El cantautor Miquel Pujadó va presentar el passat 10 de desembre a la seu de la SGAE a Barcelona la primera part de la seva “Integral oberta” editada per Discmedi. Són els tres primers dobles CD que recullen bona part de la seva discografia, fruit de 25 anys de cançons: Frontissa (1999/2002), Sediments (1995/1997) i Crisàlide (1984/1990), una integral que anirà creixent en material properament per acabar fent un balanç de conjunt de la seva trajectòria artística, 25 anys a la cançó dónen per a molt, però aquesta és una integral de la seva discografia oberta perque Pujadó segueix fent cançons, al mateix acte l´autor ja va anunciar un nou disc amb material inèdit per el 2009.

A l´acte de presentació van participar l´escriptora Isabel-Clara Simó, el pianista Manel Camp i l´exmembre de La Trinca Miquel Àngel Pasqual, que van lloar les qualitats artístiques del trobador en les seves facetes com a lletrista, músic i intèrpret. La presentació va tenir un comiat musical amb Miquel Pujadó interpretant algunes de les seves cançons.

Pujadó és en el seu estil de fer cançó el més francès dels cantautors catalans, és reconeguda la seva passió per Georges Brassens reflexada també en part de la seva obra discogràfica: La mala herba-Pujadó canta Brassens (1992), Els companys primer -L´Univers de Georges Brassens (1993), El temps no té cap importància: Una visita a Georges Brassens (2003), però la trajectòria artística de Miquel Pujadó segueix en conjunt la tradició trobadoresca europea, molt més enllà de França.

D´altra banda l´any 2000 Miquel Pujadó va publicar el Diccionari de la cançó. Dels Setze Jutges al rock català (Enciclopèdia Catalana), una obra de consulta imprescindible on feia un repàs dels protagonistes de la cançó en català de les últimes décades del segle XX. En relació a aquest diccionari seria fantàstic que Pujadó fes una reedició actualitzada a… diguem 2010?.

Fotos acte: Xavier Pintanel

Miquel Pujadó: 25 años de cançó

El cantautor Miquel Pujadó presentó el pasado 10 de diciembre en la sede de la SGAE de Barcelona la primera parte de su “Integral abierta” editada por Discmedi. Se trata de los primeros tres dobles CD que recogen buena parte de su discografía, fruto de 25 años de canciones: Frontissa (1999/2002), Sediments (1995/1997) y Crisàlide (1984/1990), una integral que irá creciendo en material próximamente para acabar haciendo balance del conjunto de su trayectoriaartística, 25 años en el mundo de la cançó dan para mucho, pero esta es una integral de su discografía abierta porque Pujadó sigue haciendo canciones, en el mismo acto el autor ya anunció un nuevo disco con material inédito para 2009.

En el acto de presentación participaron la escritora Isabel-Clara Simó, el pianista Manel Camp y el ex miembro de La Trinca Miquel Àngel Pasqual, quienes loaron las cualidades artísticas del trovador en sus diversas facetas como letrista, músico e intérprete. La presentación tuvo un final musical con Miquel Pujadó interpretando algunas de sus canciones.

Miquel Pujadó es en su estilo de hacer canciones el más francés de los cantautores catalanes, es reconocida su pasión por la obra de Georges Brassens reflejada también en parte de su propia discografía: La mala herba-Pujadó canta Brassens (1992), Els companys primer -L´Univers de Georges Brassens (1993), El temps no té cap importància: Una visita a Georges Brassens (2003), pero la trayectoria artística de Miquel Pujadó sigue en su conjunto la tradición trovadoresca europea, más allá de Francia.

Por otra parte, en el año 2000 Miquel Pujadó publicó el Diccionari de la cançó. Dels Setze Jutges al rock català (Enciclopèdia Catalana), una obra de consulta imprescindible en la que hizo un repaso de los protagonistas de la canción de autor en catalán, desde los Setze Jutges hasta el rock catalán, un recorrido de la historia musical moderna de las últimas décadas del siglo XX. En relación a este diccionario sería fantástico que Pujadó publicase una reedición actualizada del mismo… ¿digamos a 2010?.