Texto en castellano y català:

En la tercera semana de febrero se pone a la venta el nuevo disco con trece canciones inéditas del cantautor catalán Joan Isaac, es su disco número trece.

EM DECLARO INNOCENT: EL DISCO BLANCO DE JOAN ISAAC

Em declaro innocent (Me declaro inocente), una sincera declaración de principios que sirve como carta de presentación a este nuevo trabajo discográfico editado por Discmedi que llega cargado de honestidad artística y adornado de una intensa sensibilidad, que nos acerca una vez más a un Joan Isaac intimista y poético, tiempo después de dejarnos su espléndido Auteclàssic que significó una visita excepcional a la ya de por sí valiosa obra de Luis Eduardo Aute.

En esta ocasión Joan Isaac nos regala una nueva selección de temas propios en letra y música, temas inéditos que permiten acercarse al ser humano que vive su día a día bajo la piel del artista, sus composiciones dibujan un mapa fiel de vida y sentimientos, nos adentra en su interior y conocemos un poco más a Joan Isaac en cada nueva propuesta de creación propia compartida con quien le quiera escuchar, una invitación a reconocer algunos planos de su intimidad y de su relación con el mundo material desde el prisma que nos da su obra.

En conjunto nos encontramos con temas y melodías cargadas de gran lirismo, con arreglos de Enric Colomer, Josep Traver y de Pere Bardagí, colaboraciones fundamentales que visten de diversidad todo el disco. En los textos Joan Isaac nos muestra su optimismo, su melancolía, su inconformismo, sus angelotes y sus demonios cautivos de la razón y del corazón, ese lugar donde todo es posible. Nos va dando muestras de ilusiones y de quebrantos que llenan los tiempos del vivir, comparte miedos y esperanzas, se acerca al oyente y se adentra en esos lugares comunes de la condición humana aún en su diversidad.

El disco se abre con Si vols (Si quieres), una invitación a la vida en los días flacos de amor teórico, cuando las ganas de vivir y compartir se mezclan con la indolencia amorosa, un canto a las rutinas del amor, después en Benvinguda, malenconia (Bienvenida, melancolía) reivindica la tristeza como fértil fuente inspiradora que brota viva y generosa en estas nuevas canciones.

En la deliciosa Mar i gràcia (Mar y gracia) retrata a una buena amiga sirviéndose como recurso de la descripción de los paisajes andaluces que ama y le son propios, que la definen delicadamente y llenan de imágenes esta pieza, reconocemos las calles de Sevilla, el Guadalquivir, la Bahía de Cádiz, los olivares de Jaén, Doñana y sus marismas, Gata y sus playas, los pueblos blancos, en definitiva un sol de canción.

En Aquests homes sols, que parlen sols (Estos hombres solos, que hablan solos) defiende a los derrotados, a los que han sufrido, a los excluidos, y en M'agradaria tant (Me gustaría tanto) Joan Isaac habla en primera persona a ritmo de tango del derecho y del deseo de ser diferente entre la multitud, del derecho a llevar la contraria, a saltarse las normas de vez en cuando, a romper esquemas y convenciones sociales y morales firmemente establecidas, a hacer lo que a menudo no nos dejan o no nos atrevemos a ser.

Otra delicada canción llena de esencias líricas es Quatre llunes (Cuatro lunas), un tema muy poético, cuatro lunas que nos acompañan por los caminos de la vida y que en realidad acaban siendo cinco incluyendo a la de nuestros secretos. En Si a l'altre món (Si en el otro mundo) nos habla de la muerte sin dramas, dulcificándola y condicionando su aceptación a que su llegada nos conserve las cosas bellas de la vida y también los recuerdos, como si fuera una continuidad de la vida, es el deseo de un soñador. En No estem sols (No estamos solos) denuncia la manipulación que los poderes hacen sin permiso ni control de nuestra información más íntima y personal como espías en permanente vigilancia, siempre manipulando en contra del confiado ciudadano de a pie.

Pasamos a continuación a la etapa más intimista del disco con canciones de temática amorosa envuelta en variables diversas, en mutables circunstancias emocionales, incluyendo el amor a la música, así nos ofrece los temas Si t'enamores (Si te enamoras), una de las cumbres del disco, un canto a la generosidad con las puertas abiertas después de un desamor, Ho donaria tot (Lo daría todo) donde le canta a un gran amor y Vindràs (Vendrás), el cantautor habla con la canción, con la composición perfecta que ha estado esperando y buscando, de su deseo de encontrarla y cantarla, retomando un poco la temática de Fer cançons (Hacer canciones) de su disco De vacances (2000).

El disco se va cerrando con el emblemático tema que le da título y sentido: Em declaro innocent (Me declaro inocente), estos sencillos versos destapan el tarro de las esencias, un sincero adiós a las culpas, a quien las inventó y a quien se empeñe en juzgarnos, y el autor lo expone de una manera serena, con la conciencia limpia, una reafirmación de lo que ha vivido y cómo lo ha hecho, un cuaderno de bitácora con sus reglas del saber vivir, una feliz filosofía de vida. Fascina la desnudez emocional con la que Joan Isaac describe y define su visión limpia de la vida, al mismo tiempo hermosamente joven y como fruto de su experiencia en ella, bellísima pieza que simboliza el espíritu sin mácula que envuelve este disco blanco de Joan Isaac.

