Altres ribes

Racons amb xarxes molles
de rosada marina no de suor,
d´aquella pluja que torba la gavarra
que és al moll amb caixons curulls de seitons,
fastiguejada per l´enuig
de la suau repetició vital
de transir, de sucumbir amb el dia
i amb l´albada fugir reclosa
sota el bestigi de son senderó
que la foragita dels perills,
que l´allunya dels ribatges i les maresmes,
per empaitar-la en mariners suspesa
cap a una altra riba.

© Carlos Gracia Escarp

Rincones con redes húmedas de rocío marino no de sudor, de aquella lluvia que turba la gabarra que está en el muelle con cajones rebosantes de boquerones, contrariada por el enojo de la suave repetición vital de transir, de sucumbir con el día y con el alba huir recluida bajo el vestigio de su camino que la expulsa de los peligros, que la aleja de costas y de marismas, para arrastrarla entre marinos suspendida hacia una orilla nueva. TANTO LAS FOTOS COMO EL POEMA SON PROPIOS: LAS FOTOS ESTÁN HECHAS EN PORT LLIGAT (CADAQUÉS), HOY 7 DE DICIEMBRE DE 2007 Y EL POEMA NO ES NUEVO, LO ESCRIBÍ EN 1986. Algunas sensaciones tardan años en aflorar, sin embargo otras impresiones surgen y se hacen públicas casi al instante.