Se estrena "Salvador", una película dirigida por Manuel Huerga que devuelve a la actualidad la historia triste y oscura de Salvador Puig Antich, con guión inspirado entre las páginas de "Compte enrere" (Cuenta atrás), el libro del periodista Francesc Escribano, actual director de Televisió de Catalunya que, en febrero del 2001, sacó a la luz pública las cartas y diarios escritos por el anarquista antes de morir en la cárcel Modelo de Barcelona. Y se estrena la película con la decepcionante sorpresa de la no inclusión de referencia alguna en la banda sonora de "Salvador" al tema "A Margalida" de Joan Isaac, y no sólo por puro sentimentalismo, hay razones de peso que hubieran sido suficiente motivo para un pequeño y muy simbólico homenaje musical.
No digo que la banda sonora que han incluído esté mal, al contrario, Lluís Llach ha hecho una nueva y espléndida versión de "I si canto trist"(1974) como tema principal de la película, esta conmovedora canción también se la dedicó Llach hace 30 años a Puig Antich, de Llach si se acordó Huerga para la ocasión y me alegra que así haya sido, pero no así de Joan Isaac, esa ha sido la diferencia y ese olvido es el motivo de esta queja.
Pocas veces una canción hizo tanto por dar a conocer y hacer un hueco para siempre en la memoria de un pueblo una historia como la de Salvador Puig Antich, una historia oscura que hizo conocer y recordar de la manera más bonita que se podía hacer, con solo una canción: "A Margalida".
"Salvador" es una recreación libre de su autor que podía o no incluir esa otra referencia, pero dadas las especiales circunstancias su no inclusión, resulta cuanto menos decepcionante para muchos catalanes que reconocemos en el tema compuesto por Joan Isaac el mérito y también entendemos que ese pequeño homenaje ahora hubiera sido muy acertado y más que merecido.
Carme, Imma y Montse Puig Antich, junto a Francesc Escribano, el 1 de septiembre en el Cafè del Centre, de Barcelona. Foto: FERRAN NADEU. El Periódico.
Como ya dije en otro posteo dedicado a Joan Isaac, "A Margalida" es una canción ya clásica en la cançó y parte de la memoria sentimental de muchos catalanes, la canción más emblemática de su autor al menos en la primera parte de su carrera artística, y para quien no esté puesto en antecedentes el tema está dedicado a Margalida, la compañera sentimental mallorquina de Salvador Puig Antich en el momento de su asesinato por el regimen franquista.
Para hacer un poco de historia, haré un extracto de lo expuesto por el periodista Xevi Planes en El Club de la Cançó.
"A Margalida" fue el primer éxito importante en la carrera artística de Joan Issac, incluída en su segundo LP "Viure" (Ariola, 1977), llegó a ser una de las piezas más queridas por el público seguidor de la canción en catalán. La canción evoca uno de los crímenes de estado más dramáticos de la historia reciente de Europa: la ejecución a garrote vil del joven militante anarquista catalán Salvador Puig Antich. En su segunda etapa artística, Joan Isaac volvió a grabar la pieza para incluirla en sus discos "Planeta Silenci"(1998) y "Només han passat cinquanta anys"(2004).
"A Margalida" está dedicada a la compañera de este miembro del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), que murió a los 25 años de edad el 2 de marzo de 1974 en la cárcel Modelo de Barcelona, asesinado por el franquismo después de un consejo de guerra repleto de irregularidades jurídicas. Las múltiples peticiones para detener la ejecución de Salvador Puig Antich que llegaron de todo el mundo al regimen de Franco, entre las que estaba la del papa Pablo VI, fueron inútiles. Nada detuvo uno de los últimos asesinatos perpetrados por la dictadura de Franco.
La canción de Joan Isaac sigue homenajeando la figura de esta víctima inocente, símbolo de la lucha
contra la opresión de los regímenes totalitarios de todo el mundo."
Por este motivo es una decepción la no inclusión de la canción de Joan Isaac en este otro proyecto artístico en memoria de Salvador Puig Antich.
Sirvan estas líneas como pequeño homenaje y reconocimiento a Joan Isaac y su canción "A Margalida".
A MARGALIDA
Lletra i Música: Joan Isaac
Dedicada a Margalida, amant eterna d'en Salvador Puig Antich, es trobi on es trobi)
Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.
No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.
I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.
I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.
Viure, 1977
Planeta Silenci, 1998
Només han passat cinquanta anys, 2004
También incluída en los CD colectivos "Les cançons de Temps era temps d´Àngel Casas" (TV3, 2000) y "Canto por el cambio" (Uruguay, 2004) en apoyo de la candidatura de Tabaré Vázquez a la Presidencia de Uruguay.
A MARGARITA
(Traducción al castellano: J. M. Caballero Bonald)
Te fuiste no sé dónde
ni las cumbres ni las aves
saben ya de tus pasos
volaste sin decir nada
dejándonos nada más
el canto de tu risa.
No sé dónde estás Margarita
mas si este canto te llega
tómalo como un beso
grita el nombre de tu amante:
bandera negra en el corazón.
Puede ser que no sepas
que su cuerpo a menudo
nos crece en las venas
al leer su gesto
escrito en las paredes
que lloran la historia.
Y con esta canción
renazca su grito
por campos, mares y bosques
y que sea su nombre,
como la sombra fiel
que es nuestra a todas horas.
Antonio Alviárez
16 sep 2006 | 11:46 AM
No he visto la película aún... Luego te diré algo.
Saludos
vitona
16 sep 2006 | 05:29 PM
Ohhhhh! Quina emoció Carles! Gràcies per fer-li aquest homenatge al nostre estimat Joan Isaac i a la preciosa i històrica cançó.
Aquests dies d'estrena de "Salvador" no puc deixar de pensar en la manca de referència a "A Margalida" i la no inclusió de la peça a la banda sonora. Sé que a l'autor l'entristeix.
Gràcies també per l'espai que li dediques a JI en el teu blog. M'ho va fer saber l'amiga comuna, Mª Gracia. Me'n vaig alegrar, esperava un espai com aquest.
Sembla que aviat tindrem la sort de gaudir de tota una pàgina oficial de joanisaac. Esperem que sigui així i poder-nos-hi reunir i compartir, almenys virtualment.
Fins aviat,
vitona
Carles
16 sep 2006 | 06:11 PM
Hola vitona, benvinguda a aquest raconet, gràcies per les teves paraules. Esperem que aviat sigui a la xarxa la web oficial d´en Joan Isaac, una abraçada.
Carles
José
16 sep 2006 | 07:52 PM
Hola.
Desde la página de Felipe Sérvulo he arribat a aquesta.
Com que s´estrena la pel.lícula SALVADOR i si es posible aniré a veure-la aquets proper dimecres, m´he interessat per el teu comentari.
La cançó d´en Joan Isaac, Margalida, sempre em va produir pell de gallina peró penso que cadascu pot sentir coses diferents davant un gest, una acció o una cançó.
Per a mi, segurament, s´incloguessin aquets tema en la pel.lícula em faria plorar.
Respeto el treball del director, guioniste o director musical per a elegir el missatge que vol transmetre.
Crec que aquesta pel.lícula no es cap documental i per tant pot ser totalment subjectiva.
De totes formes, la canço d´en Joan Isaac sempre podrem escoltar-la a casa nostra.
Una salutació..........................José.
Mª Gracia
17 sep 2006 | 02:44 AM
Al igual que José, yo también respeto el trabajo del director, guionista o director musical de una película para elegir el mensaje que quiere transmitir, y también pienso que una película es una obra de arte totalmente subjetiva y que cada uno siente sensaciones diferentes delante de una canción y por tanto la elección de la banda sonora depende del criterio de sus creadores.
Pero en el caso de esta película, SALVADOR, no se trata de eso, se trata de que se quiere rememorar unos hechos y unas circunstancias de la historia reciente de España, para que no se vuelvan a repetir y según palabras textuales de su director en la web del film “La película no es un viaje nostálgico hacia un episodio aislado, localista y anecdótico sino que pretende demostrar la absoluta vigencia de su protagonista, con independencia del marco histórico o geográfico.”