El broche de oro lo pone el tema en italiano Se (Si), un nuevo acercamiento a la canción de autor italiana, un guiño cómplice y una mirada a su amada Italia, a la que tantos amigos y experiencias le unen, la canción Se (Si) tiene música de Joan Isaac y texto de la autora italiana Nini Giacomelli, quien incluyó el mismo tema en su libro cd Di tempo e terre (Zona Editrice, noviembre 2010), es un juego de palabras a voz y guitarra que camina entre el vacío, la vida y la muerte. Una vez más Joan Isaac se erige en difusor de la canción italiana, como siempre lo ha sido y como lo volverá a ser acercándose y acercándonos a Italia en su siguiente proyecto artístico, un disco con versiones en italiano de algunos de sus temas clásicos en compañía de las voces de algunos artistas italianos.

En cuanto a su diseño el disco Em declaro innocent se nos presenta clara y visualmente como el disco blanco de Joan Isaac que hemos descrito, tanto en su concepto como en su estética. El fotógrafo Juan Miguel Morales capta magistralmente esa simbología en sus excelentes retratos y en las fotos de detalle del libreto, el color blanco lo domina todo, blanco de pureza, de inocencia. Transparente tanto en las intenciones como en las composiciones, incluso en el detalle de la tipografía utilizada en el título del disco, en los nombres de canciones y en las dedicatorias se puede apreciar esa caligrafía infantil e inocente que redondea ese aspecto, Joan Isaac se declara así de nuevo inocente.

En la portada encontramos a un Joan Isaac vestido de blanco sobre blanco, Joan sonríe cómplice, sincero y satisfecho, tal vez por el trabajo bien hecho, en la contraportada Joan nos ofrece una flor. El libreto es también blanco, los colores lo ponen imágenes de flores, pétalos caídos y hojas muertas. Joan mira una flor, contempla el horizonte y finalmente nos la ofrece, así es su nuevo disco: intenso, tierno y muy recomendable. Como Joan Isaac, también me declaro inocente y quizá felizmente diferente.

El concierto de presentación de Em declaro innocent forma parte de la programación del Festival BarnaSants 2011, y tendrá lugar el 25 de marzo en el Auditori de Barcelona, las entradas ya se pueden adquirir en telentrada.com.

 

TEXT EN CATALÀ: EM DECLARO INNOCENT. EL DISC BLANC DE JOAN ISAAC  

La tercera setmana de febrer surt a la venda el nou disc amb tretze cançons inèdites del cantautor català Joan Isaac, és el seu disc número tretze.

Em declaro innocent, una sincera declaració de principis que és la carta de presentació d'aquest nou treball discogràfic editat per Discmedi i que arriba carregat d'honestedat artística i envolcallat en una intensa sensibilitat, que ens apropa un cop més a un Joan Isaac intimista i poètic, temps després de deixar-nos el seu esplèndid Auteclàssic que va ser una excepcional visita a la ja valuosa obra de Luis Eduardo Aute.

En aquesta ocasió en Joan Isaac ens regala una nova selecció de temes propis en lletra i música, temes inèdits que permeten acostar-se a l'ésser humà que viu el seu dia a dia sota la pell de l'artista, les seves composicions dibuixen un mapa fidel de vida i sentiments, ens deixa veure el seu interior i d'aquesta manera coneixem una mica millor Joan Isaac en cada nova proposta de creació pròpia compartida amb qui vulgui escoltar-la, una invitació a reconèixer alguns aspectes de la seva intimitat i de la seva relació amb el món material des del mirall de la seva obra.

En conjunt ens trobem amb temes i melodies carregades de gran lirisme, amb arranjaments d'Enric Colomer, Josep Traver i Pere Bardagí, col·laboracions fonamentals que vesteixen de diversitat tot el disc. En els seus textos en Joan Isaac ens fa palès el seu optimisme, la seva melangia, el seu inconformisme, els seus angelets i els seus dimonis captius de la raó i del cor, aqueix lloc on tot és possible. Ens va donant prova d'il·lusions i de les pèrdues que omplen el temps de viure, comparteix pors i esperances, s'apropa a l'oient i s'endinsa en aquests espais comuns de la condició humana malgrat la seva diversitat.

El disc s'obre amb Si vols, una invitació a la vida en els dies escadussers d'amor teòric, quan les ganes de viure i compartir es barregen amb la indolència amorosa, un cant a les rutines de l'amor, després a Benvinguda, malenconia reivindica la tristor com a fèrtil font inspiradora que raja viva i generosa en aquestes noves cançons.

