12 canten brel idea i direcció joan ollé - música jacques brel - espai lliure de barcelona

Homenaje: 12 cantan a Brel - 24 y 25 de octubre de 2003 - Teatre Lliure - Barcelona El 25° aniversario de la muerte de Jacques Brel, el 9 de octubre de 2003, inspiró en Barcelona una iniciativa singular, la comento por aquí para ver si cunde el ejemplo con este tipo de espectáculos por su especialinterés:Seórganizóun doble recital a cargo de una docena de intérpretes amparado por el Teatre Lliure que tuvo lugar el viernes 24 y sábado 25 de octubre de 2003en el Espai Lliure de Montjuïc. Joan Manuel Serrat, Loquillo, Paco Ibáñez, Joan Isaac (éstos dos últimos, sólo el sábado), Quico Pi de la Serra y Sílvia Comes (ésta, sólo el viernes) son algunas de las voces que participaron en "12 canten Brel", con idea de Joan Ollé. La elección del repertorio fue libre, y cada intérprete actuó o bien solo o acompañado de un músico. Serrat atacó, con el apoyo del piano de Ricard Miralles, "Les vieux", y Paco Ibáñez se atrevió con el célebre "Ne me quitte pas". Loquillo abordó "Con elegancia", una pieza que grabó en el disco del mismo título, y Quico Pi de la Serra hizo suya "Les paumés du petit matin". Joan Isaac, que venía del festival Tenco, en San Remo, para actuar en el pase del sábado, adaptó, en catalán, "La chanson des vieux amants". "Cantar como Brel es imposible, así que trato de pasar sus canciones por mi metabolismo interno, con toda la humildad del mundo", señaló entonces Joan Isaac. El recital, que se desarrolló por orden alfabético, concluyó con una grabación en vídeo del propio Brel. Dejo aquí constancia de aquellos magníficos conciertos.Viernes 24 de octubre 2003
Intérpretes
joan anguera, mon père disait / miquel comamala (josep maria borràs, piano), la quête / silvia comas, ne me quitte pas / lluís miquel (enric murillo, piano), amsterdam / loquillo (marc prat, contrabaix; jordi pegenaute, guitarra; sergi fece, piano), con elegancia / salvador oliva (joan alavedra, piano), le plat pays / quico pi de la serra (toni olaf sabater, piano), les paumés du petit matin / joan manuel serrat (ricard miralles, piano) les vieux / ramon simó (joan alavedra, piano-acordió), l’ivronge / alfonso vilallonga, la valse à mille temps / ana cristina werring, j’arrivey jacques brel.
Sábado 25 de octubre 2003
Intérpretes
joan anguera, mon père disait / jordi collet (josué feble, guitarra elèctrica), mathilde / miquel comamala (bárbara granados, piano), la fanette / paco ibañez, ne me quitte pas / joan isaac, (enric colomer, piano), la chanson des vieux amants / loquillo (marc prat, contrabaix; jordi pegenaute, guitarra; sergi fece, piano), con elegancia / salvador oliva (joan alavedra, piano), le plat pays / quico pi de la serra (toni olaf sabater, piano), les paumés du petit matin / joan manuel serrat (ricard miralles, piano) les vieux / ramon simó (joan alavedra, piano-acordió), l’ivronge / alfonso vilallonga, la valse à mille temps / ana cristina werring, j’arrive y jacques brel.Brel, la nostra educació sentimental
Roda de premsa de presentació de 12 canten Brel
En la roda de premsa de l’espectacle Joan Ollé –emprant el concepte de Manolo Vázquez Montalbán– va definir Brel com a patrimoni de la nostra “educació sentimental”, un element del paisatge de la nostra memòria, la banda sonora de molts records. Si s’ha escollit Brel per als 12 d’aquest any ha estat pel que ha significat per a vàries generacions, més enllà de la coincidència de la celebració del 25é aniversari de la seva mort. El cantant belga va obrir uns camins que reunien dalt l’escenari música i teatre, perquè el seu gest, la seva expressió, el moviment corporal, eren també part d’allò que volia fer arribar al seu públic.
Tots els convidats a l’escenari de l’Espai Lliure els dies 24 i 25 d’octubre, han cantat algun cop o altre algun tema del cantant belga, en privat o en públic. Aquesta és la única condició comú a tots els intèrprets, ja que tots ells abordaran Brel des de la seva personal perspectiva. Cadascú, segons Ollé, ha triat la cançó que ha volgut i es poden acompanyar d’un músic, si així ho volen.
Joan Isaac que acompanyava Ollé i Rigola a la taula de presentació, i que cantarà La chanson des vieux amants, va parlar de Brel com d’una bèstia dalt de l’escenari que no es pot mirar d’imitar perquè és del tot inimitable. A Brel “només t’hi pots apropar des de la humilitat i des d’una via pròpia, cal agafar les seves cançons i passar-les pel teu propi metabolisme. Davant Brel tots som aprenents”.