Con el tiempo muchos recorridos artísticos de larga distancia se van difuminando y se recuerda tan solo lo anecdótico perdiéndose en muchas ocasiones por las grietas de la desmemoria el verdadero valor artístico que debería preservarse del olvido por el bien de las presentes y futuras generaciones.

Un preocupante estado de desmemoria general recorre y ningunea indiferente a su valor y demasiado a menudo las más brillantes trayectorias de algunos de nuestros mejores artistas, no debería ser así y en combatir ese olvido por diversos medios -hoy internet es uno de ellos- está la llave para vencer al doloroso silencio y mutar en merecido reconocimiento público el valor artístico de quien se dejó la vida en ello y consiguió su sueño.

Hoy quiero hacer un pequeño homenaje con una muestra de sus canciones y de su historia recordando la trayectoria artística de la cantante y actriz catalana Núria Feliu. Medalla de Honor de la ciudad de Barcelona en 2008.

Núria Feliu (Barcelona, 21 de septiembre de 1941) inició como un auténtico huracán su carrera musical profesional en 1965, con la calidad de trabajos discográficos de gran categoría en el ámbito del jazz y junto a músicos a lo largo de su trayectoria de la talla de Tete Montoliu, Lou Bennett, Billie Brooks, Erich Peter, Peer Wyboris, Horacio Fumero, Francesc Burrull, Booker Ervin, Lucky Guri, Lleó Borrell, Ricard Miralles, Antoni Ros-Marbà, Manel Camp, Joan Eloi Vila, Joan Benet, Pipo Tudurí, Xavier Cubedo o Lluís Muñoz, dejando para la historia registros sonoros de lujo, colaborando con autores catalanes que hicieron magníficas adaptaciones para su voz, destacando especialmente Josep Maria Andreu y Jaume Picas.

Sólo por su faceta más jazzística Núria Feliu ya merece estar entre las grandes voces de la música en Catalunya, por méritos artísticos propios, además de por su muy valiosa labor adaptando por vez primera al catalán decenas de temas en diversos estilos de la música popular del siglo XX con el mérito de interpretarlos en unos años de dificultad máxima para la lengua y la cultura catalana como fueron los años 60.

Núria Feliu cantó en primicia en catalán estándares de la música norteamericana, del jazz y el blues, de la canción italiana y francesa, bandas sonoras de películas, musicales, así como también aportó su personalidad a otras músicas, diversas tanto en su procedencia como en su estilo: populares catalanas, cuplés, cabaret, boleros, canciones de entre-guerras, country, sardanas...

Núria Feliu fue la primera en hacer una versión de un tema de Joan Manuel Serrat (Sota un cirerer florit en 1967), cantó también el clásico de la cançó Se´n va anar de Lleó Borrell y Josep Maria Andreu, Guillem d´Efak le compuso las letras del disco Viure a Barcelona con música de Antoni Parera Fons, un conjunto de canciones dedicadas a su ciudad de Barcelona, vecina del barrio de Sants del que es embajadora y donde es muy querida por sus vecinos.

También ha cantado en homenaje a Mistinguett, a Jacques Brel (Le plat pays en El clar país) y a Charles Trenet (Que reste-t-il de nos amours en Que n´ha quedat del nostre amor?), ha cantado Parole, parole con el actor Alberto Closas o clásicos boleros de siempre en su disco con Los Guacamayos (Narcís Vidal y Albert Vidal) al que ya le dediqué un post: Escolta´m, ha grabado dos discos conjuntos con el tenor Josep Carreras, a quien conoce desde muy joven.

