Texto en castellano:

LA FIESTA MAYOR DE NÚRIA FELIU

Núria Feliu celebró entre amigos 50 años de trayectoria artística y 70 de vida en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona con un emotivo espectáculo.

"Núria Feliu 50/70" reunió en torno a la figura de la popular artista a algunos amigos queridos que participaron de manera desinteresada en esta especial y afectuosa celebración de vida. Retirada oficialmente de los escenarios desde 2007, Núria Feliu sigue hoy presente en la vida pública catalana participando en actos en los que es reclamada su presencia, actividades a las que atiende con gusto siempre que le es posible.

En los últimos meses sus esfuerzos se habían centrado principalmente en organizar esta gran fiesta que finalmente se convirtió en sueño realizado en la noche del 9 de octubre de 2011 sobre las tablas del escenario del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, un espectáculo de dos horas y media que se desenvolvió de manera ágil y entretenida, dando muestra de las muchas variables artísticas que interesan y han pasado por el recorrido de Núria Feliu, contando además con algunos elementos de la tradición y el folklore catalán: Castellers de Sants (castillos humanos tradicionales en Catalunya), Cobla y sardanas (banda y danza tradicional catalana), y el encuentro de Gigantes encabezados por la nueva figura de la giganta Núria Feliu, que simbólicamente dice mucho respecto de la vinculación de la artista con la cultura popular y tradicional.

Presentes entre el público que llenaba el Liceu venidos de los más diversos lugares de Catalunya, muchos políticos afines, y compañeros como Guillermina Motta (a la que por cierto también se le debe una fiesta-homenaje), Colita, Ventura Pons y Joan Albert Amargós entre otros, además de periodistas, amigos y vecinos de Sants. La gala fue grabada para televisión y será emitida próximamente por TV3-Televisió de Catalunya.

La entrada al coliseo lírico estaba escoltada por algunos gigantes que daban la bienvenida a los espectadores en el hall anunciando el aire popular y cercano que tanto gusta a la artista y que caracterizaría su particular fiesta mayor. Diversos presentadores fueron introduciendo el espectáculo con afectuosas referencias a Núria Feliu, a cargo de profesionales de la radio, la televisión y la prensa escrita como Josep Cuní, Òscar Dalmau, Adelina Castillejo, Empar Moliner, Helena Garcia Melero, Enric Frigola, Àngel Casas y Lali Feliu, cerrando finalmente el acto los directores escénicos de la gala, los actores Abel Folk y Enric Majó, todos muy próximos y queridos por la homenajeada.

Musicalmente abrió la noche la protagonista del evento, tras ser presentada por Josep Cuní, Núria Feliu acompañada al piano por Lluís Muñoz interpretó el clásico de Jacques Brel Le plat pays en su adaptación catalana como El clar país, en un guiño cómplice y emocionado a Catalunya con su versión. Y de Brel pasó a Serrat contando con el cantautor en escena, la Feliu y Joan Manuel Serrat acompañados por Ricard Miralles al piano cantaron a dúo el también clásico Sota un cirerer florit, la "cantactriz" de Sants fue en su día la primera en versionar una canción de Serrat, precisamente fue éste el tema que compartieron y por vez primera juntos en esta noche de fiesta con el público del Liceu. Por cierto, Serrat ya anda cercano a la edición de su disco conjunto con Joaquín Sabina y con el inquietante título de La orquesta del Titanic.

A continuación la muy solicitada y activa en los últimos tiempos Sílvia Pérez Cruz, llegó con su voz luminosa acompañada a la guitarra por Raül Fernández (Refree) para cantar la habanera Vestida de nit, composición de sus padres Càstor Pérez y Glòria Cruz, que Sílvia ha grabado para su primer disco en solitario de próxima edición: 11 de novembre, en homenaje al día de nacimiento de su padre en 1955, prematuramente desaparecido el 10 de noviembre de 2010. Hay tal vez cierto paralelismo artístico con Núria Feliu en la manera de entender la música de una manera abierta y siempre intentando innovar y experimentar en diferentes terrenos sonoros, pasión compartida por ambas intérpretes.

Después brilló el porte con aires retro de Angelina i Els Moderns para los que Núria Feliu es un icono fundamental, una esencial referencia, con su versión del reconocido Anirem tots cap al cel (Josep Maria Andreu-Lleó Borrell). Tras un segundo telón apareció la Big Band 50/70 reuniendo para la ocasión a diversos músicos catalanes dirigidos por Luis Cobos y acompañados al piano por Ricard Miralles; tras una introducción interpretaron No encenguis l'espelma (Josep Maria Andreu-Ricard Miralles) y una versión de Libertango de Ástor Piazzolla con el saxo solista de Cobos al frente. Tras la banda, más jazz con Àlex Torío interpretando el tema en inglés Redemption fee, inédito que incluirá en su próximo disco, acompañado por Arcadi Marcet (contrabajo), Jordi Farreras (batería) y Agustí Bussom (guitarra).

