Ya lo cantó Raimon: Al meu país la pluja no sap ploure (En mi país la lluvia no sabe llover)
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és un desastre.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure...
Las imágenes están tomadas esta semana en el pantano de Sau, en la comarca de Osona, en la Catalunya central, que se nutre de las aguas de la cuenca del río Ter y que da de beber junto a las del río Llobregat a gran parte del área de Barcelona. La sequía de los últimos tiempos ha hecho que desde el mes de febrero se esté procediendo al desembalse o vaciado del pantano de Sau hacia el pantano de Susqueda que está a continuación aguas abajo, con la intención de mejorar la calidad del agua en su conjunto, ya en octubre de 2005 se realizó esta operación ante un período seco como el actual.
Según El Periódico, "el bienio iniciado en el 2007 supone el peor periodo de sequía de los últimos 25 años y ha ido laminando las reservas de los embalses del sistema que forman el Llobregat y el Ter --que aportan el 55% y el 45% del agua que se consume en Barcelona-- de manera lenta pero continua. En los últimos 25 años, el peor episodio de sequía, solo superado ahora por el actual, se dio en el bienio 1989-1990. En aquella ocasión, la sequía finalizó con un gran diluvio que llenó los embalses, el 25 de junio de 1990."
Habitualmente el campanario del antiguo Sant Romà de Sau que se observa en el centro de la imagen está prácticamente cubierto por las aguas, indicando la medida del caudal y foco de atracción turística del pantano, pero parece que tardaremos en volverlo a ver surgiendo entre las aguas. Una triste estampa, lo dijo Raimon: Al meu país no sap ploure.








Smilla
24 mar 2008 | 01:54 PM
Hola Carles,
Muchisimas gracias por poner esta cancion en tu bitacora. Conocia la letra desde hace tiempo, pero nunca la habia escuchado - y ahora la acabo de escuchar y es emocionante. Me encanta Raimon!
Gracias :)
Carles
24 mar 2008 | 01:57 PM
Smilla, encantado de haberte hecho escuchar esa canción por primera vez. Saludos!
PROUSAL
30 mar 2008 | 05:26 PM
EL LLOBREGAT EN SHOCK
El passat dia 12 de març apareixia al diari La Vanguardia un article titulat “Cura de shock para tratar los caudales del Llobregat”. En aquest interessant article se’ns explicaven les obres de “modernització” que s’estan fent, a corre-cuita, a les plantes potabilitzadores de Sant Joan Despí i Abrera per tal que “...el proper 1 de gener de 2009, el subministrament no incompleixi la Directiva Marc Europea de l’Aigua del 2003...”.
Aquestes obres de modernització consisteixen, segons l’article, en una planta d’òsmosi inversa per a Sant Joan Despí i una ampliació de les instal·lacions actuals, a més d’un nou sistema d’electrodiàlisi reversible per a Abrera. Les instal·lacions d’Abrera extrauran de l’aigua del Llobregat 154 tones de sal cada dia (una menudència!), sal que es recollirà i s’enviarà al mar mitjançant un nou col·lector, que també es construeix a Abrera.
En resum, al Bages deixem anar la sal al Llobregat, aquesta baixa pel riu fins a Abrera, allà en traiem una part i l’enviem al mar mitjançant “l’emisario sub-marino del Prat”. Sembla una “gimcana”!!!.
Del texte en podem extreure diverses reflexions:
* La nostra administració ha d’actuar “de pressa i corrents” per sortir del pas a Barcelona, i a Abrera es passa la cortina!. d’Abrera en amunt...o bé ens espavilem o que ens bombin!
* 38 Milions d’euros per fer un pedaç, 50 milions per una cataplasma... els runams, que són la causa d’aquest disbarat, creixent 9.000 Tones cada dia, i el màxim que ens diuen és que de moment, l’eliminació d’aquests no és viable. I apa! que s’hi “emmerdin” en una altra legislatura!
* Dels costos econòmics i energètics de manteniment d’aquest llamp de “solucions”, aquí ningú no en parla, això sí, a la resta de mortals ens afegeixen un impost a la factura de l’electricitat “per reduïr l’energia que malbaratem a les nostres llars”.
Veient aquest ball de xifres, realment no és viable l’eliminació dels runams? Quin misteriós obstacle impedeix a la nostra administració, fer complir les lleis mediambientals a Iberpostash?.
Com sempre l’administració evita mirar l’arrel del problema. És com anar de Barcelona a Girona, passant per Tarragona, Terol, Saragossa i Lleida. Serà un excés d’optimisme esperar que els nostres fills vegin el final dels runams?.
De moment no hi ha pressa...paguem nosaltres!!