Artículo en catalán y al final tras las fotos traducido en castellano:

Va haver uns anys en els que cantar a l´Olympia de Paris era per als artistes de la cançó com arribar a fer el cim de l´Everest per als muntanyencs més preparats, molts van ser els que van cantar en aquell santuari de la chanson i que a més van enregistrar un disc en directe per deixar memòria per a la història de la música, com a testimoni de que la seva veu havia estat present en aquell mític Olympia, entre d´altres noms internacionals van ser: Raimon a l´Olympia (1966), Lluís Llach a l´Olympia (1973), Francesc Pi de la Serra a l’Olympia (1975), Maria del Mar Bonet, A l´Olympia (1975), Ovidi Montllor a l´Olympia (1975), també van ser en el gènere de la cançó poètica i d´autor: Paco Ibáñez en el Olympia (1969) i Pablo Guerrero en el Olympia (1975).

Més tard el Palau de la Música Catalana de Barcelona va prendre el protagonisme i encara és tot un escenari de referència i prestigi a Catalunya, però a més del Palau el relleu del teatre parisenc en els darrers anys és el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, encara que no fa gaire en Raimon va repetir experiència per recordar 30 anys després el seu triomf a l´Olympia: Raimon à l´Olympia (1966-2006). Però el gran teatre líric i de l´òpera de la capital catalana obre ara el seu escenari per reconèixer les millors veus dels artistes de la cançó popular, el 2008 el Liceu ha obert les seves portes a la veu de Marina Rossell per mèrits propis.


Marina Rossell va començar la seva trajectòria artística justament llavors quan aquells noms ja reconeguts de la cançó éren presents a Paris amb les seves cançons, mitjans anys 70 del segle XX, concerts que teníen molt de lluita contra la dictadura franquista i en reivindicació de la llengua i la cultura catalanes. Marina Rossell va començar a volar professionalment en aquells temps difícils de la transició a la democràcia i la seva La gavina va arribar molt alt, bén amunt i món enllà i poc a poc Rossell es va anar fent el seu espai i un niu propi en aquesta gàbia plena d´ocells cantaires.

Més de 30 anys han passat des de la seva primera gravació amb Antoni Ros Marbà i Jaume Picas (Llegendes de Catalunya) i del seu disc primerenc Si volíeu escoltar (1976) amb arranjaments d'en Lluís Llach, amb algunes cançons populars transformades per la Maria Aurèlia Capmany i en Joan Oller, i amb La gavina, des de llavors parlar d´havanera com a solista a Catalunya és parlar de Marina Rossell.

Després van arribar altres èxits en els seus treballs Penyora (1978), Bruixes i maduixes (millor disc català de l´any 1980), Cos meu recorda, 1982, Barca del temps (disc d´or 1985), Rosa de foc (1988), Cinema blau (1990), Marina (1993), Ha llovido (1996), Entre línies (1997), Y rodará el mundo (2000), Cap al cel (2002), Marítim (2003), Nadal (2005), Vistas al mar (2006), Sinfonía de mujeres, 2007 (en col.laboració amb Cristina del Valle i Rim Banna) i al desembre de 2007 els seus Clàssics catalans.

Marina Rossell és acollida en tot el món i reconeguda com una de les veus més representatives de l´anomenada "world music", gràcies també al seu segell discogràfic Harmonia Mundi que fa una amplia distribució de la seva obra, fet que la dona a conèixer en molts països, especialment reconeguda en molts països llatinoamericans així com a Espanya des de la seva incursió en llengua castellana en dos dels seus discos.

El 2008 ha estat sense dubte l´any de Marina Rossell, com segurament ho serà aquest 2009 en la seva carrera artística. Amb el gran éxit de la seva proposta amb els seus Clàssics Catalans... (Harmonia Mundi), la seva revisió personal de cançons (sardanes, havaneres, nadales, cançons religioses, populars, de bressol o d'autor) de la tradició catalana de la Renaixença, del Modernisme i del Noucentisme, a més d´alguna peça pròpia, treball que va se presentat primer en terres argentines i déspr´s a Catalunya en estrena al Festival Barnasants 2008, ara farà un any. El CD inclou com a material extra un DVD amb fragments del seu concert al Palau de la Música del 22 de novembre de 2002.

I com a culminació del 2008 l´apoteosi del seu concert especial De la Renaixença als nostres dies al Gran Teatre del Liceu de Barcelona a la Diada del 2008, el Liceu és el nou Olympia per als cantants de la cançó, podríem dir que Marina Rossell és definitivament a l´Olymp de la cançó el 2008, tant per tot el conjunt de la seva trajectòria musical com per la seva incansable activitat solidària personal en diferents causes en tots aquests anys. Un plaer reviure aquest concert intemporal en la seva nova edició en DVD amb l´acompanyament d´Eduard Iniesta (arranjaments i guitarres), Xavi Lloses (teclats), Miquel Àngel Cordero (contrabaix) i Aleix Tobias (bateria) i en diferents temes amb la participació del Cor Vivaldi, l'Orquestra de Percussions Ibèriques Coetus, Enric Ortí i Xavier Molina (tenores), Kepa Junkera (acordió) i les puntaires del Vendrell.

Després d´aquest concert, Marina Rossell ha estat una de les principals impulsores i l´ànima de la preparació del merescut homenatge al cantautor Joan Baptista Humet, concert en que va cantar també la cançó Gemma. (Gràcies Marina per aquest i per altres detalls en altres moments en que és immensa la teva categoria humana).

El 2008 ha estat l´any de Marina Rossell, algú ho havia de dir, amb tots els honors i per mèrits propis, esperem que aquest 2009 i els següents estiguin fets de músiques compartides amb Marina Rossell. Gràcies per tants anys de bona música!.

