LARGA VIDA A LA CANÇÓ
Encuentro intergeneracional que recorta distancias y aúna voces de artistas veteranos y jóvenes de la canción de autor en lengua catalana.

50+ DE LA NOVA CANÇÓ A LES CANÇONS MÉS NOVES (50+ DE LA NOVA CANÇÓ A LAS CANCIONES MÁS NUEVAS)
Teatre-Auditori de Sant Cugat (14 de mayo), Teatre Auditori de Granollers (15 de mayo), Auditori de Barcelona (16 de mayo). 

Dúos por orden de aparición: Jaume Sisa y Joan Garriga, Marina Rossell y David Carabén (Mishima), Joan Isaac y Jaume Pla (Mazoni), Jaume Arnella y Carles Belda, Quico Pi de la Serra y Carles Sanjosé (Sanjosex), Núria Feliu y Sílvia Pérez Cruz, Maria del Mar Bonet y Roger Mas.
Músicos formación: Xema Fuertes (guitarra), Miguel Serna (contrabajo), Oriol Roca (batería) y Xavier Lloses (piano). 
Dirección musical: Raül Fernández "Refree".Dirección artística: Albert Puig.

Se estrenó en el Auditori de Sant Cugat esta interesante y arriesgada propuesta de reunir por una noche dúos con artistas de dos generaciones y con la excusa de los 50 años de la cançó celebrados en 2009, dúos entre algunos históricos de la cançó y los más actuales representantes del género, interpretando dos temas por pareja, un acercamiento intergeneracional curioso y de interés.

El espectáculo acusó en su primera noche cierta falta de rodaje y algunos problemas con el sonido. Algunas de las parejas estuvieron más en sintonía, más conectadas, dieron más juego con breves monólogos con un público que lamentablemente no llegó a llenar el auditorio, una cercanía que se agradece en actos de estas características y que le hubieran dado más calidez a la presentación. Este primer concierto fue grabado por las cámaras de Televisió de Catalunya (TV3) para su emisión por televisión. Reivindicar una vez más mucha más atención y difusión en los medios: televisión, radios y prensa escrita, en general de la música y en especial a las músicas minoritarias y de la cançó, para que tengan la oportunidad de poder ser conocidas y reconocidas.

La noche en Sant Cugat la abrieron Sisa y Joan Garriga con una versión desenfadada de la tradicional Cançó del lladre, de inmediato dieron paso a la pareja formada por Marina Rossell y David Carabén (de Mishima), tal vez la pareja menos afortunada en la selección previa con una versión de Mare de Déu del Món con arreglos que no acompañaban al tema, algo mejor les fue con Un tros de fang.

Un animado Joan Isaac en sintonía con Jaume Pla (de Mazoni) y su versión con renovados arreglos country de Que tramposa és la vida que mejoraban la pieza, también interpretaron Cap al mar. Casi como si fueran pareja artística se presentaron Jaume Arnella y Carles Belda con sus aires folk y las piezas Noies que en festegeu y unas tradicionales Cobles del Peirot con una letra actualizada y simpática. Luego Pi de la Serra y Carles Sanjosé del grupo Sanjosex vinieron con el clásico Passejant per Barcelona y con un paseo ampurdanés con su visión de Baix Ter Montgrí, destacando el toque a la guitarra de Quico.

A continuación Núria Feliu, quien con su simpatía habitual quiso sumarse al evento con su éxito Anirem tots cap al cel de los maestros Andreu y Borrell, acompañada por la bellísima voz a tener muy en cuenta de Sílvia Pérez Cruz, quien  guitarra en mano también cantó el poema Pare meu de Maria Cabrera, recitado en parte por Núria Feliu, magnífica en ese arte. La última pareja fue la formada por Maria del Mar Bonet y la voz ya reconocida de Roger Mas, uno de los grandes de la nueva generación, ambos interpretaron la siempre deliciosa L´àguila negra de Barbara en versión catalana de Delfí Abella y el Preludi de Jacint Verdaguer con música de Mas.

