Venus en la luna
A Joan Baptista Humet

Venus en la luna o tal vez fuera la luna en Venus,
No tengo la certeza aun con el cielo iluminado.

Luna enamorada de algunas noches
Salpica de vida esta espera helada
Mientras escuchas el canto del solitario
En su rincón de héroe cotidiano,
Luna enamorada por tantas noches.

Volvió al centro de un mundo y de ciertas miradas,
En ciudades y pueblos sentidas penas y aplausos
En un adiós anunciado sin tiempos sin pausas.
Su voz seguirá el camino de días sumando días
mientras otros hombres ordenadamente pasan y pasan.

Luna enamorada de algunas noches
Salpica de vida esta espera helada
Mientras escuchas el canto del solitario
En su rincón de héroe cotidiano,
Luna enamorada por tantas noches.

Perdidos danzantes en sueños rotos
Bailan entre brumas con limpia mirada
Cegados por un presente que naufraga
Salvados al menos por esa luz de melodías
Cantadas de nuevo en la intimidad de su rincón.

Venus en la luna o tal vez fuera la luna en Venus,
No tengo la certeza aun con el cielo iluminado.

© Carlos Gracia Escarp

Fotos: Astrosabadell.org y ABC

Venus a la lluna
(en català)
a Joan Baptista Humet

Venus a la lluna o potser va ser la lluna a Venus,
No tinc la certesa fins i tot amb el cel il.luminat.

Lluna enamorada de tantes nits
Esquitxa de vida aquesta espera gelada
Entretant escoltes el cant del solitari
En el seu discret racó d´heroi diari,
Lluna enamorada en tantes negres nits.

Va tornar al centre d´un món i d´algunes mirades,
En ciutats i pobles sentits aplaudiments i la pena
En un adéu anunciat ja sense temps, sense pauses.
La seva veu seguirà el camí de dies que van sumant dies
En el mateix temps que altres homes passen i passen.

Lluna enamorada de tantes nits
Esquitxa de vida aquesta espera gelada
Entretant escoltes el cant del solitari
En el seu discret racó d´heroi diari,
Lluna enamorada en tantes negres nits.

Perduts dansaires en somnis trencants
Ballen entre boires amb neta mirada
Enlluernats per un present que naufraga
Salvats si més no per aquella llum de melodies
Cantades de nou en la intimitat del seu racó.

Venus a la lluna o potser va ser la lluna a Venus,
No tinc la certesa fins i tot amb el cel il.luminat.

 © Carlos Gracia Escarp