Para finalizar la serie de artículos dedicados a mi visita a Londres, un conjunto de fotos relacionadas con sus transportes públicos. Detalles de su gran red de metro (tub), es común que las entradas a estaciones de metro estén incorporadas en los bajos de algunos edificios como en Leicester Square. En otras imágenes podemos ver taxis y autobuses históricos de la línea nº 15 que conservan el sabor de la imagen tradicional del Londres del siglo XX, sin embargo la mayoría de líneas de autobús ya se modernizaron y alcanzaron el siglo XXI. En definitiva, el transporte público en esta enorme ciudad es una forma rápida y eficiente de moverse por Londres. Y por último, un divertimento que se me ocurrió en relación al diario ritmo frenético del metro de Londres.

Way out
Sortir, vols sortir
El que vols es deixar el tub enrera
Ràpidament busques la manera,
Mirades indiferents es creuen matineres
Per passadisos estrets sense drecera.

Amunt, amunt
Segueix el camí que t´indiquen
No ho pensis gaire i enfile´t,
Escales, tram un, dos, tres,
Fas camí per fer el cim.

Way out, way out.
No tens temps de girar cua,
Ni un moment per rumiar gaire
Ni pensar fer marxa enrera,
La gent empeny i accelera.

Busques i busques
A corre-cuita la sortida més propera
Vent i gent atrafegats van i vénen
Educadament baixen i pugen
El seu ritme t´encomanen.

Arribes i esperes
El teu torn d´ascensors en filera
T´arrosseguen i et deixes, quin remei!
Per sortir del forat sota terra
Dos minuts només i cridaràs
Way out, way out!.

© Carlos Gracia Escarp

Traducción del texto en castellano, un divertimento:

Way out

Salir, quieres salir
Lo que quieres es dejar el tub atrás
Rápidamente buscas la manera,
Miradas indiferentes se cruzan mañaneras
Por pasadizos estrechos que te llevan fuera.

Arriba, arriba
Sigue el camino que te indican
No lo piensas mucho y subes,
Escaleras, tramo uno, dos, tres, 
Haces camimo para alcanzar la cima.

Way out, way out.
No tienes tiempo para volverte,
Ni un momento para vacilar un poco
Ni pensar hacer marcha atrás,
La gente empuja y acelera.

Buscas y buscas
Con prisa la salida más cercana
Viento y gente atareados van y vienen
Educadamente bajan y suben
Su ritmo te contagian.

Llegas y esperas
Tu turno de ascensores en hilera
Te arrastran y te dejas, qué remedio!
Por salir del agujero bajo tierra
Dos minutos solamente y gritarás
Way out, way out!.

© Carlos Gracia Escarp