Momento clásico para el romanticismo ruso con el violín de Ala Voronkova y el piano de Gerassim Voronkov, muy aplaudidos como la Cobla Maricel y la Colla Violetes del Bosc, llenando la escena del Liceu de tradición con una sardana, composición y danza tan reivindicada y querida por Núria Feliu, embajadora catalana siempre, allí donde vaya.

A continuación guitarra en mano el cantautor mallorquín Raphel Pherrer ofreció su satírica Cançó des talaiot, tras lo que llegaría una milonga interpretada al piano por Leopoldo Martín Díaz, Núria Feliu le acompañó después recitando adaptaciones en catalán de Honrar la vida de Eladia Blázquez y Nostalgias de Cobián y Cadícamo, como ha hecho en tantas ocasiones en los casales catalanes de Argentina.

Después Marina Rossell cantó en impecable interpretación su tema más reconocido: La gavina, coreado por el público y ya todo un clásico, la Rossell está a la espera de la edición de su próximo disco con adaptaciones en catalán de temas de Georges Moustaki, ya grabado y de inminente publicación. Peret, rey de la rumba catalana, no quiso perderse la fiesta aún con fiebre y cantó El mig amic ante un Liceu que le ovacionó con cariño por su esfuerzo.

Núria Feliu interpretó su último tema de la noche, no podía ser otro que La cançó de Sants (Guillem d'Efak-Antoni Parera Fons), homenaje a su querido barrio/pueblo de Sants en Barcelona, acompañada al piano por el propio Antoni Parera Fons.

Para acabar el fin de fiesta llegó con la Companyia Elèctrica Dharma, ecos de tradición catalana y fondo de escenario con decenas de gigantes reunidos para la cita con La Feliu, quien finalmente apareció nuevamente en persona acompañando a su giganta, introduciéndola en sociedad y recitando su mítico Ja us he reconegut (del original Je vous ai reconnu de Léo Lelièvre-Casmir Oberfeld adaptado en catalán por Josep Maria Andreu) de su homenaje a Mistinguett, la fusión de la artista y su representación iconográfica como personaje popular ya hecho realidad para siempre.

En la despedida flores y más flores para La Feliu en su gran noche, al final quedará el reconocimiento, el recuerdo y otro sueño satisfecho.

Text en català:

LA FESTA MAJOR DE LA NÚRIA FELIU

Núria Feliu va celebrar entre amics 50 anys de trajectòria artística i 70 de vida al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb un emotiu espectacle.

"Núria Feliu 50/70" va sumar al voltant de la figura de la popular artista a alguns estimats amics que van participar de manera desinteressada en aquesta especial i afectuosa celebració de vida. Retirada oficialment dels escenaris des del 2007, Núria Feliu continua avui present a la vida pública catalana participant en actes en els que es reclamada la seva presència, activitats a les que atén amb satisfacció sempre que li és possible.

En els últims mesos els seus esforços s'havien fixat principalment en organitzar aquesta gran festa que finalment va esdevenir somni realitzat en la nit del 9 d'octubre de 2011 a l'escenari del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, un espectacle de dues hores i mitja que es va desenvolupar de manera àgil i entretinguda, donant mostra de les moltes variables artístiques que interessen i han passat pel recorregut de Núria Feliu, i afegint a més alguns elements de la tradició catalana: Castellers de Sants, Cobla i Colla de sardanes, i la trobada de Gegants encapçalats per la nova figura de la geganta Núria Feliu, que simbòlicament diu molt envers la vinculació de la artista amb la cultura popular i tradicional.

Presents entre el públic que omplia el Liceu vinguts de tots els racons de Catalunya, també molts polítics afins, i companys com la Guillermina Motta (a la que per cert també se li deu una festa-homenatge), Colita, Ventura Pons i Joan Albert Amargós entre d'altres, a més de periodistes, amics i veïns de Sants. La gala va ser enregistrada per a televisió i serà emesa properament per TV3-Televisió de Catalunya.

La entrada al teatre líric era envoltada per alguns gegants que donaven la benvinguda als espectadors des del hall anunciant l'aire popular i proper que tant agrada a la artista i que va caracteritzar la seva particular festa gran. Diferents presentadors van introduir l'espectacle amb simpàtiques i emotives referències a la Núria Feliu, van estar a càrrec de professionals de la ràdio, la televisió i la premsa escrita com Josep Cuní, Òscar Dalmau, Adelina Castillejo, Empar Moliner, Helena Garcia Melero, Enric Frigola, Àngel Casas i Lali Feliu, tancant finalment l'acte els directors escènics de la gala, els actors Abel Folk i Enric Majó, tots plegats molt propers i estimats de la homenatjada.

