Cançó 1959-2009, podria semblar la inscripció del seu epitafi, però afortunadament de moment no ho és malgrat les adversitats des dels seus inicis fins als nostres díes, feliçment el 2009 la cancó -com diu en Lluís Llach- ja fa 50 anys amb renovades músiques i més músics.

El comptador del temps de la cançó va marcar el començament del seu recorregut amb l´article "Ens calen cançons d´ara" que va publicar l´escriptor Lluís Serrahima a la revista Germinabit, de modesta tirada. Realment han estat els estudiosos i historiadors de la cançó qui posteriorment i de manera unànim determinàren que aquell document va ser el manifest teòric fundacional de l´esperit artístic i ideològic amb el que neixia la cançó moderna en català, on es deixaven clares les raons i motivacions que possaven en evidència que calíen "cançons d´ara".

Ja el 1958, en el que es coneix com a prehistòria de la cançó moderna en català, les Germanes Serrano i Josep Guardiola canten en català adaptacions d´éxits internacionals en EP, així com Font Sellabona i Rudy Ventura. I el 1959, al marge de l´article de Serrahima, des de la vessant més artística la primera llavor l´aporta com autor sense conèixer aquell manifest el cantautor valencià Raimon Pelegero amb la seva cançó Al vent, a qui correspon l´impuls inicial per a donar a conèixer el fenómen artístic al públic juntament amb els fundadors del grup d´ Els setze jutges que va anar ampliant-se fins als 16 membres finals.

De gran importància van ser empresaris i promotors culturals com Ermengol Passola, recentment desaparegut, o Josep Espar i Ticó, entre d´altres col.laboradors com Claudi Martí, Enric Cirici o Josep Maria Espinàs, tots fundadors i alguns també productors i artífex de la creació de les discogràfiqies Edigsa i posteriorment de Concèntric, materialitzant i fent realitat les idees d´intelectuals com en Josep Benet, Lluís Serrahima, Jaume Armengol, Miquel Porter i Moix, Remei Margarit o Delfí Abella per a complir amb els objetius desitjats: cantar cançó moderna en català, defensar la llengua i la cultura catalana i lluitar pels seus drets en temps de la dictadura franquista.

També van tenir la seva importància en els inicis de la cançó promotors culturals com la Núria Batalla i en Joan Molas, autors de cançions (Josep Maria Andreu, Lleó Borrell...), músics i tècnics, periodistes des dels inicis fin als nostres díes (Salvador Escamilla, Jordi Garcia-Soler amb dos llibres, programes de ràdio i documentals de televisió dedicats a la cançó i potser el seu millor expert, Àngel Casas, Enric Frigola, Miquel Pujadó amb el seu magnífic Diccionari de la Cançó, Xevi Planas, Jordi Bianciotto, Miquel Jurado, J.M. Hernández Ripoll, Quim Vilarnau, Lluís Gendrau, Lluís Bonet Mojica, Donat Putx, Joan Josep Isern, entre d´altres...), fotògrafs com la Colita, Oriol Maspons, J. Puvill, Juan Miguel Morales...

Alguns dels membres de els jutges van tenir un valor més testimonial i simbòlic que no pas d´un gran nivell artístic, gairebé anècdota, ja que éren debutants aficionats en l´art de la cançó amb altres professions, però que van voler amb el seu compromís personal recolçar el moviment del que van ser finalment protagonistes, altes membres van iniciar amb el grup la que serie la seva trajectòria artística que van seguir posteriorment amb éxit després de la desaparició d´ Els setze jutges (Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Enric Barbat), però de totes maneres s´ha de valorar el resultat del llegat artístic dels pioners, com és el cas de l´escritor Josep Maria Espinàs, molt més enllà del fet simbòlic, així com altres artistes que no van ser en aquest grup com Núria Feliu, Jaume Sisa, Pau Riba...

Es una història coneguda però recordar-la és pedagògic per als més joves a més d´un acte de justícia envers tots aquells que amb el seu esforç personal vàren contribuïr en fer realitat el sentiment d´un poble: artistes, productors, periodistes i fotògrafs, ciutadans anònims...