Bien, yo creo que esto mismo lo ha estado haciendo Joan Isaac durante muchos años, dejando constancia en su discografía y llevando por todos los escenarios donde ha estado, un recuerdo y un homenaje a este hombre mediante una canción preciosa, A Margalida, que independientemente de que a muchos nos haga poner la piel de gallina, ha tenido la función social de hacer que Salvador Puig Antich no caiga en el olvido de los que conocían la historia y sea conocido por aquellos que no tenían noticias de estos sucesos.
Por eso pienso que el hecho de que no se haga referencia a esta canción en una película como esta, con bastante trascendencia en nuestro panorama cultural, ignorando así el trabajo de un autor que con su dedicación ha abierto caminos para que mucha gente se interese por esta historia, significa una gran injusticia y recuerdo unas palabras del periodista J.M. Hernández Ripoll que decían “ignorar els trobador és com matar-los una mica, com negar-los el pa i la sal amb què sustenten els somnis més dolços............aquesta amnèsia galopant que utilizem com un acte reflex de defensa es transforma en una injustìcia dificil d´explicar” ( Ignorar a los trovadores es como matarlos un poco, como negarles el pan y la sal con que sustentan los sueños mas dulces...... esta amnesia galopante que utilizamos como acto reflejo de defensa se transforma en una injusticia difícil de explicar).
Carles
17 sep 2006 | 11:51 AM
Com també i tant bé diu la Mª Gracia, en l´article no deixo de defensar la llibertat del creador a l´hora d´escollir la banda sonora, ha fet i pot fer el que li plagui, és clar, però no deixa d´haver en mi aquesta petita decepció com a espectador de no trobar en les imatges un petit record, una clucada d´ull per arrodonir el missatge i fer encara més intens l´homenatge al personatge de que parla en el film, unint-lo de nou amb una cançó que va ajudar tant en el seu moment a recordar-lo i si volem també a mitificar-lo.
Como también y tan bien dice Mª Gracia, en mi artículo no dejo de defender la libertad del creador a la hora de escoger la banda sonora, ha hecho y puede hacer lo que le plazca, está claro, pero no deja de haber en mi esa pequeña decepción como espectador al no encontrar en las imágenes un pequeño recuerdo, un guiño para redondear el mensaje y hacer todavía más intenso el homenaje al personaje del que nos habla la película, uniéndole de nuevo con una canción que ayudó tanto en su momento a recordarlo y si queremos también a mitificarlo.
Carles
joan isaac
19 sep 2006 | 04:48 PM
gràcies per tot l´afecte que em doneu
Joan Isaac
Carles
19 sep 2006 | 05:12 PM
Joan, quina sorpresa més agradable! gràcies a tu per la teva música i força, que en volem més.
Gràcies per passar per aqui. Una abraçada.
Carles
Jordi Mas
24 sep 2006 | 11:58 AM
A Margalida és una canço meravellosa i si haguès sortit a la pel·licula ens hauria emocionat. D'altra banda també trobo genial la nova versió de i si canto trist.
Jordi
Carles
25 sep 2006 | 11:10 AM
Hola Jordi, totalment d´acord amb tu.
Vi la película y tengo que decir que es una muy buena película, un alegato contundente contra la pena de muerte y contra las dictaduras, un casting de actores perfecto, una recreación de la época magnífica y un guión de primera, muy emocionante.
La versión de I si canto trist de Lluís Llach es magnífica, muy acertada y llena la película, pero por ejemplo en la escena de amor entre Salvador y Margalida cuando sonó Suzanne de Leonard Cohen la inclusión de una versión instrumental de A Margalida, hubiera sido a mi entender perfecta y un guiño suficiente a la labor de Joan Isaac.
Carles
Carles
1 oct 2006 | 12:08 PM
Podéis escuchar y ver como un joven Joan Isaac explica y canta A Margalida y después es entrevistado para el programa de TV3 "Totes aquelles cançons", un buenísimo documental dedicado a la Nova Cançó y dirigido por Àngel Casas que se emitió hace un par de años.
http://www.youtube.com/watch?v=Ptp0atzzn84&mode=related&search
Por otra parte, ayer se publicaba en El País, edición Catalunya, un buen artículo de Pilar Rahola dedicado al tema del olvido de A Margalida en la película "Salvador", aquí os lo dejo:
¿DÓNDE ESTÁ 'MARGALIDA'?
PILAR RAHOLA
EL PAÍS - 30-09-2006
Creo que transcurrió por la calle de Aragó. La recuerdo como una de mis primeras manifestaciones, y la mezcla de tensión, desconcierto y emoción aún sacude la memoria de mi estómago. Ese aleteo pertinaz de la mariposa del miedo. Había muerto -lo habían muerto- Oriol Solé Sugranyes, y en los círculos libertarios en los que me movía, el dolor era un compañero ansioso de la rabia. La rabia. La rabia se respiraba en el oxígeno compartido de ese día del tardo franquismo, y todos a una llorábamos a Salvador Puig Antich, llorando a Oriol. La breve historia del MIL rubricaba su final trágico con otra muerte, con otra ausencia. Y así, la muerte de Oriol reproducía inevitablemente, en nuestras almas torturadas, el suplicio que vivió Salvador, quizás la víctima más paradigmática de la maldad del franquismo. Algo había sabido de Puig Antich, a pesar de que la edad me había impedido vivir su condena con la intensa emoción de las generaciones que me precedieron, pero fue en la manifestación por la muerte de Oriol cuando lo incorporé a los mitos que jalonarían mi educación sentimental. Después llegó Margalida desde la garganta sensible y casi mística de Joan Isaac, y a partir de Margalida, Puig Antich formó parte de los mitos de generaciones enteras que, sin haber conocido su vida, aprendieron a llorar su muerte. "Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor", y las emociones danzaban en los rincones del alma, como duendes de la memoria trágica. Esa canción, ese amor en los tiempos de la cólera y esa amante que tomaba como un beso la canción que Joan Isaac le brindaba están tan profundamente vinculados a la figura de Puig Antich que son como un abrazo, como un todo. Tantos años después aún nos queda, de Salvador, el horror de su condena a muerte, y la delicada belleza de la canción de Margalida.
Sin embargo, en la película Salvador, nacida con la gran ambición de recuperar la memoria, la memoria de Margalida ha sido substraída. Por supuesto, el I si canto trist, de Lluís Llach, es un hilo musical delicioso, cuya carga reivindicativa trasciende el momento histórico para el que fue escrita, pero no es la canción de Salvador Puig Antich. ¿Lo puedo afirmar con esta rotundidad? ¿Tienen canciones únicas, inequívocas, los mitos? Éste la tiene, se llama Margalida y ha formado parte de la víctima, del luchador y del mito, desde que el mito se construyó. Su desaparición en la película, es un robo a la memoria sentimental de miles de personas que, con Margalida, aprendimos a amar a Puig Antich. Es, si me permiten, una indecencia. Y más allá de extrañas excusas que no aguantan al primer interrogante, no hay ninguna explicación. Por no haberla, la que nos damos por ausencia toma raíces en el espinoso, árido y tremendo territorio del sectarismo ideológico. Un territorio, no lo olvidemos, que fue el hábitat natural de muchas de las organizaciones clandestinas de aquellos tiempos. Especialmente feroz fue la inquina que determinada izquierda, con sus múltiples cabezas trotskistas, demostró contra el movimiento libertario, hasta el punto del puro desprecio y la más pura demonización. Esa misma izquierda que, en vida y muerte de Puig Antich, ninguneó severamente a Salvador, hoy ha producido la película. Por supuesto, me alegra mucho ver cómo algunos saben superar sus sectarismos adolescentes, a favor de la recuperación de la memoria. Pero recuperar la memoria también.
montserrat
4 oct 2006 | 09:12 PM
Sirva mi comentario para corroborar el fallo de no incluir la canción de Joan Isaac "Margalida" en la película de Salvador Puig Antich, ya que en su momento tuvo mucho éxito en Catalunya.
