Res no vull més
Res no vull més que els teus ulls
quan em mires de veritat.
Tot ho tinc quan riuen i ploren amb mi,
quan rius i plores amb mi.

M´il.lumina la teva mirada,
no et perdràs en l´horitzó i em deixaràs desert de mar
a la guaita de xiprers que viatjen en somnis
i barques que s´arrelen a la terra.

Realitat de desitjos encreuats
d´un Dalí que mira i riu allà dalt,
ous i oques, panets i xarxes,
perfils de roca nua pentinada pel vent.

I una llum de tramuntana,
esclat de colors de natura en llampecs d´emoció,
rauxa de vida que vola empeitada per cadiretes i miralls,
catifes orientals, llits calents i el plaer.

Xisclo com les gavines sota el cel
de l´Empordà i tremolo de goig
mentre un desig valent
creua les nostres vides.

Et miro, jo que visc de la teva mirada,
i em dic satisfet davant la llar de foc:
carabasses, petxines, soques d´olivera.
Visca la nostra vida compartida.

© Carlos Gracia Escarp

Traducción al castellano: Nada quiero más
Nada quiero más que tus ojos cuando me miras de verdad. Todo lo tengo cuando ríen y lloran conmigo, cuando ríes y lloras conmigo.

Me ilumina tu mirada, no te perderás en el horizonte y me dejarás desierto de mar a la espera de cipreses que viajan en sueños y de barcas que enraízan en la tierra.

Realidad de deseos cruzados de un Dalí que mira y ríe desde allí arriba, huevos y ocas, panecillos y redes, perfiles de roca desnuda peinada por el viento.

Y una luz de tramontana, estallido de colores de naturaleza en relámpagos de emoción, locura de vida que vuela empujada por sillitas y espejos, alfombras orientales, lechos calientes y por el placer.

Grito como las gaviotas bajo el cielo del Ampurdán y me estremezco de gozo mientras un deseo valiente cruza nuestras vidas.

Te miro, yo que vivo de tu mirada, y me digo satisfecho ante el fuego del hogar, calabazas, conchas, troncos de olivo. Viva nuestra vida compartida.

FOTOS DEL EXTERIOR DE LA CASA DE DALÍ EN PORT LLIGAT Y "VERSOS QUE NO RIMAN" PROPIOS.