La Nova Cançó va passar a dir-se simplement Cançó ja el 1969, des de llavors han anat sorgint nous artistes en una potent segona promoció posterior amb Marina Rossell, Joan Isaac, Ovidi Montllor, Joan Baptista Humet, Ramon Muntaner, entre d´altres, i després succesivament noves generacions d´artistes fins als nostres dís que han anat donant vida a la cançó en català, també en castellà des de que en 1969 Serrat va practicar el bilingüisme a la cançó, i posteriorment Guillermina Motta, Jaume Sisa, Joan Baptista Humet o Marina Rossell. La cançó avui és molt viva com a forma d´expressió, només cal fer una ullada a les noves propostes i els nous noms des de la revista Enderrock, per exemple, nous solistes i grups joves inicíen ara els seus camins al món de la música buscant la seva oportunitat.

50 ANIVERSARI

Així el 2009 es commemora a la fi aquest 50 aniversari amb alguns actes simbòlics de reconeixement públic. Començant l´any amb la publicació d´un especial de la revista de referència Enderrock (número de gener de 2009), amb la que a més s´edita per primer cop en CD el no menys simbòlic elepè "Audiència pública" de 1966, ampliant el seu contingut i passant de 13 cançons originals a 16 cançons per incloure-hi en totalitat els 16 membres finals del col.lectiu Els setze jutges.

A la web Cancioneros es pot consultar des de l´any 2008 la Discografia completa de tos els membres d´Els setze jutges durant la seva etapa històrica en conjunt.

A nivell institucional la Generalitat de Catalunya prepara una gran exposició en relació al moviment de la cançó, fent una mica de justícia històrica després d´anys d´oblit si s´exclou el precedent de la concessió de la Medalla d´Or del Parlament de Catalunya el 2007. Uns llaurells adormits durant massa anys dels que ja vaig parlar en el seu dia en aquest blog, un oblit simbolitzat per l´ausència de Guillermina Motta en l´acte d´entrega, un homenatge en el que també hagués estat just incloure-hi un major número d´homenatjats que també mereixíen aquella distinció. El meu petit homenatge a Els setze jutges es pot consultar en dos articles més: 1 y 2.

Un altre aconteixement relacionat amb la cançó en aquest 2009 és l´exposició "Llach a la Plaça Reial" que té lloc entre el 8 de gener i el 13 de febrer en el pis en el que va viure el cantautor Lluís Llach a la Plaça Reial nº 10 de Barcelona, avui galeria d´art Setba en la que s´exposen fotografíes realitzades pel gran retratista Juan Miguel Morales i amb textos d´Omar Jurado.

Podríen fer-se molts altres reconeixments públics en aquest 50 aniversari, com per exemple reeditar per primera vez en CD tots els vells discos d´Els Setze Jutges i de molts altres artistes, feina de les discogràfiques i del Departament de Cultura de la Generalitat, per a que les noves generacions tinguin coneixement i accés fàcil, podríen dedicar-se plaqueas conmemoratives en carrers i noms de carrers per a fer memòria històrica (aquí es va fundar tal, aquí va néixer X...), però sobre tot podríen dedicar-se espais en televisions, radios i premsa escrita a la música d´ahir i d´avui, seria el millor dels homenatges a tots els creadors.

Però lamentablement al 2009 segueix existint tanta dificultat com en els inicis a l´hora de tenir altaveus en els mitjans per a donar a conèixer l´obra de les noves veus, inclús les més reconegudes segueixen tenint problemes per a donar a conèixer la seva música per falta de recolçament institucional i de molts mitjans de comunicació, encara que sempre hi ha excepcions, el públic no pot accedir i reconèixer la seva obra si no és suficientement donada a conèixer com cal i després que cadascú esculli el que vol escoltar, més enllà de qüestions polítiques.

TEXTO EN CASTELLANO:

Cançó 1959-2009, podría parecer la inscripción de su epitafio, pero afortunadamente de momento no lo es a pesar de las adversidades desde sus inicios hasta nuestros días, felizmente en 2009 la cancó -como dice Lluís Llach- cumple ya 50 años con renovadas músicas y más músicos.