Desde sus inicios cantó temas con aire más de entretenimiento llenando el espacio interpretativo que no representaban los cantautores más comprometidos como los componentes de Els Setze Jutges. No obstante, posteriormente como intérprete la Feliu ha cantado también a poetas como Salvador Espriu o Apel.les Mestres, aunque su recorrido artístico siempre fue más cercano a las manifestaciones musicales más populares como muestra en sus incursiones en el mundo del cabaret y el cuplé, donde desarrolló sus capacidades como "cantactriz" en espectáculos teatralizados, así como en los proyectos discográficos y espectáculos dedicados a la música de cine y de musicales de Broadway con gran éxito.

Con el tiempo fue completando su carrera con programas de radio y colaboraciones en televisión y programas propios, como actriz en teatro ya en sus inicios artísticos, o posteriormente en series de televisión y en alguna película de cine con el director Ventura Pons. Núria Feliu cerró su carrera discográfica en 2007 aunque sigue colaborando en actos públicos, como en el reciente homenaje a Joan Baptista Humet recitando Que ens vegem un dia.

Cerca de medio siglo de arte y música se merecen como mínimo un pequeño homenaje y que todos hagamos un poco de memoria. A Núria Feliu.

Discografía

1965: Anirem tots cap al cel.
1965: Gent.
1965: Núria Feliu amb Tete Montoliu.
1966: Núria Feliu amb Lou Bennett i els seus amics.
1966: Cançons de pel.lícules.
1966: JAM Session en el C.E.N.
1967: Mai no goses.
1967: El cant dels ocells.
1968: Núria Feliu canta Salvador Espriu.
1968: Què n'ha quedat del nostre amor?.
1968: Senzillament.
1969: No encenguis l'espelma.
1970: Mitges brillants.
1970: El cuplet a Barcelona.
1971: Homenatge a Mistinguett.
1972: Núria de nit.
1973: El Clar país.
1973: Cançons de m'agraden.
1973: Tè per tots.
1974: Cuplets tradicionals catalans.
1974: Cinema ranci...cinema d'avui.
1975: Núria Feliu y los Guacamayos. Boleros.
1976: Cançons d'Apel·les Mestres.
1977: El cant del poble.
1978: I les gavines seran de paper de xarol.
1979: La Comèdia Musical Catalana.
1981: Viure a Barcelona. (Letras de Guillem d´Efak y Música de Antoni Parera Fons)
1985: Més que mai.
1986: Cançons d'entre-guerres.
1987: Els Òscars de la Feliu. Bandes sonores.
1989: Amb cor i ànima.
1990: Núria Feliu. 25 anys.
1990: Núria Feliu i Tete Montoliu. 1965-1990.
1994: Us ho devia.
1995: Els nostres cuplets.
1996: Per raons sentimentals.
2002: Amb un aire country.
2005: Núria Feliu. 40 anys.
2007: Les sardanes més populars. Disc-llibre.

Fotos: Con Tete Montoliu (P. Puvill), con Serrat y Raimon (O. Maspons), en el Palau de la Música Catalana (Barceló).

TEXTE EN CATALÀ:

Amb el temps molts recorreguts artístics de llarga distància es van difuminant i es recorda tan sols el fet anecdòtic perdent-se a poc a poc molt sovint en la desmemòria el seu veritable valor artístic, l´esséncia que hauria de salvar-se per sempre de l´oblit en benefici de les presents i futures generacions.

Un preocupant estat de desmemòria general col.lectiu recòrre i és indiferent al valor i massa sovint a les més brillants trajectòries d´alguns dels nostres millors artistes, no hauria de ser així i en combatre aquest oblit per diferents mitjans -avui internet és un d´ells- és la clau per a vèncer al doloròs silenci i canviar en merescut reconeixement públic el valor artístic de qui s´ha deixat la vida en l´intent i ha aconseguit el seu somni.

Avui vull fer un petit homenatge amb una mostra de les seves cançons i la seva història fent memòria de la trajectòria artística de la cantant i actriu catalana Núria Feliu. Medalla d´Honor de la ciutat de Barcelona el 2008.