El colofón al concierto lo puso la pareja que también lo abría, Jaume Sisa y Joan Garriga con el entrañable Qualsevol nit por sortir el sol, al que se unieron a coro todos los participantes en el espectáculo y el público asistente al mismo. Una experiencia que podría volverse a repetir próximamente, cantantes y músicos no nos faltan.                      

Tras la crónica, mi versión libre del Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa:     

Bienvenidos, pasad, pasad, de la tristeza haremos humo, mi casa es vuestra si es que las casas son de alguien: La noche es fría y ha llovido, tiempo de crisis, pero estamos en mayo y es primavera. Buenas noches a los históricos pioneros de la Nova cançó, a los 16 jutges, a los que siguieron sus pasos, al rock catalán y a la cançó del siglo XXI.
Llegó la hora de salir, gracias amigos por venir. Pasad, pasad, imaginad que está Raimon, también vino Lluís Llach con Serrat, la Guillermina y la Feliu, la Bonet y la Rossell, Pau Riba y Jaume Sisa, Quico, Ovidi y Joan Isaac.
El Mestre Andreu y Lleó Borrell, Espinàs con Brassens, Brel y Barbara, Burrull al piano, también Miralles, Humet, Moncho, Feliu Ventura y Albert Pla, el Grup de Folk, Sopa de Cabra, Sau, Els Pets y muchos más.
La gallineta con la tieta, Margalida y la balanguera, la gavina, la Teresa y la Rosó.     
Y más tarde llegarán Roger Mas y Silvia Pérez, Joan Garriga y Carles Belda, Mazoni, Mishima y Sanjosex y más y más, y muchos más, la fiesta puede comenzar, nadie queda por llegar ¿o quizá sí?
Ahora que pienso creo que aún nos faltas tú. No te olvides de venir. También hay sitio para ti, en medio de la más oscura noche el sol puede salir, también en el pequeño mundo de la cançó. Imaginad conciertos con teatros llenos, y especial difusión en los medios, y los más jóvenes reconociendo a los cantantes, y a los más nuevos haciéndose escuchar. Quien sabe, tal vez en la cançó también podría salir el sol.

TEXT EN CATALÀ 

50 anys de cançó
LLARGA VIDA A LA CANÇÓ
Trobada intergeneracional que retalla distàncies i uneix veus d´artistes veterans i joves de la cançó en llengua catalana.

50+ DE LA NOVA CANÇÓ A LES CANÇONS MÉS NOVES
Teatre-Auditori de Sant Cugat (14 de maig), Teatre Auditori de Granollers (15 de maig), Auditori de Barcelona (16 de maig). 

Duets per ordre d´aparició: Jaume Sisa i Joan Garriga, Marina Rossell i David Carabén (Mishima), Joan Isaac i Jaume Pla (Mazoni), Jaume Arnella i Carles Belda, Quico Pi de la Serra i Carles Sanjosé (Sanjosex), Núria Feliu i Sílvia Pérez Cruz, Maria del Mar Bonet i Roger Mas.
Músics formació: Xema Fuertes (guitarra), Miguel Serna (contrabaix), Oriol Roca (bateria) i Xavier Lloses (piano). 
Direcció musical: Raül Fernàndez "Refree".Direcció artística: Albert Puig.

Es va estrenar a l´Auditori de Sant Cugat aquesta interessant i arriscada proposta que apropa per una nit duets amb artistes de dues generacions i amb l´excusa dels 50 anys de la cançó que es van complir el 2009, duets entre alguns històrics de la cançó i els mes actuals representants del gènere, interpretant dos temes per parella, un apropament intergeneracional curiòs i sense dubte amb el seu interès.

L´espectacle va patir en la seva primera nit de falta de rodatge i bastants problemes de so. Algunes de les parelles van ser més en connexió, amb breus monólegs amb el públic que finalmente no va omplir l´auditori, un apropament que s´agraeix en actes d´aquestes característiques i que hagués fet guanyar en calidesa a la presentació. Aquest primer concert va ser enregistrat per les càmares de Televisió de Catalunya (TV3) per a la seva emisió per televisió. Reivindicar una vegada més molta més atenció i difusió en els mitjans públics i privats: televisió, ràdios i premsa escrita, en general de la música i en especial a les músiques minoritàries i de la cançó, per a poguin tenir la oportunitat de ser conegudes i reconegudes pel seu públic.