El contador del tiempo de la cançó marcó el inicio de su recorrido con el artículo "Ens calen cançons d´ara" que publicara el escritor Lluís Serrahima en la revista Germinabit, de modesta tirada. Realmente han sido los estudiosos e historiadores de la cançó quienes posteriormente y de manera unánime determinaron que ese documento fue el manifiesto teórico fundacional del espíritu artístico e ideológico con el que nacía la canción moderna en catalán, donde se exponían las razones y motivaciones que ponían en evidencia la necesidad de tener "canciones de ahora".

Ya en 1958, en lo que se conoce como la prehistoria de la canción moderna en catalán, las Hermanas Serrano y José Guardiola cantan en catalán adaptaciones de éxitos internacionales, así como Font Sellabona y Rudy Ventura. Y en 1959, al margen del artículo de Serrahima, desde la vertiente más artística la primera semilla la pone como autor sin conocer dicho manifiesto el cantautor valenciano Raimon Pelegero con su canción Al vent, a quien corresponde el impulso inicial para dar a conocer el fenómeno al público junto a los fundadores del grupo de Els setze jutges que fue ampliándose hasta alcanzar los 16 miembros finales.

De gran importancia resultan ser empresarios y promotores culturales como Ermengol Passola, recientemente fallecido, o Josep Espar i Ticó, entre otros colaboradores como Claudi Martí, Enric Cirici o Josep Maria Espinàs, todos fundadores y algunos también productores y artífices de la creación de las discográficas Edigsa y posteriormente de Concèntric, materializando y haciendo realidad las ideas de intelectuales como Josep Benet, Lluís Serrahima, Jaume Armengol, Miquel Porter i Moix, Remei Margarit o Delfí Abella para cumplir con los objetivos deseados: cantar canción moderna en catalán, defender la lengua y la cultura catalana y luchar por sus derechos en tiempos de la dictadura franquista.

También tuvieron su importancia en los inicios de la cançó promotores culturales como Núria Batalla y Joan Molas, autores de canciones (Josep Maria Andreu, Lleó Borrell...), músicos y técnicos, periodistas a lo largo de su historia hasta nuestros días (Salvador Escamilla, Jordi Garcia-Soler con sus dos libros dedicados a la cançó y quizá su mayor conocedor, Àngel Casas, Enric Frigola, Miquel Pujadó con su magnífico Diccionari de la Cançó, Xevi Planas, Jordi Bianciotto, Miquel Jurado, J.M. Hernández Ripoll, Quim Vilarnau, Lluís Gendrau, Lluís Bonet Mojica, Donat Putx, Joan Josep Isern, entre otros...), fotógrafos como Colita, Oriol Maspons, J. Puvill, Juan Miguel Morales...

Algunos de los miembros de los "jutges" tuvieron un valor más testimonial y simbólico que de gran nivel artístico, casi anecdótico, ya que se trataba de debutantes aficionados en el arte de la canción que tenían otras profesiones pero que quisieron con su compromiso personal apoyar el movimiento, otros miembros iniciaban con el grupo su trayectoria artística que continuarían posteriormente con gran éxito tras la desaparición de Els setze jutges (Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Enric Barbat), pero de todas formas hay que valorar muy positivamente el resultado del legado artístico de los pioneros, como en el caso del escritor Josep Maria Espinàs, mucho más allá del hecho simbólico y también otros artistas que no estuvieron en este grupo como Núria Feliu, Jaume Sisa, Pau Riba....

Es una historia conocida pero recordarla resulta pedagógico para las nuevas generaciones además de un acto de justicia con todos aquellos que con su esfuerzo personal contribuyeron a hacer realidad el sentimiento de un pueblo: artistas, productores, periodistas y fotógrafos, ciudadanos anónimos...

La Nova Cançó pasó a denominarse simplemente Cançó ya en 1969, desde entonces fueron surgiendo nuevos artistas en una potente segunda promoción posterior con Marina Rossell, Joan Isaac, Ovidi Montllor, Joan Baptista Humet, Ramon Muntaner, entre otros, y después sucesivamente nuevas generaciones de artistas han ido dando vida a la canción en catalán, también en castellano desde que en 1969 Serrat practicara el bilingüismo en la cançó, y posteriormente Guillermina Motta, Jaume Sisa, Joan Baptista Humet o Marina Rossell. La cançó hoy está muy viva como forma de expresión, sólo hace falta echar un vistazo a las nuevas propuestas desde la revista Enderrock, por ejemplo, nuevos solistas y grupos jóvenes inician hoy sus caminos en la música en busca de su oportunidad para darse a conocer.

