'han convertit en un oasi de xarxes socials. De les 18h a les 20h de la primavera a la tardor trobarás tots els dies una síntesi de la Barceloana civil i tranquila que tothom voldria. Als bancs tenim als avis, xarren i xarren i les converses d'un banc passen a l'altre i arriben deformades a l'altre extrem. Davant dels avis trobem els espais infantils, decenes de nens de 0 a 14 anys. Juguen, gaudeixen, es baralles, no volen marxar. Allí pals plantats els pares s'els miren i de tant anar cada dia ja fan grupets que serveixen per parlar de guarderies, d'escoles millors i pitxors, fan xarxa social.
A aquest munt de centenars de persones estàtiques, que no marxen del lloc que han ocupat al PASSEIG, s'hi afegeixen els que pujen, i els que baixen, més o menys accelerats, doncs uns van a treballar i s'els veu amb cara de responsabilitat, altres van a fer unes compres pel dinar d'avui, altres a visitar amics o amigues, tots ells superats pels ciclistes, que de vegades van en el lloc indicat per carril bici i altres per l'ampli passeig empaitant a no se sap qui tot incrementant el seu grau d'estrés. També tenim els que passeigen gossos, i els turistes com no.
Passar pel PASSEIG i no captar aquest fet substantiú de la vida de la gent i del barri s'explica, pot ser, perque fer-ho requereix seure i viure un dia al PASSEIG. Cal agafar-li el gust no només als preciosos edificis, fonts i monuments, també a la sociabilitat civilitzada, al gaudi de la gent a la seva ciutat. El Passeig de Sant Joan de Dalt sintetitza la Barcelona benestant, que no és la Barcelona burguesa, és la de les clases populars conscients de que viuen a una ciutat i un espai que permet fer amics nous cada dia i que han viscut sempre a tocar de ma.
Pd. La font de "neptú" és de "Hércules" i és la més antiga de les fonts monumentals de Barcelona
Carles
24 feb 2009 | 11:30 AM
Lluís, gràcies pel teu comentari, doncs repassant tres anys de blog has tingut força feina.
Si en les meves fotos no hi ha gent és precissament per respecte a la gent, sempre que puc no surt ningú i es que no vull que ningú em pugui dir que s´ha vist internet i menys d´a prop al meu blog, a mi no m´agradaria veure´m sense permís.
Evidentment que el passeig de Sant Joan i qualsevol altre amb gent respira vida i normalitat però el que vull mostrar en aquestes fotos és la ciutat escenari i que després cadascú si vol vagi i visqui aquest escenari directament.
Una abraçada i gràcies pel detall de la font!