Parece ser que el cambio de estación tiene algo que ver con el estado de nuestras emociones, con nuestro ánimo y con las ganas de hacer cosas nuevas, cosas diferentes de las que hacemos en nuestras rutinas.
Traigo esta canción de Serrat en versión doble, con diversas letras, no son una traducción literal, son dos versiones distintas, una de las pocas canciones que ha grabado en castellano y en catalán -ambas magníficas- describen a la perfección ese tiempo otoñal que también llega a las emociones, como una balada en otoño, pero esa es otra canción de Serrat.
Tiempo de lluvias, al menos en este hemisferio, un tiempo otoñal que llega también al amor. Esas gotas de lluvia que caen sobre los campos, sobre los tejados, sobre nuestra piel y de la influencia que ejercen sobre las relaciones personales.
Si podéis escoged la que más os guste, es tiempo de lluvias, és temps de pluja...letra y música de Joan Manuel Serrat, y es que hay un Serrat para cada ocasión.

TIEMPO DE LLUVIA
De la noche a la mañana
llega junto a la ventana
con su frío aliento otoñal
y se acuna en el cristal
en un suave baile
entre los brazos del aire.
Sin saber cómo
de gris la casa se vistió,
como el plomo
el día amaneció.
Es tiempo de lluvias,
tiempo de amarse a media voz,
de oír de nuevo el tic-tac del reloj.
Es tiempo de lluvias.
De vivir de beso en beso
entre paredes de yeso
y dejar los días correr
sin mañana y sin ayer
porque no se acaba
ni mi amor, ni mi amada.
Acércate,
ven y siéntate.
TEMPS DE PLUJA
Qualsevol dia al capvespre
darrera de la finestra
sents el seu alè de tardor,
dolç i trist és com un plor
que el vent ens acosta
i que truca a la porta.
Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi
el temps de pluja,
temps d'estimar-se a mitja veu,
de collir el que vam llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.
De tornar a buidar l'armari
mentre els fulls del calendari
van caient sense fer soroll,
d'oblidar la barca al moll,
quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada.
Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi
el temps de pluja,
temps d'estimar-se a mitja veu,
de collir el que vam llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.
A prop del foc,
per a tots dos hi ha lloc.








monica
20 nov 2007 | 06:19 PM
QUERIDO CARLES, GRACIAS POR ESTE REGALO, ME EMOCIONÉ MUCHÍSIMO CON ÉSTE TEMA, TIEMP0 DE LLUVIA, HACÍA BASTANTE QUE NO LO ESCUCHABA,UN BUEN TRABAJO, TE FELICITO POR TU BLOG, MUCHA SUERTE!!!
MÓNICA SILVIA, DESDE ISRAEL.
Carles
20 nov 2007 | 07:28 PM
Mónica Silvia, gracias a ti por el mensaje, me alegra esa emoción tuya escuchando a Serrat desde Israel. Un abrazo.