50 ANIVERSARIO

Así en 2009 se celebra este 50 aniversario con algunos actos simbólicos de reconocimiento público. Iniciándose con la publicación de un especial de la revista de referencia Enderrock (número de enero de 2009), con la que además se edita por primera vez en CD el no menos simbólico elepé "Audiència pública" de 1966, ampliando su contenido y pasando de 13 canciones originales a 16 canciones para incluir en su totalidad los 16 miembros finales del colectivo Els setze jutges.

En la web Cancioneros puede consultarse desde el año 2008 la Discografía completa de todos los miembros de Els setze jutges durante etapa histórica en conjunto.

A nivel institucional la Generalitat de Catalunya prepara una gran exposición en relación al movimiento de la cançó, haciendo un poco de justicia histórica tras años de olvido si se excluye el precedente de la concesión de la Medalla de Oro del Parlament de Catalunya en 2007. Unos laureles dormidos durante demasiados años de los que ya hablé en su día en mi blog, un olvido simbolizado por la ausencia de Guillermina Motta en el acto de entrega, y en el que también hubiera sido justo incluir a un mayor número de homenajeados que también merecían tal distinción. Mi pequeño homenaje a Els setze jutges se puede consultar en dos artículos: 1 y 2.

Otro acontecimiento relacionado con la cançó en este 2009 es la exposición "Llach a la Plaça Reial" que se celebra entre el 8 de enero y el 13 de febrero en el piso en el que vivió el cantautor Lluís Llach en la Plaça Reial nº 10 de Barcelona, hoy galería de arte Setba en la que se exponen fotografías realizadas por el gran retratista Juan Miguel Morales y con textos de Omar Jurado.

Podrían hacerse muchos reconocimientos públicos en este 50 aniversario, como reeditar por primera vez en CD todos los viejos discos de Els Setze Jutges y de muchos otros artistas para que las nuevas generaciones tengan acceso, podrían dedicarse placas conmemorativas en las calles para hacer memoria histórica (aquí se fundó X, aquí nació X...), pero sobre todo podrían dedicarse espacios en televisiones, radios y prensa escrita a la música de antes y de hoy, sería el mejor de los homenajes a los creadores.

Pero lamentablemente en 2009 sigue habiendo tanta dificultad como en los inicios a la hora de encontrar altavoces en los medios para dar a conocer la obra de las nuevas voces, incluso las más reconocidas siguen teniendo problemas para dar a conocer su música por falta de apoyo institucional y de los medios de comunicación, aunque siempre hay excepciones, el público no puede acceder y reconocer su obra si no es suficientemente dada a conocer como merece y después que cada quien elija lo que quiere escuchar más allá de cuestiones políticas.

Nota: Ilustración última "Català" de Carlos Cubeiro.