A la deliciosa Mar i gràcia fa un retrat a una bona amiga fent servir el recurs a la descripció dels paisatges andalusos que estima, els seus personals paisatges que la defineixen delicadament i omplen d'imatges aquesta peça, reconeixem els carrers de Sevilla, el riu Guadalquivir, la Badia de Cadis, els camps d'oliveres de Jaén, Donyana i les seves maresmes, Gata i les seves platges, els pobles blancs, un solet de cançó.

El següent tema és Aquests homes sols, que parlen sols on fa una defensa dels derrotats, dels que han patit, dels exclosos, i a M'agradaria tant  en Joan Isaac parla en primera persona a ritme de tango del dret i del desig de ser diferent entre la multitud, del dret a dur la contrària, a saltar-se les normes de tant en tant, a trencar esquemes i convencions socials i morals fermament arrelades, a fer el que sovint no ens deixen o no ens atrevim a ser.

Una altra delicada cançó curulla d'aires lírics és Quatre llunes, un tema molt poètic, quatre llunes que ens acompanyen en els camins de la vida i que en realitat acaben sent cinc inclosa la dels nostres secrets. A Si a l'altre món ens parla de la mort sense drames, fent-la més dolça i condicionant la seva acceptació a que la seva arribada ens conservi les coses boniques de la vida i també els records, com una mena de segona part de la vida, és el desig d'un somiador. A No estem sols denuncia la manipulació que els poders fan sense permís ni control de la nostra informació més íntima i personal, sempre manipulant i fent abús del confiat ciutadà.

Passem a continuació a l'etapa més intimista del disc amb cançons de temàtica amorosa envoltada en diferents variables, en canviants circumstàncies emocionals, inclou el seu amor per la música. Així ens ofereix Si t'enamores, un dels cims del disc, un cant a la generositat, l'amor que obre les portes després d'un desamor, Ho donaria tot on li canta a un gran amor i Vindràs, on el cantautor parla amb la cançó, amb la composició perfecta que ha estat esperant i buscant i del seu desig de trobar-la i cantar-la, reprenent una mica el fil de Fer cançons inclosa en el seu disc De vacances (2000).

El disc es va tancant amb l'emblemàtic tema que li dóna títol i sentit: Em declaro innocent, aquests senzills versos omplen l'aire de màgia i perfums, un sincer adéu a les culpes, a qui les va parir i a qui insisteix a jutjar-nos, i l'autor ho exposa d'una manera tranquil·la, amb la consciència neta, una reafirmació del que s'ha viscut i com s'ha fet, un perfecte manual d'experiència per a viure, una feliç filosofia de vida. Fascina la nuesa emocional amb la que en Joan Isaac descriu i defineix la seva visió neta de la vida, alhora jove i fruit de la seva experiència, és una peça que simbolitza l'esperit sense foscors que envolta aquest disc blanc de Joan Isaac.

El colofó al disc és la cançó en italià Se, un nou apropament a la cançó d'autor italiana, una clucada d'ull còmplice, una mirada intensa a la seva estimada Itàlia, un país al que tants amics i experiències l'uneixen, la cançó Se té música de Joan Isaac i text de l'autora italiana Nini Giacomelli, que també inclou el mateix tema en el seu llibre cd Di tempo e terre (Zona Editrice, novembre 2010), és un joc de paraules a veu i guitarra que camina entre el buit, la vida i la mort. Un cop més en Joan Isaac es presenta com un magnífic difusor de la cançó italiana, com sempre ho ha estat i com ho tornarà a ser apropant-se i apropant-nos a Itàlia en el seu següent projecte artístic, un disc amb versions en italià d'alguns dels seus temes més clàssics en companyia de les veus d'alguns artistes italians.

Respecte del disseny el disc Em declaro innocent es presenta clara i visualment com el disc blanc de Joan Isaac que hem descrit, tant en el seu concepte general com en la seva estètica. El fotògraf Juan Miguel Morales capta magistralment aquesta simbologia en els seus excel·lents retrats i en les fotos de detall del llibret, el color blanc ho domina tot, blanc de puresa, d'innocència. Transparent tant en les intencions com en les composicions, també en el detall de la tipografia utilitzada en el títol del disc, en els noms de les cançons i en les dedicatòries es pot veure una cal·ligrafia de tipus infantil que deixa del tot clar aquest aspecte, en Joan Isaac es declara així novament innocent.

A la portada trobem un Joan Isaac vestit de blanc sobre blanc, Joan somriu amb complicitat, sincer i satisfet, potser de la feina ben feta, a la contraportada Joan ens ofereix una flor. El llibret és igualment blanc, els colors els donen imatges de flors, pètals caiguts i fulles mortes. Joan mira una flor, contempla l'horitzó i finalment ens la ofereix, així és el seu nou disc: intens, tendre i molt recomanable. Com en Joan Isaac, també em declaro innocent i potser feliçment diferent.

El concert de presentació de Em declaro innocent forma part de la programació del Festival BarnaSants 2011, i tindrà lloc el 25 de març a L'Auditori de Barcelona, les entrades ja són a la venda a telentrada.com.