Hivern a ciutat

Va morir tota sola,
-ja feia temps que era malalta-
ferida en la seva ànima.

Xiprers glaçats, potser va ser la por
i un vent gelat, era hivern a ciutat.

La ciutat de les fonts mortes i l´esperit sec,
d´aigües sense veu i poques paraules.

Aquella nit de balcons deserts i silenci
només hi havia estranys
darrere les portes
ballant ritmes aliens
en el seu bell escenari,
tantes vegades gris
i esclau de fanfarres!

Volant com gavina altiva
airejava idiota antigues gales,
ningú a les places,
desconegudes passes
-que ja no éren de ball-
la van ferir de matinada,
no respirava, malaguanyada ciutat,
va morir de matinada.

A l´endemà als carrers freds
ningú s´havia el que passava,
jo i tants d´altres al mig del no res,
amb les mans a les butxaques.

Va morir tota sola,
-ja feia temps que era malalta-
ferida en la seva ànima.

Xiprers glaçats, potser va ser la por
i un vent gelat, era hivern a ciutat.

© Carlos Gracia Escarp

Traducción de "Invierno en la ciudad": Murió sola, hacía tiempo que estaba enferma, herida en su alma. Cipreses congelados, puede que fuera el miedo y un viento helado, era invierno en la ciudad. La ciudad de las fuentes muertas y el espíritu seco, de aguas sin voz y pocas palabras. Aquella noche de balcones desiertos y silencio sólo había extraños detrás de las puertas bailando ritmos ajenos en su bello escenario, en tantas ocasiones gris y esclavo de fanfarrias! Volando como gaviota altiva aireaba idiota antiguas galas, nadie en las plazas, desconocidos pasos -que ya no eran de baile- la hirieron de madrugada, no respiraba, malograda ciudad, murió de madrugada. Al día siguiente en las calles frías nadie sabía que pasaba, yo y tantos otros en medio de la nada, con las manos en los bolsillos. Murió sola -hacía tiempo que estaba enferma- herida en su alma. Cipreses congelados, puede que fuera el miedo y un viento helado, era invierno en la ciudad.