Ruth
5 oct 2006 | 10:38 AM
Excelente articulo. Lo que han hecho con Joan Isaac es una verguenza. Suerte que Pilar lo ha denunciado
Carles
9 oct 2006 | 10:18 AM
Ayer 8 de octubre se publicó una entrevista a Joan Isaac en el diario Avui en el que habla del olvido de su canción, de nuestra canción "A Margalida" en la película "Salvador". El texto es en catalán, pero el titular traducido es "Que no hablen de memoria histórica, hay muchos olvidos".
Entrevista: Joan Isaac Cantautor, l'any 1977 va publicar 'A Margalida' en homenatge a Puig Antich, cançó que no forma part de la banda sonora de la pel·lícula 'Salvador'
"QUE NO PARLIN DE MEM`RIA HISTÒRICA, HI HA MOLTS OBLITS"
per Santi Mayor Farguell
Joan Isaac (Esplugues, 1953) va debutar discogràficament el 1974, any de la mort de Salvador Puig Antich, amb Rèquiem. El 1977, a Viure va incloure una cançó que li retia homenatge, A Margalida, de seguida convertida en una peça de referència de la cançó catalana. El seu últim disc, De profundis, inclou una col·laboració amb Lluís Llach, qui s'ha encarregat precisament de la música de la pel·lícula Salvador, sobre l'anarquista executat. La banda sonora no inclou, amb tot, A Margalida, una absència que s'està qüestionant. Joan Isaac ha transmès la seva opinió a l'AVUI a l'entrevista següent.
Com valora l'absència d''A Margalida' a la banda sonora de 'Salvador'?
És una sorpresa absoluta i molt desagradable. Em sap molt de greu i moralment aquest oblit m'ha tocat bastant. Ja fa 32 anys que canto A Margalida a tots els Països Catalans, a l'Estat espanyol i a la resta del món. Tot just fa vint dies que vaig donar el permís perquè la cançó s'editi en un disc que fan a Itàlia sobre cançons anarquistes de tot el món, que inclou peces de Joan Baez i Bob Dylan. Em sembla absolutament increïble que una pel·lícula que es fa al meu país sobre Salvador Puig Antich no la inclogui... Ara bé, tot i que no puc entendre les raons de la no-inclusió, vull subratllar que respecto tant la persona que ha fet la banda sonora com el guionista i el director de la pel·lícula.
Sap les raons per què no l'han inclòs?
S'hauria de preguntar a Manuel Huerga, Jaume Roures i Lluís Llach per què no han inclòs ni una mínima pinzellada d'A Margalida. Jo no les sé, les raons, però penso que el responsable de la banda sonora ho és de tot el que no és imatge, com la introducció d'altres cançons: Suzanne [L. Cohen], Nous sommes deux [G. Moustaki] i We Shall Dance [D. Roussos ]. Per què volen amagar A Margalida? Jo no pretenc els drets d'autor ni res per l'estil, simplement reivindico la memòria musical d'aquest país.
En cap moment es van posar en contacte amb vostè?
Mai. Bé, amb en Lluís Llach vam cantar junts Cala la nit a San Remo l'octubre passat al Festival Tenco de San Remo, i també al meu últim disc [De profundis] l'ha cantat. Sí que vaig comentar al Lluís que suposava que inclouria alguna nota d'A Margalida a la pel·lícula.
Li ho va comentar explícitament?
Sí, sí. I en Lluís em va preguntar si em faria il·lusió i li vaig respondre que no era qüestió que em fes il·lusió, sinó que em semblaria just. Em va dir que intentaria fer-hi alguna cosa.
Des d'aquesta conversa no en va saber res més fins que va comprovar que la cançó no és a la pel·lícula?
Exacte. Sé que en Francesc Escribano [l'autor de Compte enrere] va insistir que s'hi inclogués. Entre altres coses, quan Escribano va fer la presentació del llibre a Edicions 62, jo hi era i vaig cantar-hi A Margalida, perquè em va demanar que hi anés. I amb motiu dels 25 anys de la mort de Puig Antich vaig anar al cementiri de Barcelona a interpretar-la en un acte poètic.
Amb Lluís Llach, n'ha parlat posteriorment?
Li vaig enviar un missatge on li deia que considerava que eren injustos amb mi i que s'havia traït en part la memòria musical d'aquest país.
Llach li va respondre?
Sí, em va contestar que estava constret a unes directrius musicals molt clares, com si d'alguna manera estigués supeditat a la direcció. Jo el respecto profundament, però no ho puc entendre. I subratllo que I si canto trist [composició de Llach que acompanya els crèdits finals de Salvador] és una grandiosa cançó, en cap cas en poso en dubte la qualitat ni la de Llach, però en aquest país la memòria de Salvador Puig Antich ha estat escampada per una cançó que vaig compondre i que la gent s'ha fet seva. Amb tot, vull que consti que fins ara no havia parlat obertament d'aquest tema amb ningú i que ara ho faig perquè el debat ha sortit a la llum pública. De fet, he rebut adhesions de molta gent que s'ha quedat estupefacta de veure aquest oblit. Fins i tot el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, m'ha trucat personalment.
Ha parlat d'una certa traïció a la memòria musical del país.
Que parlin de cinema, que parlin de negoci, de beneficis a guanyar, però que no parlin de la memòria històrica, perquè a Salvador hi ha molts oblits. I sobretot que no parlin de memòria musical. Si alguna empremta he deixat en la cançó en català durant aquests 32 anys, i que consti que jo no he estat amant de cap mena de catifa vermella, la meva mínima aportació a la cultura musical d'aquest país potser és una cançó, A Margalida, que es refereix a Puig Antich: "Bandera negra al cor". Potser, com ha escrit Pilar Rahola, això de la bandera negra al cor pot molestar certes sensibilitats. Jo tan sols demano que respectin la cançó, simplement això. I si la gent surt del cinema dient que la hi troben a faltar és perquè deu faltar-hi.
A banda de les constriccions musicals que esmenta com a motiu de la no-inclusió, com és la relació que manté, si n'hi ha, amb Manuel Huerga i Jaume Roures?
No tinc cap mena de relació amb ells perquè no els conec, a cap dels dos. Jo no els conec, però suposo que ells sí que coneixen A Margalida.
Clara
10 oct 2006 | 09:48 PM
Vaig néixer amb la democràcia però des de petita m'han acompanyat les històries de la lluita clandestina antifranquista, i aquestes històries les associo a cançons i a sansacions.
Recordo que la primera vegada que vaig sentir A Marglida de Joan Isaac se'm va posar la pell de gallina i des d'aleshores forma part de les cançons de la meva vida, tant per la bellesa de la lletra i la música com pel que representa i reivindica. Dir-vos que la porto des de fa temps a l'mp3, entre la resta de cançons que m'agraden, i cada vegada que la sento m'emociona.
Amb aquesta cançó vaig descobrir la història de Salvador Puig Antich, ja que a partir d'ella vaig preguntar i em vaig informar sobre els tràgics fets ocurreguts. He anat a veure la pel·lícula Salvador i com tots vosaltres hi he trobat a faltar la cançó que no hi podia faltar! Per tant des d'aquí em sumo als que lementem aquesta omissió. Tot el meu efecte per a Joan Isaac i per tots aquells que esperaven sentir A Margalida a la pel·lícula.
María de Gavà
10 oct 2006 | 11:19 PM
Me ha interesado mucho saber de la omisión de la canción "A Margarida" de Joan Isaac en la película "Salvador" y por ello he añadido el vínculo a esta página en la que colaboro y que tiene una sección dedicada al cine.
Saludos
María de Gavà
10 oct 2006 | 11:23 PM
Os envío la página por si os interesa: http://www.coordinadora-noalpladeponent.com
Angel Ra
11 oct 2006 | 01:25 AM
Alrededor de los años 80 un grupo de amigos y familia decidimos escribir un pequeño guión que se llamaba "Balada per la mort d´un company". Se trataba de un documental basado en los ultimos días de la vida de Salvador Puig Antich. La información era excasa pero conseguimos un libro de la Ed. Ruedo Ibérico "Los Mil, puig Antich y los Gari". También consegimos información en los periódicos de la época. El documental se acompañaba con canciones de Joan Isaac, Lluis Llach, y otros.
A todos nos pertenece esa época. Reconozco que me ha emocionado ver la película por todo que a mi me implica.