ENTRE OTROS MUCHOS CANÇÓ HAN SIDO O SON: Raimon - Ovidi Montllor - Joan Isaac - Joan Baptista Humet - Marina Rossell - Grup de Folk - Salvador Escamilla - Núria Feliu - Manel Camp - Esquirols - Jaume Arnella - Guillem d´Efak - Pau Riba - Jaume Sisa - Ia & Batiste - Teresa Rebull - Ramon Muntaner - Santi Vendrell - Miquel Pujadó - Josep Tero - Maria Cinta - Celdoni Fonoll - Enric Hernàez - Tete Montoliu - Falsterbo Marí - Duo Ausona - Germanes Serrano - Grau Carol - Maria Laffitte - Queta & Teo - Salomé - Glòria - Els Dracs - Bonet de Sant Pere - Font Sellabona - Josep Guardiola - Xesco Boix - Al Tall - Miquel Gil - Toti Soler - Josep Maria Bardagí - Ricard Miralles - Francesc Burrull - Lautaro Rosas - Peret - Moncho - La Voss del Trópico - Gato Pérez - Dyango - Sau - Loquillo - La Trinca - Jaume Escala - Nina - Enric Colomer - Pere Tàpias - Quimi Portet - Tomeu Penya - Mercè Madolell - Antoni Parera Fons - Josep Maria Andreu - Lleó Borrell - Paco Muñoz - Miquelina Lladó - Lluís Miquel - Lax´n´busto - Els Pets - Gossos - Orquestra Plateria - La Salseta del Poble Sec - Companyía Elèctrica Dharma - Llibert Fortuny - Brams - Joan Bibiloni - Jordi Barre - Berta - Joan Amèric - Antònia Font - Marià Albero - Toxi Xuclà - Jordi Bonell - Josep Andújar "Sé" - Manolo García - Ester Formosa - Maurici Villavecchia - Adolfo Osta - Oriol Tramvia - Xavier Ribalta - Whisky´ns - Maria-Josep Villarroya - Laura Simó - Carme Canela - Hèctor Vila - Rudy Ventura - Lucky Guri - Antoni Olaf Sabaté - La Vella Dixieland - Els Valldemossa - Uc - Umpah-Pah - Adrià Puntí - Sangtraït - Jaume Sureda - Sopa de Cabra - Gerard Quintana - Josep Thió - Suso Rexach - Carles Virgili - Ramon Sauló - Jordi Sabatés - Névoa - Pascal Comelade - Fora des Sembrat - La Carrau - Quico El Cèlio, El noi i el mut de Ferreries - Els Pavesos - Pep Picas - Remigi Palmero - Obrint Pas - Feliu Ventura - Albert Fibla - Josep Traver - Miquel Abras - Marc Parrot - Gertrudis - Mesclat - Joan Tena - Túrnez & Sesé - Roger Mas - Albert Pla - Biel Majoral - Laura Aymerich - La Madam - N´gai N´gai - Jacinta - Isidor - Ja t´ho diré - Huapachà Combo - Marc Durandeau - Coses - Duble Buble - Sílvia Comes - Lídia Pujol - Refree - Cinta Massip - Babel - Ramon Calduch - Juli Bustamante - Òscar Briz - Conxita - Los Sencillos - Miqui Puig - Guillamino - Sanjosex - Los Rebeldes - Los Manolos - Sabor de Gràcia - Ojos de Brujo - Ai,ai,ai - Miguel Poveda - Plouen Catximbes - Sanpedro - Le Petit Ramon - Clara Andrés - Víctor Bocanegra - Edu Monteagudo - Glaucs - Jofre Bardagí - Biel Majoral - L´Ham de Foc - La Fosca - Pere Janer - El Pont d´Arcalís - El Fill del Mestre - Verdcel - Macedònia - Inadaptats - Aramateix - Pepet i Marieta - La Gossa Sorda - Dr. Calypso - Dusminguet - Jarabe de Palo - Albert Sans - Dani Flaco - Rafa Pons - Mazoni- Marcel Cranc - Lo Pardal Roquer - Estanislau Verdet - Eduard Canimas - Mishima - Kaulakau - La Brigada - Pedro Javier Hermosilla - Alejandro Martínez - Eduard Iniesta - Cesk Freixas - Dijous Paella - Macaco - Meritxell Naranjo - Manu Guix - Manel - Relk - Bosk - Pau Alabajos - Xavier Baró - Sergio Dalma - Santi Arisa - Miquel Cors - Max Sunyer - Núria Espert - Josep Carreras - Els 4 Gats - Josep Mas "Kitflus" - Pegasus - Joan Albert Amargós - Miquel Comamala - Dani Espasa - Xavi Llosas - Joan Eloi Vila - Jordi Boixadós - Cris Juanico - Llorenç Santamaria - Enric Barbat - Guillermina Motta - Remei Margarit - Miquel Porter i Moix - Josep Maria Espinàs - Delfí Abella - Maria Amèlia Pedrerol - Maria del Carme Girau - Xavier Elies - Joan Ramon Bonet - Martí Llauradó - Rafael Subirachs - Francesc Pi de la Serra - Maria del Mar Bonet - Lluís Llach - Joan Manuel Serrat i molts més, disculpin la desmemòria...