Núria Feliu (Barcelona, 21 de setembre de 1941) va iniciar com un veritable huracà la seva carrera musical professional el 1965, amb la qualitat de treballs discogràfics de gran categoria en l´àmbit del jazz i amb músics com en Tete Montoliu, Lou Bennett, Billie Brooks, Erich Peter, Peer Wyboris, Horacio Fumero, Francesc Burrull, Booker Ervin, Lucky Guri, Lleó Borrell, Ricard Miralles, Antoni Ros-Marbà, Manel Camp, Joan Eloi Vila, Joan Benet, Pipo Tudurí, Xavier Cubedo o Lluís Muñoz, deixant per a la història registres sonors de luxe, col.laborant amb autors catalans que van fer magnífiques adaptacions per a la seva veu, destacant especialment Josep Maria Andreu i Jaume Picas.

Només per la seva vessant més jazzística la Núria Feliu ja mereix ser-hi entre les grans veus de la música a Catalunya per mérits artístics propis, a més de per la seva valuosa tasca adaptant per primer cop en català desenes de temes en diferents estils de la música popular del segle XX amb el mèrit de interpretar-los en anys de màxima dificultat i prohibició per a la lengua i la cultura catalanes com van ser els anys 60.

Núria Feliu va cantar per primera vegada en català estàndards de la música nord-americana, del jazz i el blues, de la cançó italiana i francesa, bandes sonores de pel.lícules, musicals, així com també va aportar la seva personalitat a d´altres músiques, diferents tant en la seva procedència com en el seu estil: populars catalanes, cuplets, cabaret, boleros, cançons d´entre-guerres, country, sardanes...

Núria Feliu va ser la primera en fer una versió d´una cançó de Joan Manuel Serrat (Sota un cirerer florit en 1967), també va cantar el clàssic de la cançó Se´n va anar de Lleó Borrell i Josep Maria Andreu, Guillem d´Efak li va escriure les lletres del disc Viure a Barcelona amb música d´Antoni Parera Fons, un conjunt de cançons dedicades a la seva ciutat de Barcelona, veïna del barri de Sants del que es embaixadora i on és molt estimada pels seus veïns.

També ha cantat en homenatge a Mistinguett, a Jacques Brel (Le plat pays a El clar país) i a Charles Trenet (Que reste-t-il de nos amours a Que n´ha quedat del nostre amor?), ha cantat Parole, parole amb l´actor Alberto Closas o clàssics boleros de sempre en el seu disc enregistrat amb Los Guacamayos (Narcís Vidal i Albert Vidal) al que ja li vaig dedicar un article: Escolta´m, ha enregistrat a més dos discos conjunts amb el tenor Josep Carreras, a qui coneix des de molt jove.

Des dels seus inicis va cantar temes amb un aire més lleuger omplint l´espai interpretatiu que no representaven els cantautors més compromesos com éren els components de Els Setze Jutges. Encara que posteriorment com a intèrpret la Feliu ha cantat també a poetes com Salvador Espriu o Apel.les Mestres, de totes maneres el seu recorregut artístic sempre ha estat més proper a les manifestacions musicals de caire més popular com va representar el seu apropament al món del cabaret i dels cuplets, on va desenvolupar les seves capacitats com a "cantactriu" en espectacles teatralitzats, així com en els espectacles i discos dedicats a la música de cinema i de musicals de Broadway, sempre amb gran èxit.

Amb el temps ha completat la seva carrera amb programes de ràdio i col.laboracions a televisió i programes especials propis, com actriu en teatre ja en els seus primers anys, o posteriorment en séries de televisió i en alguna pel.lícula de cinema amb el director Ventura Pons. Núria Feliu va tancar el 2007 la seva carrera discogràfica encara que continua participant en molts actes públics, com en el recent homenatge a Joan Baptista Humet recintant Que ens vegem un dia.

Gairebé mig segle d´art i cançons meréixen com a mínim un petit homenatge i que tots plegats fem memòria. A Núria Feliu.