También me emociona que estemos discutiendo sobre este tema debido a un falta de sensibilidad al no incluir "A Margalida"
Reconozco que fue la sensibilidad de Joan Isaac la que provocó escribir aquel viejo guión por parte de aquellos principiantes.
Y me pregunto: Hubiera existido la película SALVADOR si Joan Isaac no hubiera compuesto " A Margalida" ?
Y me respondo: I que amb aquesta canço
reneixi el seu crit per camps, mars i boscos...
Carles
11 oct 2006 | 07:41 AM
Gràcies per les vostres aportacions i per la vostra sensibilitat: Clara, Maria i Angel. Bona reflexió, Angel, hagués existit la pel.lícula "Salvador" sense la memòria conservada durant tants anys per "A Margalida" i Joan Isaac?
Gerard. Sant Boi.
11 oct 2006 | 12:59 PM
Hola.
En primer lloc, felicitar i saludar a l'amfitrió d'aquesta pàgina. Molt bon lloc. Després, dir-vos que jo em considero un seguidor tant de Llach com d'Isaac. O sigui, que intentaré veure les coses sense passió.
Estic d'acord amb l'apreciació que "A Margalida" és el tema per excel•lència a Puig Antich. I, doncs, en aquest sentit hagués estat un detall i gairebé un deute històric la inclusió del tema. Isaac és un compositor molt bo i crec que qualitativament mereix ser-hi.
D'altra banda, la pel•lícula "Salvador" porta un mes a les sales i ja sembla un film malaït. Primer van ser les crítiques dels antics companys del MIL, que fins i tot van formalitzar un text de greuges. Ara li ha tocat a la banda sonora.
En aquest país petit nostre, el melic sembla el centre del món. Fer una pel•lícula sobre un fet històric és sempre una tasca complicada. Suposo que s'ha d'encabir en poc més de hora i mitja moltes coses i moltes emocions que, forçosament, agradaran a uns i a d'altres no.
I ja sabem que les esquerres d'aquest país mai no fan una unitat com les dretes. Les dretes ho mesuren tot sota el prisma de la productivitat i rendibilitat econòmica; les esquerres, al menys teòricament, tenen en compte les idees. I ja sabem que les idees pertanyen a un món abstracte i subjectiu.
El cinema, per altra banda, té el seu llenguatge propi i està subjecte a les lleis dels mercat, malauradament.
Amb això no pretenc excusar Llach. Senzillament dic que jo no he viscut en primera persona la elaboració d'una banda sonora. Molt probablement s'han de tenir en compte els tempos i l'adaptació a les escenes com si fos un rellotge suís. Per mi, la banda sonora que Llach ha compost o arranjat (han editat ja un compacte) és fenomenal. Ras i curt: espectacular.
I no sé si Llach és el responsable de les altres peces que no són seves. A ell, al cap i a la fi, li han encomanat la composicíó de la banda sonora. Recordem també que en Joan Issac va compondre "A Margalida" l'any 1977 i per tant en un temps posterior al que descriu "Salvador". Potser hi ha qui no ha cregut convenient d'incloure-la.
A fi de comptes hagués estat un bonic detall (i potser un acte de "justícia històrica"), però qui paga i fa la pel•lícula és qui decideix. "Salvador", de vegades podríem oblidar-ho, és una pel•lícula, no és un documental o la vida mateixa. No volia descriure el MIL. Tampoc, potser, la reacció posterior de la gent quan el tema "A Margalida" va crear una veritable consciència de l'assassinat d'estat. "Salvador" és una creació imperfecta, segur. Mai no podrà reemplaçar la realitat. Però, com a mínim ha estat, penso sincerament, un treball fet des de la bona fe.
I, amic Joan, t'empara la raó. Segur. Havies de ser-hi. Però crec que cal matisar el to de les paraules quan hom és a la televisió. Encara es tingui raó. Si realment creus que hi ha hagut mala fe, penso que hagués estat més elegant deixar parlar la gent. A poc a poc tot se sap. Gent com la Pilar Rahola -- digues-li potser per ressentiment envers una esquerra que ja la va fagocitar a ella – ja ho ha escrit al diari. Però, és clar, quan una cosa t’afecta en primera persona, les paraules de denúncia sonen a “falsa modèstia”. I, al capdavall, els qui sortim perdent en aquest tema som tota la gent que estimem el país i la música.
Carles
11 oct 2006 | 08:19 PM
Gerard, gràcies per dir la teva, bons arguments, encara que sobre l´entrevista (suposo que es la de Josep Cuní a TV3 ahir a Els Matins) no puc opinar perque no he pogut veure-la.
Avui al Diari AVUI un altre article sobre el tema:
El Comentari
SALSA DE TOMÀQUET
Per J.M. Hernández Ripoll
La pressió ha fet el seu efecte i l'ambient ha esclatat com no hauria d'haver esclatat. Sap greu comprovar que mitjans gens sensacionalistes s'han encarregat d'encendre una polèmica imitant les salses de tomàquet com les que serveixen les televisions. Joan Isaac té raó quan diu que la cançó A Margalida hauria de formar part de la banda sonora del film Salvador, però potser equivoca la diana dels seus retrets quan el responsable de l'oblit, si és un oblit, no ha de ser un altre que el director de la pel·lícula, Manuel Huerga.
És cert que Lluís Llach signa la banda sonora, però dubto molt que ell sigui el responsable d'incloure temes com We shall dance de Demis Roussos o Lomomotive breath dels Jethro Tull. Motivar un enfrontament entre Joan Isaac i Lluís Llach no és legal. Entenc l'emprenyada del primer quan m'assegura que en aquest país són molts els artistes que escriuen cançons; que és de justícia que el seu A Margalida mereixi ser entre els temes de la cinta o que els cantautors més humils tenen dret a existir. Però també entenc que Lluís Llach intenti allunyar-se de l'enrenou i es quedi a casa seva de Porrera sense obrir la boca ni posar més llenya al foc.
En tot aquest afer, qui hauria de parlar és Manuel Huerga i explicar les raons per què no han inclòs la cançó a la banda sonora. A les seves mans hi ha la responsabilitat de desfer la polèmica. Quan ahir a la tarda parlava amb Joan Isaac, em va fer un símil que vaig entendre a la perfecció. Diu que si A Margalida no sona a la pel·lícula, és com si no es posés L'estaca en una antologia de música antifranquista. És veritat. I, curiosament, els dos temes sortiran junts en clau de rumba al pròxim disc dels Sabor de Gràcia. Casualitats de la vida.
Mariona
13 oct 2006 | 06:25 AM
He vist el film "Salvador" i m'ha semblat lent, potser una mica tortuós (això no vol dir que ho sigui!, ni tampoc que escrigui moguda per cap al.lèrgia). La banda sonora l'he trobada poc dolorosa, diria que mancada de valor! I, això, tampoc no vol dir que ho sigui ni ho estigui, perquè no tinc el monopoli de la virtud, ni el de la veritat absoluta.
La mirada de l'actor, és potser allò que més em va commoure juntament amb l'expressió dels seus llavis. I, al meu pobre entendre, és aquí on comença i acaba la pel.lícula. És en els ulls de mirada entre indignant i alhora pesarosa! És en els llavis de somriure espontani i innocent!(l'únic somriure que crec capaç d'escandalitzar i sacsejar tota mena d'inflors...) Doncs és aquí, en els ulls i en els llavis de l'actor, on vaig sentir (veure!) el dolor més musical, i on tota bandera negra i blanca vibraven al meu cor! (vaig fer bé de no tancar els ulls en cap moment, oi?)
Ni cap pel.lícula, ni cap situació adquirida m'embrutarà la cançó "A Margalida" d'en Joan Isaac, ni tan sols la visceralitat vanitosa del mateix Joan Isaac. I consti que ho dic amb tota la passió i tot el to que em mou, encara, aquesta cançó.
Mª Gracia
13 oct 2006 | 10:33 AM
No me gustaría que este blog se convirtiera, como otros, en una discusión entre personas, creo que este lugar es para expresar lo que cada uno piensa de los temas que propone nuestro amigo Carlos y yo no voy mas allá.