Musicalment va obrir la nit la seva protagonista, després de ser presentada per en Josep Cuní, Núria Feliu acompanyada al piano per Lluís Muñoz va interpretar el clàssic de Jacques Brel Le plat pays en la seva adaptació catalana com El clar país, en una aclucada d'ull còmplice i emocionada a Catalunya en la seva versió. I de Brel va passar a Serrat amb el mateix cantautor a l'escena, la Feliu i Joan Manuel Serrat acompanyats de Ricard Miralles al piano van cantar en duet el també clàssic Sota un cirerer florit, la "cantactriu" de Sants fou en el seu dia la primera en versionar una cançó d'en Serrat, precisament va ser aquest el tema que van compartir i per primer cop junts en aquesta nit de festa amb el públic del Liceu. Per cert, Serrat ja va camí de la edició del seu nou disc conjunt amb Joaquín Sabina i que porta l'inquietant títol de La orquesta del Titanic.

A continuació la molt sol.licitada i activa en els últims temps Sílvia Pérez Cruz, va arribar amb la seva veu lluminosa acompanyada a la guitarra per Raül Fernández (Refree) per a cantar l'havanera Vestida de nit, composició dels seus pares Càstor Pérez i Glòria Cruz, que Sílvia ha enregistrat per al seu primer disc en solitari de propera edició: 11 de novembre, en homenatge al seu pare prematurament desaparegut que va néixer en aqueixa data de 1955 i va morir el 10 de novembre de 2010. Potser es pot establir un paral·lelisme artístic amb la Núria Feliu en la manera d'entendre la música d'una manera oberta i sempre intentant innovar i experimentar en diferents terrenys sonors, passió compartida per ambdues intèrprets.

Després van arribar els aires retro d'Angelina i Els Moderns per als que Núria Feliu és una icona fonamental, una essencial referència, amb la seva versió del reconegut Anirem tots cap al cel (Josep Maria Andreu-Lleó Borrell). Darrere un segon teló va aparèixer la Big Band 50/70 reunint per a l'ocasió a diferents músics catalans dirigits per Luis Cobos i acompanyats al piano per Ricard Miralles; després d'una introducció van interpretar No encenguis l'espelma (Josep Maria Andreu-Ricard Miralles) i una versió del Libertango d'Ástor Piazzola amb el saxo solista de Cobos al capdavant. Després de la banda, més jazz amb Àlex Torío interpretant el tema en anglès Redemption fee, inèdit que inclourà en el seu proper disc, acompanyat d'Arcadi Marcet (contrabaix), Jordi Farreras (bateria) i Agustí Bussom (guitarra).

Moment clàssic per al romanticisme rus en el violí d'Ala Voronkova i el piano de Gerassim Voronkov, molt aplaudits així com la Cobla Maricel i la Colla Violetes del Bosc, omplint el Liceu de tradició amb una sardana, composició i dansa tan reivindicada i estimada por Núria Feliu, ambaixadora catalana sempre, allà on vagi.

A continuació amb la seva guitarra el cantautor mallorquí Raphel Pherrer va oferir la seva satírica Cançó des talaiot, després de la qual arribaria una milonga interpretada al piano per Leopoldo Martín Díaz, Núria Feliu el va acompanyar després recitant adaptacions en català d'Honorar la vida d'Eladia Blázquez i Nostàlgies de Cobián i Cadícamo, com ha fet tants cops en els casals catalans d'Argentina.

Després Marina Rossell va cantar en impecable interpretació el seu tema més reconegut: La gavina, cantat també pel públic i ja tot un clàssic, la Rossell està a punt per a editar el seu proper disc amb adaptacions en català de temes de Georges Moustaki, ja enregistrat i d'imminent publicació. Peret, rei de la rumba catalana, no va voler perdre's la festa encara i tenint febre va cantar El mig amic davant un Liceu que li va agrair el seu esforç.

Núria Feliu va interpretar el seu darrer tema de la nit, no podia ser un altre que La cançó de Sants (Guillem d'Efak-Antoni Parera Fons), homenatge al seu estimat barri/poble de Sants, acompanyada al piano per Antoni Parera Fons.

Com a fi de festa la Companyia Elèctrica Dharma amb els seus ressons de tradició catalana i com a fons d'escenari desenes de gegants reunits per a la cita amb La Feliu, qui finalment va sortir un altre cop en persona acompanyant a la seva geganta, introduint-la en societat i recitant el seu mític Ja us he reconegut (de l'original "Je vous ai reconnu" de Léo Lelièvre-Casmir Oberfeld adaptat en català per Josep Maria Andreu) del seu homenatge a Mistinguett, la fusió de la artista i la seva representació iconogràfica com a personatge popular ja fet realitat per sempre.

En el comiat flors i més flors per a La Feliu en la seva gran nit, la seva festa gran, al final quedarà el reconeixement, els bons records i un altre somni satisfet.