Traducción del artículo en castellano:

Hubo unos años en los que cantar en el Olympia de París era para los artistas de la cançó como llegar a la cima del Everest para los montañeros mejor preparados, muchos fueron los que cantaron en ese santuario de la chanson y que además grabaron un disco en directo para dejar memoria para la historia de la música, como testigo de que su voz estuvo presente en aquel mítico Olympia, entre otros nombres internacionales estuvieron en su escenario: Raimon a l´Olympia (1966), Lluís Llach a l´Olympia (1973), Francesc Pi de la Serra a l’Olympia (1975), Maria del Mar Bonet, A l´Olympia (1975), Ovidi Montllor a l´Olympia (1975), también estuvieron en el género de la canción poética y de autor: Paco Ibáñez en el Olympia (1969) y Pablo Guerrero en el Olympia (1975).

Más tarde el Palau de la Música Catalana de Barcelona tomó el protagonismo y todavía es hoy un escenario de referencia y con prestigio en Cataluña, pero además del Palau el relevo del teatro parisino en los últimos años es el escenario del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, aunque no hace mucho que Raimon repitió su experiencia del Olympia para recordar 30 años después: Raimon à l´Olympia (1966-2006). Pero el gran teatro lírico de la ópera de la capital catalana abre ahora su escenario para reconocer a las mejores voces de artistas de la canción popular, en 2008 el Liceu ha abierto sus puertas a la voz de Marina Rossell por méritos propios.

Marina Rossell inició su trayectoria artística justo entonces cuando aquellos nombres ya reconocidos de la cançó estaban presentes en París con sus canciones, a mediados de los años 70 del siglo XX, conciertos que tenían mucho de lucha simbólica contra la dictadura franquista y en reivindicación de la lengua y la cultura catalanas. Marina Rossell comenzó a volar profesionalmente en aquellos tiempos difíciles de la transición a la democracia y su habanera La gavina llegó muy alto y lejos, y poco a poco Rossell fue construyendo su espacio y un nido propio en esa jaulita de pájaros cantores.

Más de 30 años han pasado desde su primera grabación con Antoni Ros Marbà y Jaume Picas (Llegendes de Catalunya) y de su disco primerizo Si volíeu escoltar (1976) con arreglos de Lluís Llach, con algunas canciones populares transformadas por Maria Aurèlia Capmany y Joan Oller, y con La gavina, desde entonces hablar de habanera como solista en Catalunya es hablar de Marina Rossell.

Después llegaron otros éxitos en sus posteriores trabajos discográficos: Penyora (1978), Bruixes i maduixes (mejor disco catalán del año 1980), Cos meu recorda, 1982, Barca del temps (disco de oro 1985), Rosa de foc (1988), Cinema blau (1990), Marina (1993), Ha llovido (1996), Entre línies (1997), Y rodará el mundo (2000), Cap al cel (2002), Marítim (2003), Nadal (2005), Vistas al mar (2006), Sinfonía de mujeres, 2007 (en colaboración con Cristina del Valle y Rim Banna) y en diciembre de 2007 sus Clàssics catalans.

Marina Rossell es acogida en todo el mundo y reconocida como una de las voces más representativas y personales de la llamada "world music", gracies también a su sello discográfico Harmonia Mundi que hace una amplia distribución de su obra, hecho que la da a conocer en muchos países, y es especialmente reconocida en muchos paises latinoamericanos así como en España desde su incursión en lengua castellana en dos de sus discos.

2008 ha sido sin duda el año de Marina Rossell, alguien tenía que decirlo, como seguramente lo será este 2009 y sucesivos en su rica carrera artística. Con el gran éxito conseguido con su propuesta de sus Clàssics Catalans... (Harmonia Mundi), su revisión personal de canciones (sardanas, habaneras, villancicos, canciones religiosas, populares, de cuna o de autor) de la tradición catalana de la Renaixença, del Modernismo y del Noucentisme, además de alguna que otra pieza propia, trabajo que estrenó en Catalunya en el Festival Barnasants 2008, ahora hace un año, antes lo llevó a tierras argentinas. El CD incluye además como material extra un DVD con fragmentos de su concierto en el Palau de la Música de 22 de novimbre de 2002.

Y como culminación del éxito del 2008 la apoteosis de su concierto especial De la Renaixença als nostres dies en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona en la Diada (11 de septiembre) del 2008, el Liceu es el nuevo Olympia para los cantantes de la cançó, podríamos decir que Marina Rossell entró definitivamente en el Olympo de la cançó en 2008, tanto por el conjunto de su trayectoria musical como por su incansable actividad solidaria personal en diferentes causas en todos estos años. Un placer revivir este concierto atemporal en su nueva edición en DVD contando con el acompañamiento de Eduard Iniesta (arreglos y guitarras), Xavi Lloses (teclados), Miquel Àngel Cordero (contrabajo) y Aleix Tobias (batería) y en diferentes temas con la participación del Coro Vivaldi, la Orquestra de Percussions Ibèriques Coetus, Enric Ortí y Xavier Molina (tenoras), Kepa Junkera (acordeón) y las puntairas del Vendrell.

Después de este concierto, Marina Rossell ha sido una de las principales impulsoras y el alma de la preparación del merecido homenaje al cantautor Joan Baptista Humet, concierto en el que cantó también la canción Gemma. (Gracias Marina por éste y por otros detalles en momentos en los que es inmensa tu categoría humana).

2008 ha sido el año de Marina Rossell con todos los honore y por méritos propios, esperamos que este 2009 y los siguientes estén hechos de músicas compartidas con Marina Rossell. Gracias por tantos años de buena música.