Cada uno tiene su punto de vista y yo simplemente quiero expresar aquí lo que pienso, sin entrar en discusiones. A mi no me parece vanidad que alguien se defienda para que se reconozca su trabajo y sus méritos, todos lo hacemos de la manera que creemos conveniente.
Creo, y yo siempre lo hago así, que en cualquier trabajo intelectual se han de respetar y tener en cuenta los antecedentes y las bases ya establecidas para que la elaboración de ese trabajo sea posible.
En cualquier trabajo que se precie tienen que quedar reflejados todos aquellos que han hecho posible la labor, es lo éticamente correcto, cuando esto no se tiene en cuenta, cuando se pasa por encima de quien ha facilitado o hecho posible esta labor, la persona agraviada tiene todo el derecho del mundo a defenderse, no es vanidad, es dignidad.
Si Joan Isaac no hubiera hecho la canción "A Margalida" y no la hubiera estado cantando desde siempre por todos sitios, mucha gente ni siquiera sabría de que va la película, ni de quien se habla en ella.
La canción "A Margalida" ha hecho posible que la gente en general sepa o recuerde quien es "Salvador", y esa canción tiene un autor que es Joan Isaac, y no creo que sea cuestión de vanidad que lo diga en público, creo que se trata de defensa propia.
Un saludo a todos
gerard
13 oct 2006 | 09:12 PM
En tot cas, Mª Gracia, jo no discuteixo la defensa pròpia. Si de cas, el que dic és que de vegades les formes ens maten com a poble. Un poble de quatre gats d'esquerra i, massa sovint, mal avinguts.
Torno a dir que, per a mi, en Joan Isaac és el creador únic de la cançó que va donar el relleu social a la figura d'en Puig-Antich.
Però els condicionants de la pel·lícula no els sabem.
Per cert, espero amb deler que s'editin en compacte els discs antics d'en Joan. Això també seria refer la memória històrica amb justícia. Gràcies a tothom !!
Gerard.
Mariona
14 oct 2006 | 04:21 AM
Hola Mª Gracia i tothom:
Sóc del parer que les discussions entre persones són positives encara que divideixin pensaments. Però no opino el mateix dels insults, ni tampoc del menyspreu perquè
no són constructius.
Entenc que les discussions entre persones serveixen per dir i/o dir-se, i les prefereixo entre persones que no pas
de persones (em recordo i recordo que es discuteix allò que es diu, o allò que es fa, però mai s'hauria de discutir la persona).
Així, doncs, trio les discusions entre persones perquè haurien de servir per realitzar-se i/o realitzar, per construir-se i/o construir, però en cap cas per acontentar-se (aquesta paraula destrueix i ho mata tot!).
Entenc que la pel.lícula "Salvador" s'ha fet escollint
un guió determinat i que no és un documental exhaustiu, també percebo que la banda sonora d'aquesta pel.lícula no és un compendi de totes les cançons de l'època.
Mª Gracia, no estic d'acord quan dius que sense la cançó
"A Margalida" molta gent no sabria de què va la pel.lícula, ni de qui es parla en ella. Estic segura que, amb xifres objectives, aquesta pel.lícula farà que, a tot arreu, més gent sàpiga qui va ser en Salvador Puig Antich.
Tot considerant la paraula "defendre's" m'atraveixo a dir
que la cançó "A Margalida" ja defensa prou l'autor, perquè és la cançó qui el fa, i no pas a l'inrevés. És aquí on comprenc que rau tot èxit (aquest és el petó, o si vols el millor reconeixement).
De moment, aquestes són les opinions que em tenen.
Mª Gracia
14 oct 2006 | 08:18 PM
Ante todo Mariona debo decirte que siento mucho no saber suficiente catalán para comprender el sentido de lo que intentas explicarme y por tanto aunque quisiera no podría discutir sobre ello.
Si entiendo cuando dices que habría que mirar las cifras objetivas, yo también pienso que habría que mirar las estadísticas para saber la cantidad de gente que conoce o no conoce la canción A Margalida, y por ello van a ver la película, pero te diré que hay algunas pistas que indican que está muy relacionado y que mucha de la gente que va a ver la película saben de Puig Antich por la canción. Verás yo vivo en Sevilla, aquí no es conocido Joan Isaac, tampoco conoce casi nadie esa canción. La película "Salvador" si no me equivoco la están poniendo únicamente en 2 cines de toda la provincia. En Madrid la ponen en 17 salas y en Barcelona está programada en 29 cines.
En Sevilla esta película no tiene nada que hacer y eso lo saben los programadores y por eso aquí ni se molestan en promocionarla, porque aquí poca gente conoce esa historia y si no se conoce no se va al cine a verla, yo tampoco la conocía hasta que escuche "A Margalida".
En Barcelona la cosa cambia, allí evidentemente mucha gente sabe quien era Puig Antich, y eso tiene que tener un motivo y yo estoy convencida de que el motivo es que ha habido alguien que se ha dejado el alma en que eso sea así y que es Joan Isaac y que eso se lo tienen que reconocer los responsables de la película.
Por otra parte, independientemente de este caso concreto, yo creo que los cantautores están abandonados a su suerte, que están totalmente indefensos, ante la industria y ante los que están tan arriba que no permiten que nadie les haga sombra. Frente a esta situación yo creo que cada uno tiene que actuar como cree conveniente y su elección es muy respetable, algunos se defienden, otros se hunden y caen en el olvido.
Hace poco desapareció un cantautor que significó mucho en el mundo de la música, nadie parece acordarse de él, unas breves notas en la prensa y se acabó. Solo en las primeras notas de prensa a alguien se le escapó que había dejado una carta escrita donde decía que le había tocado vivir en un mundo de estafadores y que él no podía....No se defendió, sencillamente se fue y parece ser que nadie se escandaliza por esto, nadie lo ha criticado ni lo ha dejado de criticar, porque simplemente no ha hecho ruído, no ha molestado.
Pienso, Mariona, que las canciones por si solas no defienden a los autores, tienen que defenderse ellos mismos, y tienen que hacerlo de la manera que puedan y los dejen.
Un saludo, a ti, a Gerard y a todos
Mariona
15 oct 2006 | 05:17 AM
Hola Mª Gracia i tota la resta:
Començo a poc a poc, i de nou, sense ganes d'enllestir ràpidament, però amb l'afany d'anar més enllà tot responent el teu primer i últim paràgraf, perquè són potser els que ara mateix sento més particulars.
Em manifesto en català perquè és l'idioma de la meva consciència (és ella qui m'exigeix aquesta capacitat i així em valora). Si no et respongués en aquesta parla, potser llegiries la meva ment o la miraries com es mira una escalada de rigors, però no sentiries ni veuries la pau de la meva ànima. Tampoc oiries l'amor prompte que em mou a respondre't d'una manera que intento que sigui minuciosa, lliure i responsable alhora.
Tu dius que les cançons -per si soles- no defensen els autors, i és cert, és així mateix! Si una cançó no té ànima, no existeix l'autor. Es pot captar, però no es té per captada. Ara bé: quan una canço del segle passat (poso per cas) parla avui i aquí, això vol dir que és més que un crit perquè és també pràctica, condició i exigència!
Pots creure el que diu, aquí, la cançó?
"I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.
I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora."
Jo sí. I que bonic, oi? I aquesta cançó no és l'esclava de cap film, és lliure! No em dóna la gana de valorar-la gràcies a veure-la projectada a una pel.lícula i una pel.lícula que no és un documental exhaustiu. I així mateix valoro el seu autor, en Joan Isaac, capaç de posar-se a l'abast de la cançó vencent tota frustració! Trencant barreres! Lluny de les compensacions! I sense disculpar-se... No hi ha missions difícils, només la responsabilitat de ser.
Mª Gracia, escriu com vulguis que jo faré un esforç perquè el teu dir em penetri cor endins. Aquesta discussió no m'és un tractat, sinó que m'és una relació d'amor.
