Podria ser el moment
Seduïts en la ciutat encesa sovint
Cerquem el goig d'innocents plaers
Tan petits que volen com uns ulls d'infant
Perduts a la tarda per carrers d'aigua.
Si tant et plau
La vida, si la vols
Tant com m'estimes
Podria ser un bon moment
Per a fer una festeta,
Ballar i cantar, sentir,
Les flors a les finestres,
Portes obertes al vol,
Nits d'amor sobiranes,
Nova vida sense dol.
Com quan a les palpentes obres
El finestral de la nit i canta
per a nosaltres aquell rossinyol,
Són tranquils remors de matinada.
Tenim el llit sense desfer encara.
I en el nostre bocí de cel, univers nostre,
El cant més dolç calma les teves penes,
també les meves, després t'adorms
Amb la més bella melodia, detall de l'aire,
és el mateix cel on hores més tard
oceans d'orenetes i falciots
Volaran només per a nosaltres.
Abans que el no res ja per sempre
Esborri l'equilibri lleu i les paraules dites,
Abans que es trenquin els dies com gotetes,
Desfet l'encaix del teu cos en el meu,
Abans que s'estengui la gelada de la nit
En les teves mans infinites i en les meves, abans,
Em vull sentir un cop més humil captiu
De la teva bellesa tan sovint humida,
Vull acaronar i no oblidar mai la teva llum.
Ara ja sé que t'importa
La vida i que la vols
Tant com m'estimes,
Podria ser el moment
Per a fer una festeta,
Ballar i cantar, sentir,
Les flors a les finestres,
Portes obertes al vol,
Nits d'amor sobiranes,
Nova vida sense dol.
© Carlos Gracia Escarp
(texto y foto de atardecer desde un avión)
Traducción del texto al castellano:
Podría ser el momento
Seducidos en la ciudad encendida a menudo buscamos el goce
De inocentes placeres tan pequeños que vuelan
Como unos ojos de niño perdidos en la tarde por calles de agua.
Si tanto te gusta la vida, si la quieres tanto como me quieres
Podría ser un buen momento para celebrarla, para hacer una fiestecita...
Bailar y cantar, sentir, las flores en las ventanas,
Puertas abiertas al vuelo, noches de amor soberanas, nueva vida sin duelo.
Como cuando a tientas abres el ventanal de la noche
Y canta para nosotros aquel ruiseñor,
Son tranquilos murmullos de madrugada
Y tenemos la cama por deshacer todavía.
Y en nuestro pedazo de cielo, nuestro universo,
El canto más dulce calma tus penas y también las mías,
Después te adormeces con la más bella melodía, detalle del aire,
Es el mismo cielo en el que horas más tarde océanos
De golondrinas y vencejos volarán sólo para nosotros.
Antes que la nada ya por siempre borre el equilibrio leve y las palabras dichas,
Antes que se rompan los días como gotitas,
Deshecho el encaje de tu cuerpo en el mío,
Antes que se extienda la helada de la noche
En tus manos infinitas y en las mías, antes,
Quiero sentirme una vez más humilde cautivo
De tu belleza tan a menudo húmeda,
Quiero acariciar y no olvidar nunca tu luz.
Ahora ya sé que te importa la vida y que la quieres tanto como me quieres,
Podría ser el momento para celebrarla, para hacer una fiestecita...
Bailar y cantar, sentir, las flores en las ventanas,
Puertas abiertas al vuelo, noches de amor soberanas, nueva vida sin duelo.
© Carlos Gracia Escarp






Nines
6 jul 2009 | 03:46 PM
Precioso, dulce y regado por esa brisa nocturna que entra por la ventana...y sobre todo lleno de amor, de ternura, de corazón.
"Noches de amor soberanas..." me encanta.
Gracias Carles!!
Un abrazo
Carles
6 jul 2009 | 04:19 PM
Muchas gracias, Nines, como siempre tan entusiasta de mis cosas, que bien que te gusten, besos!!!