La nit a Sant Cugat del Vallès la van obrir Sisa i Joan Garriga amb una versió desenfadada de la tradicional Cançó del lladre, després van donar pas a la parella formada per la Marina Rossell i David Carabén, potser la parella menys afortunada en la selecció prèvia amb una versió de Mare de Déu del Món amb arranjaments que no acompanyaven al tema, millor els va anar en Un tros de fang.

Un animat Joan Isaac en comunió amb Jaume Pla (de Mazoni) i la seva versió amb renovats arranjaments country de Que tramposa és la vida que milloraven la peça, també van interpretar el tema Cap al mar. Gairebé com si foren parella artística de llarg es van presentar Jaume Arnella i Carles Belda amb els seus aires folk i les peces Noies que en festegeu i unes tradicionals Cobles del Peirot amb una lletra actualitzada i simpàtica. Més tard Pi de la Serra i Carles Sanjosé del grup Sanjosex vingueren amb el clàssic Passejant per Barcelona i amb un passeig empordanès amb la seva versió de Baix Ter Montgrí, destacant el toc a la guitarra de Quico.

A continuació Núria Feliu, qui amb la seva simpatia acostumada va voler sumar-se a l´acte amb el seu éxit històric Anirem tots cap al cel dels mestres Andreu i Borrell, acompanyada per la preciosa i  estimable veu de Sílvia Pérez Cruz, qui després amb la seva guitarra va cantar el poema Pare meu de Maria Cabrera, recitat en algunes estrofes per Núria Feliu, magnífica en aquest art. La darrera parella va ser la formada per Maria del Mar Bonet i la veu ja reconeguda de Roger Mas, un dels grans de la nova generació de la cançó, conjuntament van interpretar la sempre deliciosa L´àguila negra de Barbara en versió catalana de Delfí Abella i el Preludi de Jacint Verdaguer amb música de Mas.

El tancament al concert el va oferir la mateixa parella que el va obrir, Jaume Sisa i Joan Garriga amb l´entranyable Qualsevol nit por sortir el sol, al que es van unir a cor tots els artistes participants a l´espectacle i el públic present a l´Auditori. Una experiència que podria tornar-se a repetir en un futur proper, cantants i músics no ens manquen.                     

Després de la crònica del concert, la meva versió lliure del Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa:    

Oh Benvinguts, passeu, passeu, de la tristesa en farem fum, casa meva és cassa vostra si es que hi ha casa d´algú: La nit és freda i ha plogut, és temps de crisi, però som al maig i és primavera. Bona nit als històrics de la Nova cançó, als 16 jutges, als que van seguir després, al rock català i a la cançó del segle XXI.

És l´hora de sortir, gràcies amics per haver vingut. Passeu, passeu, imagineu que hi és en Raimon, també en Lluís Llach amb en Serrat, la Guillermina i la Feliu, la Bonet i la Rossell, Pau Riba i Jaume Sisa, Quico, Ovidi i Joan Isaac.

El Mestre Andreu i Lleó Borrell, Espinàs amb Brassens, Brel i Barbara, Burrull i Miralles al piano, també Humet, Moncho, Feliu Ventura i Albert Pla, el Grup de Folk, Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i molts, molts més.
La gallineta amb la tieta, na Margalida i la balanguera, la gavina, la Teresa i la Rosó.      

I més tard arribaran en Roger Mas i Silvia Pérez, en Joan Garriga i Carles Belda, Mazoni, Mishima i Sanjosex i més i més, i molts més, la festa ja pot començar, Ara ja no hi falta ningú, o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu...També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots, el temps no compta ni l'espai...

Qualsevol nit pot sortir el sol, també en el petit món de la cançó. Imagineu concerts a teatre ple, i especial difusió en els mitjans, i els joves reconeixent els cantants, i els més nous fent-se escoltar. Qui sap, potser a la cançó també pot sortir el sol.