Angel Ra
15 oct 2006 | 07:51 AM
Alguien sabe cuando actua Joan Isaac ? Tengo mono
Mª Gracia
16 oct 2006 | 08:15 AM
El día 4 de noviembre, Joan Isaac actuará en el Centre Cultural Avenç de Esplugues de Llobregat, pero para quien tenga ganas de viajar también cantará en Venezuela los días 7 y 8 de noviembre, podéis verlo en la siguiente página web:
http://www.vescsl.com/
un saludo
Ruben
16 oct 2006 | 10:27 AM
Tens tota la raó jo he vist la pelicula i també he trobat a faltar la cançó d'en Joan Isaac, que per cert jo recordo d'haver-la escoltat per casa quan només tenia 5 anyets i no tenia ni idea de per qué la "Margalida havia de cridar el nom del seu amant i dur bandera negra al cor..."
De totes maneres la pelicula és una meravella i està feta per fer-se un fart de plorar ( de sentiment i de rabia...)
Salut Companyes i Companys
Montserrat
16 oct 2006 | 01:01 PM
Dons si...que va passar amb Margalida, aquesta camço tan entranyaple, be arajia esta fet i no es pot tornar enrere, pero s'ha de fer homenatge a la canço i al Joan Isaac, s'ho mereix, jo tambe vaig veure " Salvador " vaig plorar molt, perque jo tinc memoria historica degut a la meba edat i vaig sentir rabia molta rabia, pels fets de llevors, pero en de tirar endevan i viure, pero oblidar mai el que en aquells anys verem passar el que hara ja son grans.
Un peto molt fort.
Montserrat
Mª Gracia
20 oct 2006 | 07:09 PM
No se si se puede transcribir aquí un comentario textual de otro blog y por eso solo pongo un pequeño extracto, está escrito por Margalida Bover, protagonista de la canción de Joan Isaac "A Margalida" en el blog de Pilar Rahola:
Sóc na Margalida
" Moltes gràcies, Pilar. Gràcies per dir el que molts de nosaltres que vàrem viure aquella època pensam. I sentim. Jo et puc dir que no he anat a veure la pel•lícula,....................... ..........Tu expliques molt bé el que manca a la pel•lícula. I sobretot hi manca la cançó, és imperdonable. Jo l'hagués posat al principi. La cançó ha estat durant 30 anys la memòria de Salvador, són els seus trenta anys de memòria col•lectiva. Molta gent ha sabut d'en Salvador a través de la cançó..................T'estic agraïda. La cançó ha estat un símbol i ho seguirà essent. No cal que te digui el que significa per a mi. La nostra història també ha estat viva a través d'ella.
Molta salut!
Margalida Bover "
Se puede leer el escrito completo en el blog de Pilar Rahola en el artículo correspondiente a este tema:
http://www.pilarrahola.com/2_0/BLOG/vw_home.cfm?MODO=DETALL&NOTIC...
Un saludo
Mariona
21 oct 2006 | 04:25 AM
Hola!
Percebo que esteu defensant un espai massa limitat per una cançó que entenc que parla del present. I, així, capto que l'esteu negant!
La cançó no parla d'un ahir, ni tampoc d'una Margalida només! La cançó "A Margalida" és tan concreta i tan interessada que no es posa on no li toca. Aquesta cançó viu en un món ple de "Margalides" que criden un SOS abatut!
Au va, que la cançó camini!
Vinga, que faci recuperar brins d'esperança a homes/dones d'avui i d'ací que ni poden cridar
ni quixar-se!
Au va, que la cançó "A Margalida" sigui seductora per fermesa, i no per merits!
Estic convençuda que en Salvador Puig Antich i que l' Anna Politkóvskaia (per dir-ne dos) viuen dins la cançó, i ho fan cel avall. I cap dels dos estaria content de veure com ofeguem aquesta cançó, de veure com la fem callar.
Una pel.lícula matarà la cançó?
Tan poc ens influeix aquesta cançó que ja tenim l'assassí a punt?
Mariona
21 oct 2006 | 07:10 AM
Hola de nou! :-)
Sabeu que el trosset que més m'agrada de la cançó "A Margalida" és aquest:
"...i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora."
En sentir-la de nou he gosat pensar que si el seu nom em parla de salvar (convertir), això voldrà dir que el cor haurà d'estar en mans de l'amor per tal de no sentir a l'esquena ni el frec de la debilitat ni el refrec de no sé quina dignitat.
Dignitat? Quina paraula més tèrbola i limitada quan l'emprem com una proesa a compte nostre, tot creient-nos qui sap què!
Dignitat? Dignitat hauria de ser estar sempre disponible; hauria de ser un sí!
gerard
26 oct 2006 | 09:55 AM
Hola amics i amigues,
A l'edició de "l'Avui" d'ahir 25 d'octubre hi havia una entrevista a Margalida Bover.
Per a vosaltres i per tot el tema que hem estat parlant, és recomenable la seva lectura.
http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm
Una salutació i una abraçada.
Carles
26 oct 2006 | 10:09 AM
I una altra carta sobre el tema a la bústia (cartes al director) de l´AVUI de 22-10-2006:
'Salvador' i 'A Margalida'
Salvador, en conjunt, és una pel·lícula acceptable, però s'hi han d'assenyalar, si més no, dues mancances, i les dues són certes: la indefinició ideològica que s'hi presenta de Puig Antich i el MIL i la no inclusió d'una cançó tan emblemàtica com A Margalida, de Joan Isaac, al costat de temes de Georges Moustaki, Pau Riba, Leonard Cohen, Bob Dylan, Jethro Tull i la banda sonora de Lluís Llach.
Crec que Isaac té, com ha declarat, tot el dret d'estar dolgut amb un oblit tan innecessari com inexplicable. Potser el director del film, Manuel Huerga, o el productor, Jaume Roures, ens ho haurien d'explicar. A Margalida, dedicada a la nòvia de l'heroi -un heroi petit, si es vol-, ens preservà la petita memòria de Salvador Puig Antich durant força anys, com ho va entendre tanta gent. Ara que aquesta memòria és molt més de domini públic, hi ha aspectes clarament millorables. Llàstima!
Joan Alcaraz
Carles
26 oct 2006 | 10:11 AM
Gràcies Gerard, és aquesta entrevista:
Entrevista: Margalida Bover Vadell, excompanya de Salvador Puig Antich
"Revisió del cas? Tot el franquisme va ser il·legal"
Santi Mayor Farguell
La sala V del Tribunal Suprem delibera avui si concedeix l'autorització per a la revisió del judici a Salvador Puig Antich, condemnat en consell de guerra a la pena de mort que va ser aplicada el 2 de març del 1974 a la presó Model. Aquella nit, la seva companya sentimental va patir en soledat l'aplicació de la sentència. Tenia 20 anys, va néixer el 1953 a Felanitx, Mallorca. El seu pare, "bastant de dretes", la va fer fora de casa amb 17 anys. Se'n va anar en autostop a Palma i va viure en una comuna hippie on ho va descobrir tot: "El sexe, les drogues, la música, que el món era bonic i que volia viure". Va marxar a Barcelona convidada per una amiga i va viure amb hippies , en diferents domicilis, "no trobava el meu lloc, havia de descobrir qui era", fins que, instal·lada a casa d'uns amics "progres" de Mataró, la Núria i el Xavier, un dia del 1973 li van presentar un amic. Es deia Salvador Puig Antich. Ella, la Margalida d'A Margalida, es diu Margalida Bover Vadell.
Com va ser la trobada?
Al·lucinant, sempre recordaré quan vaig obrir la porta, ens vam veure i no vam deixar de mirar-nos. Va ser descobrir l'amor de la meva vida, la persona que voldries tenir sempre al teu costat. Des del primer moment vam parlar de tot i dels somnis que compartíem. Tenir quatre fills, viure a la Cerdanya, ens agradava la muntanya, passejar, caminar, una casa gran per compartir-la amb gent. Una utopia.
Que va durar poc.
Sí, des del juliol. Però bastant si comptem l'estada a la presó, des d'on em va enviar tres cartes. Cada dissabte jo anava al bar de davant de la Model, i a les germanes, que podien veure'l perquè eren familiars, els donava llibres i una amanida que li agradava molt d'un restaurantet d'una placeta de Gràcia.
Sabia que ell era del MIL?
No, però sí que estava posat en un grup anarco, en recerca i captura i que viatjava a França. Però mai barrejava les coses. Crec que era una forma de protegir-me.
A les cartes li va esmentar el carceller?
No. La primera era un resum de Tròpic de càncer, de Henry Miller, en què adaptava la nostra història a la novel·la. La segona era pessimista i optimista alhora, perquè s'esperava molts anys de presó, fins que morís Franco i, creia, tothom fos amnistiat.
No esperava pena capital.
No. Però quan van matar Carrero Blanco vaig pensar: "Ai, Salvador!". Aquí em va entrar l'angoixa, tot va canviar, i vaig sentir que ja res seria el que havia d'haver estat.
I la tercera carta?
La va escriure la nit que el van matar. Les tres m'han desaparegut, suposo que quan era a Canàries.
Com hi va anar a parar?
Després que el van matar, tinc la noció que durant dos mesos no sé el que faig. Va ser una època cruel. Al setembre algú em posa dins d'un avió i m'envia a les Canàries. Jo no controlava res, a mi em dirigien.
I a les Canàries, què hi fa?
Estava molt fumuda, només m'escrivia amb el Josep Lluís Pons Llobet, que era a la Model, i amb el Ramon Barnils, molt amic meu. Vaig tornar a Barcelona l'octubre del 1975 i vaig contactar amb un amic del Salvador de Palautordera, que és el pare de la meva filla Llibertat. Em sentia molt sola i no entenia el món. La Llibertat va néixer a Barcelona el 1976, va ser una salvació. Les dues vam viure en una comuna fins que un metge em va recomanar un clima més sa per a la Llibertat, que patia dels bronquis, i vam tornar a Mallorca. Era l'any 1979.
On va viure de Mallorca?
Primer a Porto Colom, en un estudi llogat, però el 1981, quan el cop de Tejero, ja era a Palma de nou. Després vaig viure a Santa Eugènia i a Pina, un poblet petit on em van assenyalar amb el dit perquè vaig ser l'única a votar No a l'0TAN. És l'única vegada que he votat. Vaig tornar a Palma, hi vaig fer disseny i restauració de jardins. Vaig retrobar un amic de la infància, que és el pare del meu fill Martí, que va néixer el 1994 en una masia d'Es Carritxó on vam anar a viure. Però em vaig separar de nou: jo vaig trobar una persona i no n'he trobat cap més... Després vam anar a viure a Felanitx, i fa tres anys a Capdepera, el poble que més m'agrada de Mallorca, i on he trobat el meu espai i la meva vida.
Mai ha viscut a Manacor? He llegit que hi treballava en una llibreria.
Mai de la vida. Durant 27 anys no vaig parlar de tot això ni amb els amics. I just arran d'una entrevista que vaig concedir em van fer fora de la llibreria on treballava feia 8 anys, a Cala Egües.
Ja som al present. La Ingrid Rubio la va venir a veure.
Va ser molt maco que em volgués conèixer; vam connectar i parlar molt i va agafar la meva essència.
Van contactar amb vostè els productors del film?
El Jaume Roures [productor] i el Lluís Arcarazo [guionista] buscaven una presó i van pensar en Palma. És per això que ho van aprofitar per coneixe'm. Però en l'escassa estona que vam parlar no es pot conèixer ningú, ni es pot recordar bé el passat. Per tant, em vaig desimplicar totalment de la pel·lícula. Recordo que em van preguntar qui creia que m'havia d'interpretar i els vaig respondre que jo no arribava a aquest punt de vanitat, i que ells ho devien saber millor que ningú.
Què opina de 'Salvador'?
Com a cinèfila, que està molt ben feta i els actors són molt bons. Però com que està basada, en teoria, en la vida d'una persona, em fot que s'utilitzi Salvador Puig Antich i no es retrati Salvador Puig Antich.
Quins aspectes difereixen?
Al film és molt seriós, ell no ho era. L'únic moment en què Brühl em recorda el Salvador és quan es posa una pamela i un mocador. En aquell moment em van caure les llàgrimes, hòstia! Però la resta no és ell. Quant al MIL, es retrata molt malament com funcionaven, com si fossin estúpids atracant per passar-ho bé, sense explicar els motius i la ideologia que els movia. I la pel·lícula es recrea massa en la morbositat. Vint minuts de garrot vil em sembla una bestiesa! I l'absència d'A Margalida de Joan Isaac em va saber molt greu per ell, que fa 30 anys que manté la memòria del Salvador. Esclar que un cop vista la pel·lícula, crec que és millor que no l'hi incloguessin... És una pel·lícula ianqui que utilitza una història real per fer un pamflet. I no explica què va passar a fora durant les 12 hores en capella.
Com la va viure vostè?
Sola a Mataró, a l'habitació, amb una ampolla de vi, canutos, encens, espelmes, música i plorar i pensar i estimar i desitjar i voler que el món canviés, simplement això. I sola.
Sembla que al carrer tampoc hi havia gaire gent.
Perquè el Salvador era anarquista. Els anarquistes som persona non grata a ningú. Les esquerres mai funcionaran bé perquè no són generoses amb tots els que no pensen exactament com ells.
Avui s'està decidint si s'autoritza la revisió del cas.
La memòria històrica és important, però què vol dir reobrir el cas? Tenen l'autòpsia? Tenen les bales? Si no ho tenen tot, l'únic que poden declarar és que es va fer malament i declarar-lo innocent. S'haurien de revisar tots els processos, començant per tots i acabant per tots.
Està en tràmit una llei de la memòria històrica.
Però sempre es fa tot a mitges. Sembla que tinguem una por mortal. Tot el que van fer els dirigents franquistes va ser il·legal, va ser terrorisme d'Estat, per tant, s'ha de perdonar tot. No només un, sinó tanta gent injustament morta, maltractada, empresonada, humiliada, i exiliada.
gerard
27 oct 2006 | 11:55 AM
Hola de nou Carles i amics. Ja sé que sóc una mica pesat en el tema. Us deixo una entrevista a Llach apareguda avui a "L'Avui". I gràcies de nou per deixar-me escriure en aquest lloc tan bonic.
-----------------------------------
Entrevista: Lluís Llach El cantautor explica l'absència d''A Margalida' a 'Salvador'
"Margalida no té transcendència a la pel·lícula"
Ramon Palomeras
El cantant de Verges Lluís Llach explica la no inclusió d'A Margalida, cançó composta per Joan Isaac en memòria de Salvador Puig Antich després de morir executat al març de 1974, en al banda sonora del film Salvador, de Manuel Huerga.
Vostè és responsable de totes les cançons de la banda sonora del film, no és així?
Tota la música que no és original no l'he inclosa jo. La va posar en Manuel Huerga, el director. Pels motius que sigui, no hi era. De fet, quan vaig acceptar de fer la música ja vaig advertir tant al director com al productor que tinc una manera de fer música en una pel·lícula: disciplinar-me al servei del director perquè entenc que és ell qui la fa.
Però, ¿no troba estrany que Huerga no inclogués la cançó d'Isaac a la pel·lícula?
Abans de res deixa'm dir que A Margalida és una cançó preciosa d'un cantant boníssim que, d'altra banda, no només ha fet A Margalida. A més a més, tossudament l'ha cantat, dedicant-la una vegada i una altra a Salvador Puig Antich. L'únic que puc dir davant la seva actitud és chapeau. Però també he de dir que jo tenia els meus dubtes respecte a la inclusió d'aquesta cançó en la banda sonora perquè el personatge de la Margalida, interpretat per Ingrid Rubio, passa molt ràpid, no té gens de transcendència en el film. Per exemple, en l'última escena d'amor li vaig plantejar al director quin tipus de música hi volia. Ell em va dir que en aquesta escena no n'hi hauria. Però com que sensualment és molt forta i per ser fidel al que diu ella hauria de ser música oriental o que recordés els hippies, li vaig dir a Borja Penalva, un dels productors i a més intèrpret de sitar, que em fes alguna cosa.
Però, en altres escenes, ¿no l'hauria inclosa, la cançó de Joan Isaac?
De fet, no se'm va plantejar més. És veritat que algú més m'ho ha comentat. El mateix Isaac està dolgut. Però sincerament, si tornés a estar en la mateixa tessitura, hauria actuat de la mateixa manera. No l'hauria posat. Com que la Margalida no defineix la pel·lícula ni el personatge, la cançó només hauria pogut anar en presència de la Margalida. En l'escena en què es coneixen al Zeleste és Pau Riba qui canta; la segona és l'escena del llit. I amb el cor a la mà, crec que en aquestes escenes hauria estat com posar-la amb calçador. Podria haver manipulat la melodia però després també m'hauria caigut un xàfec. El que és clar és que no era a mi a qui li tocava posar-la. Però si m'ho tornen a preguntar, tornaré a dir que no l'hauria posat.
gerard
27 oct 2006 | 12:00 PM
Per cert, ¿És una impressió subjectiva meva o anys ençà en Joan Isaac tenia una certa semblança amb en Puig-Antich?
Ja fa dies que ho pensava i no he pogut retenir de dir-ho...
Carles
27 oct 2006 | 02:48 PM
Gerard, és d´interès conéixer la opinió de Llach, gràcies per la teva col.laboració, no ets gens pesat, aquest també és el teu racó.
Sobre el que dius de que es semblen físicament, suposo que és cosa de les modes de l´época...si comparem la foto que hi ha al començament del post de Puig Antich i les dels discos antics de Isaac hi ha l´aire dels 70 i molta joventut. Salut, company.
Mariona
2 nov 2006 | 05:44 AM
Hola a tothom!
Us passo l'escrit que li dedica, avui, la sra. Pilar Rahola al sr. Lluís Llach. Opino que l'última paraula no la té la pel.lícula, ni tampoc el director, i ni molt menys el músic a qui li han confiat la banda sonora (encara que així ho creguin pel dret a disposar i a decidir; qui es creu amb aquests drets no fa les funcions d'una persona responsable, sinó que fa les funcions d'una persona dictatorial).
I sobre l'escrit de la sra. Pilar Rahola, dir també que al meu entendre limita la cançó "A Margalida" a la pel.lícula "Salvador" fent-la, així, mestressa i senyora vistosa i justificable d'un dels nostres màrtirs.
Així que des d'aquí, tot utilitzant un espai de comunicació que crec obert, aprofito de nou i dic que la cançó "A Margalida", per no apagar, no apaga ni el ble que fumeja! Res ni ningú no ens pot separar d'aquesta cançó. I espero que el dia 4 no només sigui en Joan Isaac, l'autor de la cançó, qui la canti amb tota la vida! Sinó que tots siguem una sola cançó. Estrenem-la!
Mariona
A Lluís Llach
Pilar Rahola
Estrany sentiment. Lluís Llach ha conformat alguns dels records més bells dels anys de l'adolescència. Després, amb la serenor, ha quedat allò que el temps no decapita, i moltes són les seves cadències que m'acompanyen per la vida, més enllà de la nostàlgia. Probablement per això, per la densitat de sentiments, aquest article em resulta incòmode. Neix de l'enuig que les seves paraules m'han creat, però també parteix de l'estima a les moltes pells emocionals que m'han regalat les seves cançons. Tanmateix, i més enllà del Llach personal que batega a l'interior, el que ha passat amb la pel·lícula Salvador i amb l'absència d'A Margalida de Joan Isaac és lleig, és trist i situa Llach en un punt de mira que s'ha treballat a consciència. Podia tenir dubtes, però l'entrevista de l'AVUI al mateix Llach, on justificava el seu capteniment i arribava a dir que "Margalida no té transcendència a la pel·lícula", em van convèncer de dues coses: una, que el responsable de l'absència és Llach; i dues, que els motius que excusa semblen força impresentables. Semblaria com si Llach no hagués entès res, ja no del que deien Joan Isaac o la mateixa Margalida Bover en aquestes pàgines, sinó del paper del mateix Salvador Puig Antich en la memòria d'aquest país. Com que m'hi sento empesa per motius diversos, tant per "la bandera negra al cor" que va alenar fortament en la meva joventut, com per l'amor a una cançó que ha marcat generacions senceres que mai no van conèixer Salvador, però el van recordar cantant-la, intentaré una resposta serena i crítica a Lluís Llach.
Benvolgut Lluís, el primer és la generositat. No hi ha tantes oportunitats per retre homenatge a la memòria musical d'aquest país, i tu, que tens la sort de ser en una talaia privilegiada, tens també la responsabilitat d'ajudar a enaltir els que s'ho mereixen. Ha existit una oportunitat millor que aquesta, per situar Joan Isaac en el pòdium de respecte, estima i agraïment que s'ha guanyat? Ho veig difícil. Era la pel·lícula, era el mite, era la cançó. No és que Joan Isaac hagi cantat tossudament A Margalida durant anys, és que milers de catalans hem cantat tossudament A Margalida gràcies al Joan. I gràcies a ell, hem viscut la tragèdia de Salvador. Lamentablement, ni tu, que tens una biografia musical tan excelsa, has aconseguit formar part del mite. Perquè no és fàcil, i perquè Isaac ho va aconseguir, la cançó era un acte de justícia. Saps molt bé, atès que et preocupes dels valors morals, que la generositat dels grans és la seva grandesa. N'has tinguda en aquest cas? La pregunta te l'hauràs de fer algun dia.
La segona cosa és que Margalida no només va ser una alegria carnal d'una nit d'estiu. Va ser un amor viscut en plenitud i, sobretot, l'amor que arribaria fins al final, la darrera espurna d'emoció d'un jove Salvador que tenia una vida, tenia unes idees, tenia un amor, i tot l'hi van prendre. La mateixa Margalida, en unes sensibles paraules que em va adreçar, em recorda aquelles cartes des de la presó, la darrera el dia de l'assassinat... Tot això no té valor a la pel·lícula? Doncs aleshores, què heu fet? Deu tenir raó Margalida quan deia a l'AVUI que "és una pel·lícula ianqui que utilitza una història real per fer un pamflet"? No sé, Lluís. Que no consideressis la cançó em va semblar ben trist. Però que menystinguis l'amor que tots dos es tenien em resulta lamentable. I tot plegat lliga amb la qüestió final, tal vegada la de fons, el perfil ideològic de Puig Antich. Estic convençuda que ni Manuel Huerga, ni en Jaume Roures, ni, pel que veig, tu mateix vau situar la ideologia anarquista de Salvador al lloc que li corresponia. Massa modernitat yuppie per part del Manuel? Massa trostkisme per part del Jaume? I en el teu cas? No ens enganyem. La memòria de la resistència també l'han escrita els vencedors, i fins i tot entre les víctimes hi va haver vencedors. Els anarquistes van perdre totes les batalles, incloent-hi la del record. Avui n'hi ha que estan reescrivint la història dels lluitadors, amb tinta falsa.
Quina llàstima, tot plegat! Un mite, i se'l despulla de contingut. Una cançó que va marcar el mite, i desapareix. Un cantant que mereixia un petit espai, res, unes notes, i se'l menysté. I un gran cantat, tu, que, en un moment d'or no té la grandesa que hauríem esperat. Ha valgut la pena, Lluís?
Periodista i escriptora
Ricard Estruc
20 nov 2006 | 08:09 PM
Gràcies a la Pilar. Ella parla per molts de nosaltres. Qui conegui només una mica a en Joan sabrà que de vanitat res. En tot cas son uns altres els que no han estat a l'alçada.
Aixó és el que denunciem.
Salut.
azy
11 ene 2007 | 04:01 PM
mil honors per haver dedicat un espai a tan preciosa cançó com és la de Malgalida. La pel·lícula "Salvador" és genial i reflexa perfectament la injustícia del règim franquista al no perdonar-li la vida al jove que únicament lluitava per la llibertat i per desfer les injustícies. tot siga per ells!!
Mª Gracia
21 may 2008 | 07:52 PM
A Margalida en Youtube, con la letra y la imagen de Margalida y de Salvador
http://www.youtube.com/watch?v=vvqIoVhi5jw&feature=related
Carles
22 may 2008 | 12:18 PM
Ya podéis ver el vídeo de A Margalida al final del artículo, gracias María.
nois de lean
20 dic 2008 | 12:44 AM
conocí el tema gracias a un compilado que se llamó cantautores para la libertad y quedé picado con seguir escuchando más y como estaba en catalán pues no me hacia una idea clara del contenido, gracias por la traducción y la historia
saludos